Els escenaris de ciència ficció on les màquines executen tasques humanes ja són, a dia d’avui, una autèntica realitat.
Decidir qui té dret a una assegurança de vida, quin tractament mèdic ha de rebre un malalt, qui pot accedir a un lloc de feina o si a una persona se li pot donar o no una hipoteca comencen a ser, en alguns casos, decisions preses per sistemes d’Intel·ligència artificial.
Sistemes d’Intel·ligència artificial que a través d’uns algoritmes, teoricament, objectius i neutrals, assegura Josep Rodríguez, haurien d’actuar d’una manera més eficaç i imparcial que les persones i sense rastre, se suposa, de prejudicis ni de cap mena de condicionant social o cultural.
No obstant, cada vegada són més les veus d’experts que alerten que això no és ben bé així i que, de vegades, els resultats de les màquines lluny de ser neutrals estan impregnats de masclisme, racisme o classisme.
