ENTREVISTA: Grup musical "Promeses de Mart": Rut Rotger, Jordi Foraster, Ferran Cardona, Raül Cabedo, Daniel Garcia...ens presenten el seu nou disc "El meu espai" Les lletres pareln d'amors i desamors, però sobretot tenen una sèrie de missatges comuns com són: la importància de viure el dia a dia, d'aprofitar les oportunitats quan venen , de seguir els somnis, de superar els mals moments i aprendre'n d'ells...En general, de la importància de trobar "el teu espai" a la vida.
REPORTATGE: L'Espai de la Sala Becket.. L'espai és cabdal en una sala teatral. Ara, la continuïtat de la Becket, al seu local històric del carrer Alegre de Dalt perilla. Nuñez i Navarro, la propietària de l'edifici, ha guanyat al tribunal Suprem el litigi que l'enfronta amb el teatre. La Sala Becket ja ha deixat els locals adjacents de l'obrador perquè no pot assumir-ne el seu cost i els traslladarà a partir del mes de juliol a La Cooperativa Pau i Justícia de Poblenou, que s'ha remodelant parcialment per acollir-los. La Montse Soto ha parlat amb els responsables del Teatre.
REPORTATGE EN DIRECTE: Concert del contratenor català Xavier Sabata presentant el seu disc "Händel Bad Guys". L'espai musical de l'univers del compositor Handel és molt més obert i alhora precís del què ens podia semblar. El contranetnor català Xavier Sabata així ho demostra aquest vespre al Palau de la música on els dolents seran els grans protagonistes com ens presenta Agnés Batlle.
SECCIO L'ART D'ESCRIURE: El microrelat té un espai concret en el què hi conviuen la precisió, l'el.lipsi, el títol, l'absència de context... Tenen espais ben delimitats? Aquests elements són intrusius? Jordi Muñoz i Franco Chiaravalloti ens treuran de dubtes i parlaran dels espais del relat guanyador d'aquesta setmana: "Huevo de marmol", de Miguelangel Flores.
HUEVO DE MARMOL
Mi madre tenía en la caja de la costura un huevo de mármol, que utilizaba para zurcir calcetines. Me gustaba mirarla mientras lo hacía. Ver cómo lo ocultaba era como si fuera a hacer magia. Un día me dijo que dentro había un pollito por nacer, que acercando la oreja, podría oírlo. Y así fue: pio. Entonces comencé a estar siempre pendiente del cascarón marmóreo.
Una mañana la sentí contarlo por el patio de luces, entre risas. Desde ese momento dejé de sentarme con ella a verla coser. Pero estuve mucho tiempo asomándome al costurero para ver si había cría.
