Sinopsis
Al capítol d'avui de "Cims" fa la Tosa amb Francesc Mateu, President de la Federació Catalana d'Organitzacions No Governamentals pel Desenvolupament. La Tosa és un cim de 2.536 metres a cavall de dues comarques la Cerdanya i el Bergadà.
L'itinerari s'inicia a una de les portes d'entrada del Bergadà, el pont de Sant Quirze de Pedret. Aquest pont gòtic facilitava, en el seu temps, la comunicació entre la vila de Berga i l'església de Sant Quirze de Pedret.
Passat Bagà l'equip i el convidat continuen per la carretera de Coll de Pal fins el refugi de Rebost de la Unió Excursionista de Catalunya. El refugi és a 1.640 metres i es troba al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Allà esperen la guarda del refugi, l'Anna Mañach i també el guia, Jordi Pau Caballero que ensenyarà a practicar la marxa nòrdica.
Les nit als refugis de muntanya són sinònim de paraula i conversa prop d'una llar de foc. "En el nostre món es llença entre el 40 i el 60% del menjar que es produeix mentre, al mateix temps, 1.000 milions de persones passen gana. Hem de fer un consum més conscient. Si tots fóssim indis hi hauria menjar per a 10.000 milions de persones. Si fóssim nord-americans només menjarien 1.500 milions al món", explica Mateu.
L'itinerari per arribar a la Tosa arrenca a Coll de Pal i passa per la Collada de Comabella. Són prop de 500 metres de desnivell. A trenc d'alba comença l'ascensió amb una magnífica imatge del Pedraforca. En arribar al Coll de Pal, a 2.070 metres, fa molt fred i bufa el vent amb força. La sensació tèrmica és de 10 graus sota zero.
En Francesc Mateu va ser monitor de l'agrupament escolta Lluïsos de Gràcia i sap el pa que es dóna quan es puja una muntanya. Amb el desnivell bufa... però encara haurà de bufar molt més quan ensopegui amb la primera sorpresa que li ha preparat "Cims": un globus del món inflable. "Hi ha moltes fronteres, algunes a l'Àfrica de molt rectes... seguint un paral·lel. Això denuncia que qui ha fet les fronteres no era la gent que vivia al llocs. M'agradaria sacsejar el món per que tot quedés ben repartit".
A Francesc Mateu li agrada caminar i es mostra en forma malgrat els problemes que arrossega als meniscs dels dos genolls des de l'època que jugava a futbol, una de les seves gran aficions. Una altre afició són els pessebres. Aquest any en va fer un a on el naixement era la plaça de Catalunya.
Francesc Mateu explica que les ONG tenen dos reptes. Un és trobar ingressos i l'altre connectar amb la gent. S'hauran de buscar noves tècniques i fórmules per finançar les ONG per fer arribar el fruit del seu treball a les persones.
Fet el cim, Francesc Mateu fa un balanç de la seva experiència: "Han estat dos dies en els que he pogut recuperar sensacions que feia temps que no experimentava com la d'estar a la natura. M'ha agradat moltíssim i he tingut l'oportunitat de parlar d'una de les coses que més m'estimo: la cooperació. Espero que us hagi apropat la cooperació a molta gent que a vegades la veieu una mica llunyana".
