Sinopsis
Les eleccions de 1961, Llaudet va superar Fuset per un estret marge de tan sols 24 vots. A partir de llavors, el nou president blaugrana va iniciar una gestió marcada per les dificultats tant en l'àmbit esportiu com en l'econòmic. Una de les mesures que va prendre el president blaugrana per sanejar l'economia de l'entitat va ser la requalificació dels terrenys de les Corts, un fet que va implicar llargues negociacions amb l'Ajuntament de Barcelona. Finalment, l'estiu de 1962, el consistori va aprovar les peticions del club, i el 1966, el Barça va vendre l'antic camp per 226 milions, una xifra que va permetre estabilitzar la situació de les arques del FC Barcelona.
Precisament, aquesta operació va atorgar a Llaudet la credibilitat necessària per superar amb comoditat el procés electoral de 1965, en què va ser reelegit president, derrotant per 164 vots a 35 a la candidatura opositora de Josep Maria Vendrell. A l'estiu de 1966, l'optimisme regnava a l'entitat, i Llaudet va crear el Trofeu Joan Gamper. De totes maneres, els fracassos esportius de la campanya 1966-67 van propiciar la creació d'una forta oposició interna que es va mostrar en total desacord amb la gestió de Llaudet i demanava la dimissió del president.
Acabada la temporada, el màxim dirigent barcelonista va respondre a l'oposició constituint un Consell Consultiu format per personalitats representatives de l'entitat, però va ser una mesura no va tenir l'efecte esperat. En aquestes circumstàncies, Llaudet va arribar a l'Assemblea de Compromissaris de l'1 de setembre de 1967, en una posició molt precària, i va decidir convocar unes eleccions anticipades per al mes de gener de l'any següent a les quals no es va presentar.
Montal, que era el representant de les grans famílies del barcelonisme, va derrotar Pere Baret, que apostava per la ruptura total amb el passat, per només 14 vots de diferència.
Durant tot el seu mandat, i encara que Franco encara era viu, va ser un gran defensor del catalanisme i ferm opositor al centralisme futbolístic que exercien la Federació i la Delegació d'Esports. Gràcies al seu impuls, el FC Barcelona va anar recuperant tots els seus símbols, començant pel mateix nom de l'entitat. Va introduir la llengua catalana al butlletí del club, al carnet de soci, a la megafonia de l'estadi i en altres àmbits, tot i les nombroses dificultats. També es va enfrontar a la Federació Espanyola, arran del 'cas Guruceta', i va mantenir una ferma actitud en defensa dels interessos del club. Per exemple, va denunciar la discriminació soferta pel Barça a la contractació de jugadors oriünds, amb el cas Heredia. Fruit d'aquesta actitud, va aconseguir canviar el criteri federatiu, per fer possible la contractació de jugadors estrangers, i aconseguint així el fitxatge de Johan Cruyff, aleshores el millor jugador de mundo.La incorporació del 'Holandès volador' va ser fonamental perquè el Barça es proclamés campió de Lliga en la temporada 1973-74, circumstància que va ser gairebé decisiva perquè Montal fos reelegit el 18 de desembre de 1973, superant amb escreix el seu únic rival, Lluís Casacuberta, per 902 vots a 340.
