Sinopsis
Amb el temps, molts masos i masies es van anar abandonant i van acabar ensorrant-se fins a desaparèixer. Altres, però, s'han rehabilitat i reconvertit en allotjaments rurals o en finques de conreus ecològics. Com diu Rosa Congost, catedràtica d'Història Econòmica i directora del Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona, a qui hem entrevistat en el marc incomparable de Mas Grau (Estanyol, Bescanó -Girona-) i que ens fa de fil conductor en un nou lliurament del MOMENTS, " (...) el masos ja no van lligats a la terra que era la seva funció important. Això no vol dir que els masos, fent la seva funció de turisme rural avui, no puguin ajudar molt a preservar el territori".
El mas, nascut entre els segles XI i XII com a unitat familiar d'explotació agrària formada per les terres i la casa on vivia la família que les conreava, s'ha anat transformat amb el pas del temps.
Els masos són característics de la Catalunya Vella i se'n troben fins al Solsonès i el Penedès. Es caracteritzen per l'existència d'una edificació envoltada de les terres de conreu. L'edifici principal era destinat a la vivenda del pagès i era allà on hi havia les estances on s'emmagatzemaven i transformaven els productes agrícoles recol·lectats.
L'arquitectura dels masos és extraordinàriament variada i ha estat sotmesa a les modes i a les possibilitats econòmiques de la família que ha viscut. Els medievals eren senzills, fets amb materials propers, adaptats al medi i als recursos. Al segle XVII es va posar de moda la masia fortificada; al XVIII, els esgrafiats, especialment a la banda del Maresme; al XIX, les galeries i lluernes centrals, i finalment, al XX, alguns tocs modernistes.
I és que, cada masia que perdura és una pàgina oberta a la història de la societat pagesa catalana durant els vuit darrers segles.
"Masos i masies" és un reportatge de Margaret Rius realitzat per Jordi Renú i enregistrat a per al programa MOMENTS que dirigeix i presenta Raül Díaz.
