El poble francès de Cotlliure commemora el 80è aniversari de la mort del poetà sevillà, Antonio Machado. La seva tomba és una icona de la memòria republicana, sempre amb un tapís de flors i versos, dibuixos i cartes. Jacques Issorel, autoritat mundial en l'etapa final del poeta explica com l'any 1972 va conèixer a Jacques Baills, cap de l'estació de Cotlliure. Baills tenia 27 anys el dia que es va trobar la família Machado i mai va poder oblidar aquella trobada amb el professor i poeta.
Issorel, professor emèrit de Literatura a la Universitat de Perpinyà també va conèixer a Juliette Figuères, la mestressa de la merceria de La Placette. Allà varen recalar els Machado preguntant per un hotel. Madame Figuères els va preparar cafè, els va deixar diners per poder escriure a les filles de José Machado, enviades a la Unió Soviètica. Ella va ser la que va cosir la bandera que va cobrir el poeta el dia de la seva mort. Va ser el 22 de febrer, Dimecres de Cendra, hores abans que arribés la carta de la Universitat de Cambridge, oferint-li al poeta el lloc de Lector.
La tomba d'Antonio Machado no és només la d'un gran poeta, és el símbol de l'èxode de l'Espanya Republicana. És el portaveu de mig milió d'espanyols que com ell, varen haver de deixar el seu país.
Convidem al gran fotògraf, Horacio Seguí i al cineasta i autor del curtmetratge, Desmuntant Leica. També recomanem la lectura de "La meva vida en un clic" sobre l'arxiu i vivències del fotògraf Horacio Seguí amb textos de Toni Vall. Editorial Base. Fem una declaració d'amor a la fotografia tradicional, a un professional que durant anys va ser un referent del reporterisme. A Desmuntant Leica, descobrim Horacio Seguí desarticulant la seva càmera icònica, la seva joia, la seva Leica. Parlant d'objectius, òptiques, velocitats, revelats i assecats anem descobrint un fotògraf autodidacta que va aprendre a enquadrar, disparar i revelar gràcies a rudimentaris manuals de fotografia de l'època. També descobrim un professional amb una memòria prodigiosa, que sempre va treballar amb rigor i humilitat. Horacio Seguí és el fotògraf de Barcelona i del món de la faràndula i l'esport més important dels anys 60, 70 i 80.
El reporterisme no permetia tenir temps necessari, sempre reclamaven rapidesa. Horacio Seguí s'adaptava al rebelat en els viatges, en aeroports i lavabos amb un sistema complicat i artesanal. La seva trajectòria està treballada amb cor i ànima i com especialista en la imatge ha fotografiat El Dúo Dinámico, José Guardiola, Luis Aguilé, Raphael, Massiel, Guillem d'Efak, Tony Leblanc, Johan Cruyff, Charles Aznavour, els Sírex, Adamo, The Beatles en la seva visita el 1965. Moltes fotografies a Serrat i un episodi controvertit amb Dalí a Portlligat. Horacio Seguí aconseguia proximitat, interacció amb els grans personatges de la música, l'espectacle i l'esport. També va fotografiar les desgraciades riuades del Vallès, el 1962 i el repartiment de queviures que va organitzar Joaquín Soler Serrano.
Memòria viva de l'art de fer fotografies, d'explicar el món i d'aturar la vida en un instant màgic. La seva vida és la d'un autodidacta, fill de la guerra, va tenir una infantesa dura marcada per desnonaments i penúries. Als 12 anys ja treballava, després al Banc Hispano Americà als matins i a les tardes donava un cop de mà a la Sabateria Médico del Calzado. Allà va conèixer en Ramon, fill de l'amo, aficionat a la fotografia i li va vendre per quatre duros una màquina que anomenava La Caixeta, que conserva juntament amb moltes d'altres que són testimoni de la seva intensa feina. Horacio Seguí s'ha preocupat molt de conservar i guardar el seu llegat fotogràfic que cal posar en valor.
Desmuntant Leica està dirigida per Joan Vall Karsunke i ajuda a la fotografia i el so de Laia Requesens. En el curtmetratge també es destaca l'amistat que va cultivar amb Johan Cruyff a qui va immortalitzar en una fotografia icònica "l'holandès volador". Una postura acrobàtica memorable. Horacio Seguí encara conserva unes botes que li va regalar Cruyff i que ha fet servir en algun partit de veterans. El seu treball intens en el món esportiu també li va valer algun moment complicat com Gallego que enfadat un dia li va fer un bony a la càmera i li va destrossar el flash. El jugador li va acabar regalant, penedit, una màquina de fotografiar panoràmica.
La seva trajectòria és la d'un fotògraf que aprenia la professió exercint-la i practicant-la. Va contribuir a reivindicar els drets del fotògraf i el dret de la propietat intel·lectual. La dignitat de lluitar pels drets dels seus companys de professió. Sovint no constaven els seus noms a les fotografies, cobraven de manera injusta, els diaris es quedaven les seves fotos en propietat als seus arxius i les publicaven quan volien, sense pagar drets. Horacio Seguí recorda "m'agrada la fotografia perquè crec que és el que més s'aproxima a la realitat".
