"Gran Parada"
- "Gran Parada" va suposar un salt quantitatiu en la producció de programas de varietats de TVE. Era la primera vegada que s'abordava de debò la producció d'un gran musical.
- Es contracten per primera vegada en la història de TVE artistes nacionals i internacionals amb l'únic fi d'intervenir al programa.
- També, per primera vegada en la recent història de la televisió a Espanya, es contracta un professional estranger, Gilles Margaritis, per a la posada en marxa del programa.
Des dels inicis de TVE, els números musicals havien servit de recurs habitual per omplir els buits a la programació. En el plató hi havia sempre un piano, disposat a sonar quan fós necessari sota les mans del pianista Félix Lavilla. A poc a poc, les actuacions musicals es van anar cuidant més, fins a convertir-se en un dels pilars de la programació en els primers anys, bon exemple són programes com "L'hora Phillips", "Festival Marconi", "Aeroport Telefunken", "La Goleta" o "Club del dissabte". Però és amb el programa "Gran Parada", a la fi de 1959 quan es consolida aquest gènere a la programació.
"Gran Parada" va ser un programa musical i de varietats emès per Televisió Espanyola entre 1959 i 1963, amb realització de Fernando García de la Vega i Gustavo Pérez Puig. Es va presentar el 15 de novembre de 1959 i es va mantenir en antena durant cinc temporades.
Es tractava del clàssic programa de varietats que combinava actuacions musicals i sketches d'humor. L'espai, produït per Movierecord, pot ser considerat com el primer gran programa del seu gènere emès per la televisió a Espanya. Prenia el relleu de "La hora Phillips" i "Festival Marconi", emesos durant els primers mesos de funcionament del mitjà a Espanya, encara que van comptaven amb uns recursos molt més reduïts dels quals gaudiria "Gran Parada", que suposà un salt quantitatiu en la producció de programes de varietats.
L'espai s'emetia des del teatre Fomento de les Arts, llogat per TVE per aquests i altres programes, donada l'estretor dels estudis del Passeig de l'Havana a Madrid. S'emetia en directe i cada programa necesitava de set dies de preparació. Ho patrocinava Movierecord en col·laboració amb les principals agències publicitàries espanyoles. Gilles Margaritis, el més important realitzador francès per a espectacles d'aquest tipus, va ser el responsable del programa d'inauguració. El van acompanyar José Lombardía en la realització i Enrique Monís com a assessor de producció en televisió. Durant el seu temps d'emissió va mantenir una certa rivalitat amb "Club Miramar", un programa de similars característiques que es gravava en els estudis que TVE tenia Barcelona.
L'espai va aconseguir una enorme popularitat entre el públic del moment. Es va utilitzar l'anomenada tècnica del play-back, que havia arribat a TVE anys abans de la mà de Gustavo Pérez Puig amb l'espai líric "Teatre Apol·lo".
Va ser el primer programa de televisió a Espanya a emetre imatges pre-gravades, mitjançant l'ús del magnetoscopi, concretament una actuació de Xavier Cugat i Abbe Lane gravada el septembre de 1960.
Fins l'octubre de 1961 el programa no comptava amb un presentador fix, destacant Pepe Iglesias "El Zorro", Torrebruno, Coque Valero, Isabel Bauzá, Ana María Solsona i finalment, en la temporada 1963-1964, el còmic Tony Leblanc. A més, va ser col·laborador habitual l'humorista Ángel de Andrés.
La popular actriu Lina Morgan va debutar en televisió com a col·laboradora del programa en petits sketches humorístics.
