Quan votem? Quins són els candidats? Què proposen?
- 7.909.125 persones tenen dret a vot en aquestes eleccions del 12 de maig, fins dijous 9 es pot votar per correu
- Coneix els candidats | Especial eleccions catalanes | El debat a RTVE Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya estan a tocar: se celebren aquest diumenge 12 de maig. En total, 7.909.125 persones estan cridades a les urnes. Gairebé el 70 % són residents a Catalunya (5.460.332) i un 3,72 % habiten a l'estranger (294.508).
S'han preparat 5.799.820 paperetes per candidatura pel dia de les eleccions, i imprès 6.289.920 sobres de votació. A més, les 80.460 persones escollides per formar part d'una de les 8.940 meses electoral, es distribuiran 139.590 manuals pels membres de mesa.
Vot per correu
Aquest dijous 9 de maig és l'últim dia per enviar el vot per correu, després que s'ampliés el termini. Des del dia que es van convocar les eleccions, va començar el termini per demanar-lo i 10 dies abans dels comicis es va tancar, és a dir, hi havia temps fins al 2 de maig.
Per què es vota ara?
Les eleccions al Parlament de Catalunya oficialment s'havien de celebrar el febrer del 2025, és a dir, quatre anys després dels últims comicis del 14 de febrer de 2021. Però, davant l'incapacitat d'arribar a un acord entre els partits polítics per aprovar els pressupostos de 2024 de la Generalitat, el president Pere Aragonès va convocar els comicis per aquest mes de maig en veure's sense suport per tirar endavant més mesures amb un executiu en minoria des que Junts es va retirar de la coalició el 2022.
El president Aragonès va signar el decret de convocatòria d’eleccions el dilluns 18 de març. I l'endemà es va publicar el Decret 60/2024, del 18 de març, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució, i el Parlament va quedar dissolt a partir del 19 de març de 2024 (DOGC núm. 9125, 19.03.2024), amb la dissolució del Parlament 54 dies abans de les eleccions, tal com estableix la llei electoral.
Quantes candidatures s'han presentat?
Després de la convocatòria de la cita electoral, i un mes abans de la data, els partits havien de presentar els noms dels candidats de totes les formacions polítiques. Segons les xifres oficials, s'han presentat 64 candidatures de diferents colors polítics, de les quals encara hi formen part més homes, 1.126, que dones 1.038.
Hi ha 8 candidatures amb representació actual al Parlament. El Partit Socialista de Catalunya (PSC) ha escollit Salvador Illa, el secretari del partit a Catalunya i anterior guanyador de les eleccions del 2021, que també va ser ministre de Sanitat durant la part més dura de la pandèmia. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha decidit fer candidat l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès. Junts+ va crear molta expectació per saber qui seria el seu cap de llista. Carles Puigdemont havia anunciat la seva candidatura a les eleccions europees del 9 de juny, però davant l'avançament electoral va donar una passa endavant per presentar-se als comicis catalans. Tot plegat, mentre es tramita la llei d'amnistia a les Corts Generals, i s'espera que sigui aprovada en unes dates pròximes a una possible data investidura de qui sigui president de la Generalitat.
Des de Comuns Sumar, Jéssica Albiach va rebre el suport necessari per ser candidata, després de la seva excisió amb Podemos i d'anar sota els paraigües de la marca Sumar. Per part del PP, el secretari del partit a Catalunya Alejandro Fernández ha estat l'escollit, tot i que el líder nacional va trigar a donar-li suport públicament. Vox torna a repetir amb Ignacio Garriga. Des de la CUP, Laia Estrada és l'escollida com a candidata del partit, i de Ciutadans, Carlos Carrizosa.
Què proposen els candidats?
La campanya electoral va començar la nit del 25 d'abril i s'allarga durant 15 dies. Acaba el divendres 10 a la nit. Durant aquestes dues setmanes, les formacions que es presenten al 12-M donen a conèixer les seves propostes ideològiques i polítiques per un futur govern.
Per organitzar de manera senzilla i accessible les propostes més importants dels candidats en aquestes eleccions autonòmiques, Rtve.cat ha preparat un comparador de programes electorals que permet conèixer les mesures més destacades de les principals formacions que opten a representació en el Parlament autonòmic: les que van obtenir escons en les últimes eleccions de febrer de 2021 i els partits d'àmbit nacional que concorren en aquest 2024, amb candidatura en les quatre províncies catalanes.
El passat 2 de maig, RTVE Catalunya va celebrar un debat amb tots els partits que tenen representació al Parlament de Catalunya, on ja es va deixar palès els vetos creuats contra el PSC que posen més difícil la governabilitat.
Com són els cartells electorals?
La independència perd pes als primers vídeos electorals. Les formacions que es presenten al 12M han centrat més els missatges en els serveis públics. Junts és l'únic partit que nomena la paraula, i la CUP mostra una urna de l'1-O. ERC parla de referèndum, però sobretot fa bandera de la seva gestió al capdavant del Govern. El PSC posa èmfasi en la sanitat i l'educació.
Què diuen les enquestes?
Des del passat dilluns 06 de maig va acabar el termini legal per publicar enquestes electorals. Els sondejos auguren una victòria clara del PSC, que, malgrat ser amb diferència la força més votada, dependria d'altres partits per a governar i hauria de recórrer a unes combinacions amb més dificultats polítiques que aritmètiques. La clau perquè Salvador Illa arribi a la Generalitat depèn d'aconseguir socis, i la paraula decisiva la tindrien els partits independentistes.
El desenllaç de l'enfrontament entre ERC i Junts s'inclina pel partit de Carles Puigdemont, de nou candidat a '*president', que hauria avançat als republicans i estaria augmentant la seva distància amb aquests, segons la mitjana de sondejos de DatosRTVE.
