L'economia local valenciana encara pateix els efectes de la dana
- Segons Caixabank, la despesa de les famílies es va recuperar un mes després, però la recuperació dels comerços ha estat molt més lenta
- El mal persisteix a localitats com Alfafar, Massanassa i Sedaví, que no han recuperat el nivell d'activitat previ a la tragèdia
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El 29 d'octubre farà un any de la dana que va devastar una colla de municipis de la província de València i arran de la qual van morir 231 persones. Les víctimes continuen alçant la veu per exigir que la tragèdia "no caigui en l'oblit". En un acte solemne celebrat aquest dissabte al Teatre Olympia de València, han exigit "veritat, justícia i reparació" i han avisat que encara necessiten ajuda i acompanyament. Durant l'acte, s'ha projectat una llista amb els noms dels finats i s'ha homenatjat la seva memòria.
A la tarda, desenes de milers de persones han recorregut els principals carrers del centre de València per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. Sota el lema 'El poble ve crescut' i convocats per més de 200 entitats cíviques, socials i sindicals, els manifestants han proclamat consignes en contra de la gestió de la catàstrofe i han retut homenatge a les víctimes mortals. Segons la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana, la marxa ha reunit unes 50.000 persones.
“◾️ La manifestación exigiendo la dimisión de Carlos Mazón por la dana en Valencia llega a su recta final.
— RTVE Comunitat Valenciana (@RTVEValencia) October 25, 2025
◾️ La delegación del Gobierno estima la asistencia en unas 50.000 personas. pic.twitter.com/Vcec23JGnF“
Impacte econòmic
La Cambra de Comerç de València calcula que els danys materials causats per l'episodi de fortes tempestes va arribar als 22.000 milions d'euros i va tenir una afectació directa per a 50.000 empreses i 350.000 llocs de treball.
Durant l'últim any Caixabank Research ha fet un seguiment detallat de l'impacte econòmic que va suposar la dana i la recuperació posterior de les famílies i els comerços afectats. L'anàlisi de les dades obtingudes a través dels pagaments fets amb targeta constata que la recuperació no ha estat homogènia i que hi ha hagut diferències significatives entre els diferents municipis. També la recuperació ha estat desigual en funció d'altres factors, com el perfil socioeconòmic del nucli familiar, en el cas de les persones, o la mida dels negocis, en el cas de les empreses.
En localitats com Alfafar i Paiporta, el consum de la població ha crescut en el darrer any un 20%, però en canvi, la facturació dels comerços amb prou feines s'ha situat un 10% per sobre de la dada registrada l'any passat. Els investigadors de l'entitat financera ho atribueixen al fet que alguns establiments no han reprès l'activitat. A més a més, mentre que el conjunt de la zona afectada per la dana ja disposa ara de més negocis actius, en municipis com Alfafar, Massanassa i Sedaví, les xifres són inferiors i encara no han assolit el nivell previ a l'episodi de forts aiguats.
D'altra banda, les dades de Caixabank Research confirmen que el nivell de renda ha estat un factor determinant a l'hora d'assegurar una recuperació ràpida. Entre les persones residents amb menys ingressos el consum va arribar a caure 82%, més del doble que les persones amb un poder adquisitiu més elevat (40%). Això a curt termini, però si s'agafa una mica perspectiva es demostra que entre el desembre de l'any passat i el setembre d'aquest s'ha eixamplat la bretxa. El consum de les rendes baixes ha crescut un 12% interanual, mentre que les persones i famílies de renda alta han fet un 16% més de despesa.
Una diferència similar s'aprecia en el món de les empreses i els negocis. Segons Caixabank, la facturació de les grans companyies ha resistit millor perquè si en un primer moment es va desplomar un 85%, el setembre d'enguany ja havia recuperat el nivell de l'any anterior. En canvi, els negocis més petits van arribar a patir una caiguda del 98% dels ingressos, i 365 dies després encara facturen un 10% menys de l'habitual.
Recuperació del patrimoni
La dana també va afectar greument una gran quantitat de documents dipositats a arxius públics i privats. Els restauradors no donen l'abast i per donar-los un cop de mà, personal de l'Arxiu Nacional de Catalunya col·labora amb el de València per mirar de recuperar i evitar que es perdin aquests documents valuosos, com ara els de la parròquia de Catarroja.
Es tracta d'una tasca minuciosa, feixuga i plena de precaucions. No són documents d'especial valor històric, però sí personal i que sovint són necessaris per a fer determinades gestions administratives. La cap de restauració de l'Arxiu Nacional, Gemma Goicoechea, explica que, de moment, la feina se centra en una dotzena d'arxivadors plens de documents i que hi estaran treballant durant alguns mesos.
