Cinc residents a Catalunya viatgen al creuer amb un brot d'hantavirus
- Ja han mort tres persones i tres persones més s'han contagiat. A bord, hi ha 147 viatgers, 14 de nacionalitat espanyola
- Sanitat i l'OMS inspeccionen el vaixell per decidir la repatriació dels passatgers i definir la ruta i una possible repatriació
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Cinc persones residents a Catalunya viatgen al creuer MV Hondius amb 147 persones a bord on s’ha declarat un brot d'hantavirus que ja ha causat la mort de tres persones i té més casos de contagis durant la seva travessa per l'Atlàntic, segons les últimes dades confirmades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, hi hauria una dona en estat crític que ha viatjat de Cap Verd a Sud-àfrica i altres dues persones contagiades que romanen al vaixell.
El creuer, que navega sota bandera dels Països Baixos, es troba actualment fondejat davant les platges de Paria a Cap Verd (arxipèlag volcànic davant la costa nord-oest d'Àfrica), després que les autoritats locals no hagin autoritzat l’atracament per motius de "seguretat pública nacional". Les autoritats sanitàries valoren que puguin navegar rumb les Canàries perquè puguin rebre atenció mèdica. El vaixell està a unes 800 a 900 milles nàutiques de les Illes Canàries, uns 1480-1600 km.
De moment, l'OMS ha confirmat que tres sospitosos de contagi d'hantavirus seran traslladats des de Cap Verd en avió fins a Països Baixos i Alemanya.
L'OMS ha apuntat que el contagi en el vaixell pot haver-se donat de persona a persona, malgrat que aquesta és una via de transmissió "poc comuna" i que només s'ha observat de manera limitada en alguna variant del virus. Perquè es doni aquest contagi entre persones ha d'haver-hi hagut un contacte "molt pròxim". En tot cas, ha insistit que el risc per a la població "és "baix" de moment, segons ha explicat aquest dimarts en roda de premsa la cap de la unitat de malalties emergents i zoonosis de l'organització, Maria Van Kerchove.
Canàries, possible destinació per emergències mèdiques
Després de la reunió que han mantingut equips del Ministeri de Sanitat i l'Organització Mundial de la Salut s'ha acordat que aquesta tarda es produirà una revisió del vaixell per un equip d'epidemiòlegs per tal de conèixer l'estat de les persones dins del vaixell, i poder saber si hi ha més persones amb símptomes, i quins contactes d'alt risc o sota risc hi ha. Això ajudarà a les decisions sobre els processos de repatriació i la ruta del vaixell.
D'aquesta manera, Espanya es manté a l'espera de confirmar si rebrà el creuer fins que no tinguin més dades del brot. El Ministeri de Sanitat ha informat que decidiran frec a frec amb l'OMS "quina escala és més pertinent" en funció de "les dades epidemiològiques que es recullin del vaixell en el seu pas per Cap Verd". "Fins llavors, el Ministeri de Sanitat no adoptarà cap decisió, com així hem fet saber a l'Organització Mundial de la Salut", han escrit en la xarxa social X.
És el "pla" amb el qual treballa l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una vegada hagin estat evacuades a Països Baixos les dues persones que presenten símptomes d'aquesta malaltia segons assegura Van Kerchove.
L'organització ha assegurat que ja estan treballant amb les autoritats espanyoles, "que ja han dit que rebran el vaixell", i esperen que s'encarreguin de dur a terme "una recerca epidemiològica i una desinfecció del vaixell".
Davant la impossibilitat de fer escala a Cap Verd, el delegat del Govern a Canàries, Anselmo Pestana, havia apuntat que l'arxipèlag està preparat perquè el vaixell atraqui allà, però ha assegurat que la decisió es prendrà en una reunió aquest dimarts entre l'Executiu central i autonòmic. Ni Canàries ni Espanya es poden negar, ha afegit, i estan obligades a col·laborar amb l'OMS, ja que en cas contrari incorrerien en l'omissió de deure de socors.
A bord del vaixell ja hi ha personal mèdic de l’Organització Mundial de la Salut, mentre les autoritats sanitàries dels estats implicats duen a terme la investigació epidemiològica i coordinen les accions de salut pública necessàries per garantir la seguretat sanitària global.
Com es troben els catalans a bord?
El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Esteve Fernández, ha explicat que els passatgers residents a Catalunya s’han posat en contacte amb les autoritats sanitàries a través del correu electrònic per informar de la seva situació. Segons ha detallat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, tots ells es troben bé de salut i no presenten símptomes compatibles amb la malaltia. Fernández ha indicat que la tripulació del creuer ha establert mesures preventives a bord, com ara l’ús de mascareta i la quarantena dels passatgers, mentre es manté el seguiment mèdic i epidemiològic del cas.
Des del primer moment de l’alerta, s’ha activat la coordinació entre la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat, el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i Sanitat Exterior del Ministeri de Sanitat. L’objectiu és garantir el seguiment dels residents catalans i la seguretat sanitària de totes les persones afectades.
El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simon, ha defensat donar "una sortida raonable" a la crisi que passaria per evacuar els malalts o simptomàtics, sense necessitat d'una quarantena de la resta del passatge. Per Simon el contagi entre persones "és molt estrany" i es pot estar "tranquil".
“🦠 Fernando Simón assegura que el brot d’hantavirus del creuer no suposa un risc elevat per a Espanya i demana calma a la població | @RTVECatalunya
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) May 5, 2026
➕ Info: https://t.co/qZBxGTBQod pic.twitter.com/oOTyZtNvVC“
Tres morts, quatre contagiats i casos sota investigació
Al vaixell han viatgen 149 persones entre passatgers i tripulació, de 23 nacionalitats diferents. D’aquestes, 13 passatgers i un tripulant són de nacionalitat espanyola, segons ha informat l'operadora neerlandesa Oceanwide Expeditions, propietària de l'embarcació. Del total de viatgers, tres persones han mort, i quatre han emmalaltit.
Des les quatre persones contagiades pel virus, una d'elles es troba atesa en vigilància intensiva a Sud-àfrica i està millorant. Les altres tres es troben en el vaixell i tenen símptomes. En dos d'elles ja s'ha confirmat que estan infectades amb el virus, i seran les que siguin traslladades a Països Baixos.
Quan va sorgir l'alerta?
L’alerta sanitària es va activar el passat 2 de maig, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va rebre una notificació del Punt Focal Nacional del Reglament Sanitari Internacional del Regne Unit. En aquell moment, es va informar de l’existència d’un brot de malaltia respiratòria greu d’origen inicialment desconegut, amb tres defuncions confirmades i un cas en estat crític.
El creuer va partir el passat 20 de març des de Ushuaia, a la Patagònia argentina, i ha navegat per l'Antàrtida continental, les Malvines, Geòrgia del Sud, l'illa Nightingale, Tristán de Acuña, Santa Elena i Ascensión, abans d'aconseguir aigües capverdianes el passat 3 de maig. Dos dels passatgers morts havien viatjat prèviament per diversos països de Sud-amèrica abans d’embarcar al creuer.
Què és l’hantavirus i quin risc hi ha?
Els hantavirus són virus transmesos principalment per rosegadors i poden infectar les persones a través del contacte amb orina, femta o superfícies contaminades. El període d’incubació acostuma a situar-se entre dues i quatre setmanes després de l’exposició.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha remarcat que els hantavirus presents a Europa no es transmeten de persona a persona i que no s’ha detectat cap cas d’infecció a Espanya. Per aquest motiu, el risc general de transmissió es considera “molt baix”.
Existeixen diferents formes de presentar-se de la malaltia. A Amèrica, alguns tipus d’hantavirus poden provocar la síndrome cardiopulmonar, una forma greu amb una letalitat entre el 35-50%, mentre que a Europa predominen altres variants associades a afectacions renals. Actualment, no existeix un tractament específic per a aquesta infecció.
Els experts demanen calma i prioritzar l'atenció mèdica
El doctor Manel Cervantes, excap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, ha remarcat que encara no se sap com el virus ha arribat al creuer, tot i que apunta que l’origen més probable és una exposició prèvia als rosegadors abans de l’embarcament.
“El millor per atendre aquests viatgers és oferir un hospital de garanties, per exemple a les Canàries“
L’especialista ha insistit que la transmissió entre persones és molt baixa i només es podria produir en casos de contacte molt estret amb pacients greus. Segons Cervantes, la clau ara mateix no és el risc per a la població, sinó garantir que els passatgers i la tripulació afectats puguin ser atesos en hospitals preparats, amb unitats de cures intensives i equips experts en malalties respiratòries greus. Segons el seu criteri, la prioritat ara és garantir que els afectats rebin atenció mèdica especialitzada en centres preparats, amb capacitat per tractar malalties respiratòries greus, i considera que Canàries és la millor opció per proximitat i recursos sanitaris. "El millor per atendre aquests viatgers és oferir un hospital de garanties, per exemple a les Canàries", defensa Cervantes. I alerta que negar l’atracament pot empitjorar el pronòstic dels casos més greus.
“☕️ Manuel Cervantes, excap del Servei de Malalties Infeccioses del @parctauli, diu que no ens hem de preocupar pels contagis d'hantavirus
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) May 5, 2026
🗣️ "El millor per atendre aquests viatgers és oferir un hospital de garanties, per exemple a les Canàries"
📲 https://t.co/MrTxQlnBeM pic.twitter.com/AvMbiufbGf“
L’infectòleg també ha subratllat que no existeix cap vacuna ni tractament específic, però que un maneig mèdic adequat i precoç pot reduir de manera significativa la mortalitat. Cervantes ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat i ha subratllat que no hi ha cap motiu de preocupació per a la població general, ni a Catalunya ni a Canàries.
