Enlaces accesibilidad

La línia orbital ferroviària vol trencar el model radial

  • El Govern presenta la línia orbital ferroviària entre Mataró i Vilanova, un projecte de 5.200 milions per transformar la mobilitat a Catalunya.
  • La previsió més optimista apunta que la línia estaria en funcionament el 2041 tot i que els experts ho veuen molt optimista
Mapa de la "LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA" en Cataluña, con ciudades como Terrassa, Martorell, Vilanova i la Geltrú, y rutas naranja continua y verde azulado punteada.
Mapa de la Línia Orbital Ferroviària

El Govern de la Generalitat ha presentat la línia orbital ferroviària que ha d’unir Mataró i Vilanova i la Geltrú sense passar per Barcelona, amb l’objectiu explícit de trencar el model radial de la xarxa ferroviària de passatgers de Catalunya. El projecte també busca descongestionar els túnels ferroviaris de Passeig de Gràcia i de la plaça Catalunya, actualment saturats

El projecte connectarà ciutats clau com Granollers, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès en un recorregut de 120 quilometrés, més de la meitat de nova construcció. El calendari s’allargarà fins al 2041 i començarà amb la connexió de l’R4 entre Martorell i Granollers, on es duplicarà la capacitat | Informa: Cristina Martín

El Govern reactiva el tren orbital per descongestionar els túnels de Barcelona

🏛️ Presentació política i suport institucional

La proposta s’ha fet pública en un acte institucional amb la participació del president de la Generalitat, Salvador Illa, la consellera Sílvia Paneque, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i diversos alcaldes dels municipis implicats.

El projecte compta amb un ampli suport polític i municipal, que el veu com una infraestructura clau per al desenvolupament econòmic i territorial de Catalunya.

Foto de família d'alcaldes metropolitans, amb Illa, Junqueras i Paneque, per l'acord pel tren orbital.

💶 Cost, dimensions i impacte previst

La línia orbital tindrà un cost estimat de 5.200 milions d’euros i una longitud total de 120 quilòmetres, dels quals 68 quilòmetres seran de nova construcció. El traçat preveu 40 estacions, 23 de noves, i es calcula que donarà servei a 30 milions de passatgers anuals.

La previsió més optimista situa l’entrada en funcionament completa de la línia l’any 2041, amb temps de trajecte competitius entre els principals nuclis urbans. El projecte es remunta a fa més d'una vintena d'anys i, de fet, el pla original ja contemplava que aquest 2026 la línia estigués plenament operativa.

🗺️ Una xarxa en malla i sense passar per Barcelona

Un dels principals valors afegits del projecte és que permetrà disposar de trens que no passin per Barcelona, configurant una xarxa en malla amb múltiples punts d’intercanvi amb Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

Segons l’enginyer Manel Villalante, exdirector general de Transport Terrestre, la línia és “necessària” per donar coherència a la xarxa actual i respondre a una demanda creixent de mobilitat, tot i advertir que el calendari és “exigent” després d’haver perdut dues dècades.

Cafè d'idees - Línia de tren orbital: per què és necessària?

🛠️ Fases del projecte i calendari

El projecte es desplegarà en diverses fases. La fase 0 reforçarà la línia R8 de Rodalies fins al 2030. La primera fase, prevista per al 2034, unirà Granollers Centre i Terrassa Centre amb una inversió de 665 milions.

La segona fase connectarà Mataró i Granollers (2037, 1.450 milions), la tercera unirà Terrassa Oest i Vilafranca (2040, 1.150 milions) i la quarta completarà el tram Vilafranca–Vilanova el 2041, amb 1.400 milions.

El finançament es vol incorporar als acords de la bilateral Generalitat-Estat, amb la voluntat que sigui l’Estat qui assumeixi el cost.