El govern espanyol xifra en més d'un milió les sol·licituds per la regularització de migrants
- Sánchez presenta un Pla per impulsar vies legals de migració i facilitar l'ocupabilitat dels migrants
- Entitats socials i sindicats demanen allargar el termini de la regularització per les traves administratives
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El govern espanyol ha xifrat en més d'un milió el nombre de sol·licituds presentades en el marc de la regularització extraordinària de migrants. Coincidint amb l'últim dia per acollir-se al procés que finalitza aquest dimarts, els càlculs de l'executiu és que a Catalunya s'han recollit prop de 200.000 peticions.
El president Pedro Sánchez ha celebrat aquesta dada perquè afirma que demostra la necessitat de la mesura. Ho ha fet en la presentació del nou Pla d'Integració i Ciutadania que té com a primer punt la concessió del permís de residència i treball a totes aquestes persones que ja viuen a l'Estat.
"El dia de demà recordarem aquest pas com una decisió que va fer Espanya un país més just, més fort i, sobretot, millor", ha defensat Sánchez. El president també ha indicat que sense els migrants el país "perdria un 19% del seu PIB el 2050".
“Sánchez defiende la regularización de migrantes: "Sin ellos España perdería un 19% de su PIB en 2050"
— RTVE Noticias (@rtvenoticias) June 30, 2026
✍️María Menéndezhttps://t.co/kz62qSxgVP pic.twitter.com/O6boSqeDFs“
Amb una dotació de 505 milions d'euros el primer any, el Pla inclou l'obertura de vies legals i segures de migració, així com la creació d'una Agència Estatal de Mobilitat Humana per coordinar la gestió migratòria. També es pretén impulsar programes per facilitar l'ocupació en sectors d'alta demanda amb 100.000 noves places de Formació Professional, a la vegada que s'impulsa el coneixement dels idiomes oficials.
Dos mesos i mig per presentar la sol·licitud
El procés extraordinari de regularització que anava dirigit a totes les persones que visquessin a Espanya abans del 2026 va iniciar-se telemàticament el 16 d'abril, i quatre dies més tard s'obria de manera presencial.
Segons dades del passat 15 de juny, de les 900.000 sol·licituds presentades s'havien admès a tràmit prop de 360.000. Aquesta primera autorització provisional permet residir i treballar a Espanya. L'administració té tres mesos per resoldre cada petició.
Treballar i residir legalment, el primer pas
El primer pas de molts dels migrants que aconsegueixen l'admissió a tràmit de la sol·licitud és trobar una feina legal. És el cas de l'Alba Patricia, procedent d'Hondures, qui va rebre el 20 de juny el vistiplau de l'administració i el mateix dia començava a treballar com a ajudant de cuina en un establiment de Sant Feliu de Pallerols després de quatre anys sense papers i encadenant feines de poques hores netejant o cuidant avis. "L'important és que cotitzaré i puc treballar legalment, puc tenir un compte bancari i sortir amb més llibertat", ens explica. El seu marit, qui també ha trobat feina com a soldador, i les seves dues filles també s'han acollit a la regularització.
Per a l'encarregada del restaurant, Gemma Gastrudis, el procés també ha estat un "alleugeriment" després d'un any de cerca d'un empleat per la cuina: "Ella tenia moltes ganes de treballar i no trobava gent".
Luisa Fernanda i la seva família són altres casos d'aquest milió de persones acollides a la regularització. En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2Cat i Ràdio 4, Fernanda ha relatat que "el camí comença d'ara endavant" per construir un projecte de vida i integrar-se a la societat. "Permet obrir una porta a una ocupabilitat més factible", ha assenyalat. No obstant això, ha explicat que han viscut el procés amb incertesa "amb especificacions poc clares" i alguns obstacles administratius que van endarrerir la seva sol·licitud.
“☕ Luisa Fernanda entén que hi pugui haver en contra de la regularització de migrants, però defensa la necessitat del procés
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) June 30, 2026
🗣️ "Permet obrir una porta. Estem sota una incertesa"
📲 https://t.co/MrTxQlo94k pic.twitter.com/zlNv9zV7gn“
Dificultats per aconseguir la documentació
La documentació exigida va fer que les primeres setmanes es registressin llargues cues, sobretot, en els consulats d'alguns països per aconseguir el certificat d'antecedents penals o en els ajuntaments d'alguns municipis per obtenir el padró o el certificat de vulnerabilitat. En aquests casos, els consistoris van habilitar equipaments per centralitzar la informació i l'assessorament als migrants.
És el cas de l'Ajuntament de Barcelona, qui ha atès a 87.000 persones en els dispositius municipals desplegats per la regularització extraordinària durant aquests dos mesos i mig. Així doncs, el consistori barceloní ha emès 34.576 certificats de vulnerabilitat i 378.293 volants d'empadronament, un augment del 50% de l'emissió d'aquest darrer document respecte el mateix període de l'any anterior. Barcelona mantindrà el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) del carrer Tarragona com a punt de referència per assessorar i fer seguiment de la nova fase del procés.
Davant d'aquestes dificultats, sindicats i entitats socials han demanat allargar el termini de la regularització perquè les traves administratives no impedeixen a molts migrants poder acollir-se al procés.
"Hi haurà moltes persones que s'han quedat fora", apunta Natàlia Valenzuela, vicepresidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, qui indica que les xifres responen a la "invisibilitat" de la realitat. Mentre Càritas Barcelona assenyala que ara arriba una segona etapa on la prioritat serà que trobin un treball perquè el procés de regularització és per un any. "D'aquí a un any ens podríem trobar que moltes persones caiguin en la irregularitat altre cop depenent de com reaccioni el mercat de treball", assenyala Desirée García, responsable d'Inserció Laboral de Càritas Barcelona. Les entitats socials alerten que els col·lectius amb més problemes per tramitar la regularització són aquelles amb més vulnerabilitat com les que pateixen sensellarisme o la bretxa digital.
El Suprem estudia elevar la regularització a la UE per aturar-la
El Tribunal Suprem (TS) ha avisat que la regularització extraordinària de migrants aprovada pel govern espanyol pot contravenir la normativa europea i ha activat el procés per presentar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En una providència, l’alt tribunal dona cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre elevar la qüestió després que les comunitats d’Aragó i València presentessin un recurs contra el decret. Segons el Suprem, el decret pot entrar en “col·lisió” amb les normes implementades pel Pacte de Migració i Asil.
El govern espanyol ha assegurat que el decret de regularització de migrants es va redactar “vetllant estrictament per la seva compatibilitat amb el dret comunitari” i ha volgut traslladar als sol·licitants un missatge de “tranquil·litat”.
