Oriol Junqueras és considerat per la Fiscalia, juntament amb Sànchez, Cuixart i Forcadell, un dels "promotors" de la presumpta rebel·lió. Com a vicepresident del Govern va assumir la "planificació i execució" del referèndum il·legal de l'1-O i va rebutjar la seva suspensió quan els Mossos van advertir dies abans de l'alta probabilitat que es produís una "escalada de violència". Per contra, va fer "reiterades" crides a la participació malgrat ser conscient de la seva "il·licitud" i del risc "d'incidents violents", sempre segons el Ministeri Públic.

La seva defensa demana la seva absolució defensant l'anomenat "Junquerisme", un terme encunyat per a argumentar que tot el procés independentista ha estat pacífic. Reconeix que la convocatòria del referèndum sí que va ser unilateral però nega que fos delicte. Està empresonat des del 2 de novembre de 2017 per ordre de l'Audiència Nacional, ratificada pel Tribunal Suprem.

Carme Forcadell és considerada per la fiscalia "promotora" principal de la rebel·lió per permetre, com a presidenta del Parlament, la tramitació de resolucions i normes, tot i les advertències del Tribunal Constitucional, per a donar una "aparent cobertura jurídica? al procés d'independència. Segons la fiscalia, Forcadell va fer també nombroses crides a la participació del referèndum malgrat saber de la seva "il·licitud" i del risc "d'incidents violents".

La seva defensa demana la lliure absolució al·legant que ella es limitava a recepcionar les propostes dels grups i crida l'atenció sobre el fet que la resta de membres de la Mesa només estiguin encausats per desobediència i no per rebel·lió. Forcadell és a presó des del 23 de març de 2018.

L'expresident de l'ANC Jordi Sànchez és considerat per la Fiscalia com un dels "promotors" de la rebel·lió pel seu "paper crucial" en l?impuls de mobilitzacions multitudinàries com a "instrument de pressió" a l'Estat al costat del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Entre aquestes mobilitzacions hi ha el "setge" a la Conselleria d'Economia i Hisenda el 20 de setembre de 2017 i les concentracions de l'1-O als centres electorals.

La seva defensa argumenta que no va cometre cap delicte perquè l'única cosa que va fer va ser "obeir la voluntat popular" i emmarca les protestes dins del dret de manifestació. És a presó des del 16 d?octubre de 2017.

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, és considerat per la Fiscalia com un dels "promotors" de la rebel·lió pel seu "paper crucial" com a impulsor de mobilitzacions multitudinàries com a "instrument de pressió" a l'Estat al costat de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez. Entre aquestes mobilitzacions hi ha el "setge" a la Conselleria d'Economia i Hisenda el 20 de setembre de 2017 i les concentracions de l'1-O als centres electorals.

La seva defensa demana la seva absolució argumentant que és un judici contra la llibertat d'expressió, el dret de reunió pacífica i contra el "dret" d'autodeterminació. Acusa de "tortures" a les forces i cossos de seguretat de l'Estat per la seva actuació l'1-O. És a presó des del 16 d?octubre de 2017.

L'exconseller de Presidència i exportaveu del Govern Jordi Turull va exercir, segons la fiscalia, el control final de la logística de la consulta, inclòs el recompte de vots, com a responsable últim del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Va contractar també les campanyes institucionals sobre la consulta i va fer diverses crides a la mobilització l'1-O malgrat conèixer el risc "d?incidents violents", segons la Fiscalia.

La seva defensa demana l'absolució argumentant que el judici és un procediment judicial contra les urnes i la democràcia i que el procés va estar guiat per la "voluntat de la ciutadania". Va estar a presó un mes el 2017 i hi va tornar el 23 de març de 2018, quan li van comunicar el seu processament.

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn s?asseu al banc dels acusats com a responsable dels Mossos d'Esquadra, als quals segons la Fiscalia el Govern va donar "directrius polítiques" perquè "facilitessin" el referèndum "malgrat la seva manifesta il·legalitat". El Ministeri Públic recorda que va ser nomenat per a garantir que Interior estigués dirigit per algú que "donés suport sense reserves" a la consulta per a "evitar que els Mossos poguessin frustrar" la seva celebració. Forn va estar al costat de Junqueras en la reunió on els Mossos van alertar del risc de violència si se celebrava i va fer crides a la participació.

La seva defensa nega que donés "ordres polítiques" als Mossos i assegura que el disseny del dispositiu de l'1-O va ser decidit pels comandaments policials. Recorda que setmanes abans va dir públicament que la policia havia de complir amb la legalitat i amb les ordres de fiscals i jutges. És a la presó des del 2 de novembre del 2017.

L'exconseller de Territori Josep Rull va participar, segons la fiscalia, en les reunions del Govern amb líders independentistes en les quals es va decidir celebrar un referèndum unilateralment i va fer crides a la participació de l'1-O conscient de la seva "il·licitud" i malgrat el risc d'explosions violentes". També "va prohibir arbitràriament" que un vaixell amb efectius policials desplaçats per a evitar la celebració de la consulta il·legal atraqués al port de Palamós.

La seva defensa demana l'absolució argumentant que el judici és un procediment judicial contra les urnes i la democràcia i que l'única cosa que van fer va ser escoltar la veu del poble català. Va ingressar a la presó per segona vegada el 23 de març de 2018.

L'exconseller d'Afers exteriors Raül Romeva és jutjat com "l'encarregat de l'estratègia exterior del Govern per a legitimar internacionalment el referèndum i el procés". La Fiscalia assenyala que les "ambaixades" de la Generalitat i el Diplocat van funcionar en aquest sentit com a "lobby" malgrat la prohibició del Constitucional de gastar diners públics en aquesta tasca. Romeva també és el responsable de la contractació dels "observadors internacionals" per a l'1-O. Va estar en les reunions on es va decidir realitzar un referèndum unilateralment i va cridar a la participació.

La defensa de Romeva demana l'absolució defensant que sempre va ser un moviment pacífic i nega que hi hagués malversació perquè amb l'organització del referèndum estaven donant resposta a una petició de la ciutadania. Va ingressar a la presó per segona vegada el 23 de març de 2018.

L'exconsellera de Treball, Assumptes Socials i Família Dolors Bassa serà jutjada per assumir l'adreça i decisió sobre els centres cívics dies abans del referèndum per a garantir que estiguessin disponibles per a l'1-O, per crear una base de dades de voluntaris, assumir part del cost de les paperetes i animar a la participació en la vaga general convocada per dos dies després, segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia. Bassa, segons el Ministeri Fiscal, també va fer reiterades crides a la participació en el referèndum malgrat ser conscient de la seva "il·licitud" i del risc d'enfrontaments entre els ciutadans i les forces de seguretat que tenien ordre judicial d'impedir la votació.

La seva defensa demana l'absolució perquè insisteix que la seva actuació no va incórrer en cap delicte. Va ingressar a la presó per segona vegada el 23 de març de 2018.