Es podria dir que habitem un present quasi distòpic, pre-apocalíptic, marcat pel pessimisme i la por
“El cuento de la criada”, “Los juegos del hambre”, Black mirror”… No hi ha dubte que vivim una era daurada de les distopies. De fet, fins i tot es podria dir que habitem un present quasi distòpic, pre-apocalíptic, marcat pel pessimisme i la por. Però, per què no hi ha també un boom de relats utòpics? Quin paper polític juguen les ficcions fatalistes? I si aquests contes cautelars actuessin principalment com agents desmobilitzadors?
El doctor en filosofia Francisco Martorell Campos respon aquestes i altres qüestions espinoses a “Contra la distopía” (La Caja Books), un assaig on proposa una mirada crítica al que ell mateix anomena Distopiland.
Avui, doncs, parlem de futurs terrorífics, de la manca de desig de canvi i del revers conservador de moltes distopies.
