2ª part -Història TVE Catalunya
- TVE a Catalunya es posa en marxa un 14 de juliol de 1959
Podríem dir que, oficialment, la televisió en català va començar el 27 d'octubre de 1964 i va ser un referent per a la societat catalana en els darrers anys del franquisme i els primers temps de la transició, amb un augment considerable de les hores d'emissió i una plena identificació amb els ideals de la recuperació de les llibertats i l'autonomia. Espais com l'informatiu diari "Miramar", "Giravolt", "Personatges", "Vostè pregunta", "Tot Art", "Lletres catalanes", "Memòria popular", "Terra d'escudella" i altres van contribuir a consolidar el concepte de servei públic de la televisió sense que això fes minvar la participació de TVE a Catalunya en les emissions d'abast estatal.
TVE Catalunya ha estat, des de sempre, al costat de la cultura i els costums catalans. En aquest sentit, el mes de març de 1967 neix l'espai "Mare Nostrum", un programa de divulgació de les tradicions i costums catalans que s'emetia el segon dimarts de cada mes. Aquest programa va suposar, per exemple, el debut televisiu del cantant Joan Manuel Serrat. Era un espai presentat per Andreu Avel·lí Artís, més conegut com "Sempronio".
Altres personatges importants de l'època també ajuden a fer créixer TVE a Catalunya. Salvador Escamilla dirigeix i presenta "Nova Gent", un espai que s'estrena el 1974 i que descobreix autors i cantants que més endavant formaran part de l'anomenada "Nova cançó". És aquell any, també, quan es lloguen els estudis d'Esplugues perquè no n'hi ha prou amb els platós de Miramar. L'any de la mort de Franco, el 1975, l'anomenat circuit català de TVE a Catalunya ja emetia 17 hores mensuals en català. No havia estat fàcil arribar a aquesta fita. Dos anys abans, el 1973, va néixer "Giravolt", un programa conduït pel periodista Antoni Serra que es distingia pel tractament de temes polèmics i pel seu atreviment ideològic. A "Giravolt" se li ha d'atribuir el fet de ser el primer programa en català que va emetre en color uns especials dedicats a Lluís Llach i a Maria del Mar Bonet.
El final dels 70 són molt importants per al Centre de Producció de TVE a Catalunya ja que es consolida com el segon centre de producció de TVE per a les dues cadenes estatals.
En aquesta època destaquen els programes dramàtics, els musicals i els infantils. "Terra d'escudella", dirigit per la realitzadora Mercè Vilaret i uns desconeguts "Els comediants" es converteix en un espai de referència pels més petits. També s'estrena "Personatges", un espai d'entrevistes que condueix l'escriptora Montserrat Roig.
El 3 d'octubre de 1977 s'met l'informatiu "Miramar", totalment en llengua catalana i en color. També d'aquella època són les primeres retransmissions esportives en català en el programa dels caps de setmana "Miramar esportiu".
El 1978 també s'estrenen espais com "Musical Exprés" d'Àngel Casas, tot un referent en els programes d'aquesta temàtica o "Vostè Pregunta" on descobrim un jove periodista anomenat Joaquim Maria Puyal. En aquest espai, els telespectadors tenen, per primera vegada, la oportunitat de participar en el programa a través de trucades de telèfon.
Més produccions se sumen als èxits anteriors. El desembre de l'abril de 1979 s'enregistra el primer dramàtic català i en color als estudis d'Esplugues. Es tracta de "Hamlet", una adaptació de Terenci Moix amb actors com Montserrat Carulla, Pau Garsaball i Marta Angelat.
En aquella època, el Centre de TVE a Catalunya es troba dispers entre els estudis de Miramar, Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat i al mateix temps la producció de programes augmenta. D'aquesta època és la primera sit-com en català: "Dr. Caparrós, medicina general" amb Joan Capri de protagonista. Aquesta sèrie va ser l'embrió d'altres que vindrien després com : "Mare i fill, SL" amb Mary Santpere i Enric Majó, "Vídua, però no gaire" amb Àngels Moll o "Amor meu" amb Joan Pera i Carme Sansa.
L'any 1979 es posa en marxa una nova fórmula televisiva que combinava històries o situacions curtes de ficció i números musicals. Programes com "Festa"amb Rosa Maria Sardà que va convertir a aquesta actriu en tot un fenomen. Com també ho va ser Guillermina Motta amb la revista musical "Les guillermines del Rei Salomó".
La producció en català creix any rere any. Si el 1978 s'emetien seixanta-vuit hores al mes, el 1980 s'arriba a les vuitanta-tres. D'aquest període es recorden programes com "Crònica esportiva", "Signes", "Les nostres coses", "Entre nosaltres", "Gran teatre", "Quitxalla", "Crònica", "Crònica 2", "Catalunya a fons""o "Lliçons de català". L'any 1982 TVE a Catalunya és present en la cobertura del Campionat del món de futbol
que es disputa a Espanya i s'encarrega de la cerimònia d'inauguració que es retransmet per satèl·lit a la majoria de televisions de tot el món. La modernització d'equipaments tècnics comporta la pràctica desaparició del cinema i la consolidació del vídeo com a format d'enregistrament.
El 27 de juny de 1983 s'inauguren els estudis de Sant Cugat, una inauguració que coincideix amb l'estrena del canal autonòmic TV3.
TVE a Catalunya entra en una nova dinàmica ja que, gràcies a les noves instal·lacions, s'assoleixen quotes de participació majors a la programació estatal, especialment a La 2, i també al circuit català que, en algunes ocasions, servia de banc de proves de programes i personatges que després gaudirien d'una extraordinària popularitat. És el cas de Rosa Maria Sardà, Júlia Otero, La Trinca, Jordi González, Jordi Hurtado, Alfons Arús, Olga Viza o Lorenzo Milá. Més endavant, algun d'ells se'n van anar a les televisions privades o a les autonòmiques.
TVE a Catalunya ha estat, en aquest sentit, un planter inesgotable de grans professionals de la televisió i dels mitjans de comunicació audiovisual en general.
