Les eleccions del 25N, un plebiscit sobre la independència
- La decisió de convocar eleccions arrenca l'11 de septiembre
- La legislatura ha estat la més curta de la recent etapa democràtica de Catalunya
- Les enquestes indiquen que els nacionalistes tindran majoria en el nou Parlament
FELIU TURA
La decisió de convocar les eleccions anticipades arrenca de la manifestació "Catalunya, nou Estat d'Europa" de la Diada de l'11 de setembre, convocada per l'Assemblea Nacional Catalana i que va instar el Govern de Catalunya a començar a treballar per la independència. La participació massiva va ser un factor important en la decisió del president de la Generalitat, Artur Mas, de convocar els comicis dos anys abans del que corresponia.
Un segon factor determinant va ocórrer a la Moncloa el 20 de setembre. Va tenir lloc una reunió entre Mas i el president del Govern central, Mariano Rajoy. El president català li va proposar un nou sistema de finançament autonòmic per a Catalunya. Un pacte fiscal, en la línia amb el concert econòmic del País Basc o el conveni econòmic de Navarra, que va ser rebutjat per Rajoy.
Cinc dies després, Artur Mas va anunciar al Parlament l'avanç electoral i ho va justificar dient que la situació política havia donat un gir i "la combinació de la impressionant manifestació i la negativa a negociar el pacte fiscal" l'obligaven a "ser coherent" amb les seves "idees i compromisos".
El 27 de setembre va ser votada al Parlament una moció en què es demanava convocar una consulta sobre la independència de Catalunya; aquesta moció va comptar amb el suport de CiU, ICV-EUiA, ERC, SI, DC i el diputat del PSC Ernest Maragall , l'abstenció del PSC i el vot en contra del PP i Ciutadans.
A més, el Govern era conscient que en les pròximes setmanes toparia amb enormes dificultats per trobar un soci parlamentari amb qui poder aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2013.
En els dos anys de legislatura, el Govern havia comptat amb la complicitat del PPC per tirar endavant uns comptes impopulars per les retallades que implicaven, però davant les actuals circumstàncies de confrontació entre CiU i el Govern de Rajoy les possibilitats de renovar aquesta entesa eren i són minses .
Tot això ha comportat que la legislatura hagi estat la més curta de la recent etapa democràtica de Catalunya. I també ha fet que la crisi econòmica hagi passat a un segon pla del debat polític.
El candidat de la coalició de CiU, Artur Mas, ha donat ja per liquidat el pacte amb Espanya i s'esforça en esbossar el futur estat català si la ciutadania vota a favor en una consulta que ha proposat per a la pròxima legislatura. Les enquestes fins ara situen CiU prop de la majoria absoluta (68 diputats).
Pitjor pinten els comicis per als socialistes. El programa del PSC defensa el dret a decidir i el referèndum a l'escocesa, sempre dins de la legalitat constitucional. Tot i això, el PSC, amb Pere Navarro com a candidat, segueix defensant el model federal i ara s'ha entestat a donar un important gir social a la seva campanya i al seu programa amb una oferta d'austeritat però sense retallades. Els socialistes catalans compten actualment amb 28 diputats i cap enquesta els beneficia, totes donen per fet la pèrdua de 5 a 8 escons.
La tercera força actualment a Catalunya és el Partit Popular (PPC). Amb un missatge clar i únic, Catalunya ha de seguir a Espanya, els populars són dels pocs partits polítics catalans que no veuen cap necessitat a realitzar un referèndum. La seva candidata, Alicia Sánchez Camacho, diu que són la candidatura del sí: "sí a Catalunya, sí a Espanya i sí a Europa". L'aposta econòmica passa per millorar el finançament català i per donar prioritat a la sortida de la crisi i la creació d'ocupació. Les enquestes pronostiquen certa incertesa en el vot popular, ja que algunes enquestes diuen que superaran els 18 escons actuals i altres que perdran 2 o 3 diputats.
Esquerra Republicana estrena candidat. Oriol Junqueras que és alcalde de Sant Vicenç dels Horts a l'àrea metropolitana de Barcelona. Culpen de la crisi a Espanya perquè els catalans paguen "molts més impostos dels que es queden al país". Assumeixen que Artur Mas ha de liderar el procés sobiranista. Consideren que al 2014 els catalans haurien de passar per les urnes per decidir si continuen o no a Espanya. El seu desig és convertir-se en la segona força al Parlament com ha succeït amb Bildu al País Basc. Les enquestes els donen un reduït augment d'escons de 10 a 13-14.
Des d'ICV-EUiA, amb Joan Herrera com a cap de cartell, asseguren que la coalició donarà suport a la convocatòria d'un referèndum per a Catalunya ja que hi ha "moltes sensibilitats", però volen que no sigui una pregunta amb dues respostes. "A Escòcia no serà una consulta amb un sí o un no, únicament", subratllen.Els ecosocialistes són els més crítics amb les retallades socials, tant de CiU com del PP, i advoquen per la pujada d'impostos als més rics i la recuperació de l'impost de successió. Les enquestes donen un ascens, lleu però ascens, a ICV-EUiA que podria passar de 10 a 12 diputats.
Els moments de polarització i radicalisme solen ser favorables a les formacions minoritàries, que no tenen ni una base electoral sòlida ni un límit fixat transversalment. Seria el cas de Ciutadans i de Solidaritat. Ciutadans, amb Albert Rivera com a candidat, pot recollir vots dels desencantats amb la política nacionalista del PSC o amb la política econòmica del PP. A la part oposada, Solidaritat confia que l'auge de la tendència independentista sigui fructífera per a ells, ja que el partit es va fundar únicament amb aquest objectiu: la independència de Catalunya. Les enquestes indiquen que les dues formacions repetiran al Parlament.
La solució: la nit del 25 de novembre. A menys d'un mes vista tot indica que els nacionalistes / independentistes tindran majoria al nou Parlament, però seran els ciutadans els que han de decidir amb el seu vot.
