Gerard Sala - El pintor de la levitat
- Rafael Armengol: L’artista del color i la llum
- Artista comentat: Juan Genovés, ámbito de la extensión
- Recomanació de Lluís Bassat: Com emmarcar una obra d’art
SOLEDAD GOMIS
Direcció: Soledad Gomis
Realització: Pepa Pérez
Producció: Celeste Roig, Amalia León
Producció executiva: Irene Marín
Imatge: Xavi Pedro, Cristian Marín, Ilde Urbán
Montatge i postproducció: Juanjo Nieto, Ramon Rull, Javier Gutiérrez
Ambientació musical: Xavier Maristany
Disseny gràfic: Toni Carbajo
Un home de natura
Malgrat la seva relació continuada amb Tona, Mallorca o Badalona, Gerard Sala ha trobat el seu lloc al món als Pirineus, a Sant Joan de les Abadesses. Allà té casa i estudi. I un paisatge que li aporta serenitat i pistes per a la creació. L’acompanyem en un passeig per la llera del riu, càmera de fotos al coll. Gerard Sala captura detalls de la natura que, d’una manera o altre, apareixeran als seus quadres, com records de vivències o com elements més literals.
A l’estudi, el seu temple, el lloc on es contempla, es reflexiona, Gerard Sala està acompanyat per tres artistes que admira i als que es sent unit: Claude Monet, Joan Miró i Mark Rotko. I, a l’aire, Bach. Tot ho domina el blau. Als quadres, en petites escultures... El blau és, per Sala, el color de la natura i el de l’espiritualitat. Admirador del taoisme, el pintor i poeta busca sempre l’harmonia i la serenitat.
Segurament la fusió en la natura és indissociable del sentit de levitat, de llibertat i despreniment que caracteritzen l’obra de Gerard Sala. L’arribada de l’home a la lluna, a l’estiu de 1968, va impressionar a l’artista. El que el va marcar especialment va ser sentir que l’home s’alliberava de la força de la gravetat, es desprenia del seu pes. Des de llavors, els quadres es van ompli d’éssers asexuats i eteris, que no es sabia si nedaven, volaven o senzillament, suraven a l’aire. I aquest món intangible, serè, roman als quadres de Gerard Sala.
Beure la mateixa aigua
De nens, Gerard Sala i Lluís Bassat van prendre les aigües del balneari de Tona. Anys després es van trobar a la galeria Adrià i l’amistat es va estrènyer al llarg dels anys i amb situacions compartides. La més emotiva va ser l’inici del part del darrer fill de Bassat quan els matrimonis sopaven a casa de l’artista. Gerard Sala va dedicar una petita obra a Carmen, la dona de Bassat, en record d’aquella nit.
La natura, sempre
La peça que Gerard Sala tria per al seu comentari és una escultura de Moisès Villèlia, Bèstia II. Hi va haver molts punts de confluència personals entre els dos artistes. I també creatius. Sala destaca com els elements de la natura són emprats per Villèlia per crear una forma orgànica lleugera i plena de subtilesa.
A l’estudi de Laura Iniesta
A la recomanació que tanca el programa, Lluís Bassat visita el taller de l’artista Laura Iniesta per comentar-nos com és i quins avantatges comporta el fet de comprar directament a un pintor. Iniesta té galeries a València, a París i, ara, a Xina. Però no a Barcelona. El col•leccionista valora com és conèixer personalment l’autor d’una obra i l’entorn en que s’ha creat. A la artista, per la seva part, li agrada no perdre la pista a les seves peces i el vincle que s’estableix amb qui se les queda. La importància de la relació artista-col•leccionista queda clarament palesa.
