Restaurant Hispània
- Paquita i Lolita Reixach porten tota la vida al capdavant del restaurant
- L’Hispània és una referència indiscutible de la cuina clàssica catalana
- Visitem aquest conegut establiment al primer capítol de la serie
SOLEDAD GOMIS
Restaurant Hispània
Carretera Real, 54
Arenys de Mar – Caldetes (Barcelona)
Paquita i Lolita Reixach porten tota la vida al capdavant d’un establiment que va començar com a benzinera, l’any 1952. La germana gran, Paquita, va arribar a Caldes d’Estrach amb 17 anys per despatxar al sortidor.
Un dia, un transportista li va demanar si podia dinar alguna cosa. L’hi va servir el que s’havia preparat per ella. A partir d’aquell moment, els camioners van fer del lloc una parada imprescindible. I la família sencera s’hi va abocar.
“Bons productes, encert, receptes de la mare i una dedicació absoluta van convertir l’Hispània en referència la cuina catalana“
Amb bons productes, encert, receptes de la mare i una dedicació absoluta, Paquita i Lolita van anar convertint l’Hispània en referència indiscutible de la cuina clàssica catalana.
La passió pel producte i la feina uneix la família
Encara avui, Paquita i Lolita segueixen preparant diàriament, a les set del matí, els "plats de les mestresses". Després atenen el menjador. Al programa, veiem la seva quotidianitat mentre transmeten passió pel producte i la cuina de temps lent i evoquen celebritats que han passat pel local.
En aquest perfil del restaurant ens acompanyen clients habituals com el periodista Arcadi Espada, l’escriptor Josep Maria Espinàs i l’arquitecte Miquel Espinet.
Espada, autor del llibre "Les dues germanes. Mig segle del restaurant Hispània" parla d’una família unida per la feina.
De la seva part, Espinàs confessa que visitar regularment l’Hispània ha estat "un dels grans plaers de la seva vida". I Espinet comenta l'ampliació que va fer fa anys de l’establiment, que a la casa anomenen “el racó del silenci”.
“Néstor Luján, primer crític gastronòmic, fa dècades que va apostar per les cuineres Reixach“
I pel que fa a Raimon Braun, fill de Paquita, ens ensenya la bodega, que porta el nom de Néstor Lujan, el primer crític gastronòmic que fa dècades ja va apostar per les cuineres Reixach.
Paquita i Lolita no idealitzen res, recorden tan els elogis de personalitats ben conegudes com els farts de plorar que es feien quan alguns camioners els deien grolleries. I queda clar que ha estat la seva feina constant, convertida quasi en clausura, el que ha portat l’Hispània on és.
