Mas Gallau: els relleus generacionals milloren la casa
- Mas Gallau va nèixer a l'any 1974
- L'Ernest Piquè és el patriarca de la família
- Más Gallau es caracteriza per el bon tracte
MARGARET RIUS
Els Piqué, encapçalats per l’Ernest, el patriarca de la família, ho van tenir clar des del començament: no en sabien res del món de la restauració, així que, a banda de continuar confiant la cuina en el Bernardino Campoy, el xef, tota la família es va arromangar per tal d’ajudar a que el nou negoci familiar tirés endavant. Corria l’any 1992.
Divuit anys abans, el 1974, havia nascut en un extrem de Vilafortuny -un dels barris residencials de Cambrils-, Mas Gallau, un petit restaurant a peu de carretera fruit de la iniciativa de dos socis.
L’establiment que en un principi va cobrir amb escreix les expectatives dipositades per la clientela, va acabar per esmerçar l’energia d’aquells emprenedors i passà a mans dels Piqué, que en van saber treure el fruit.
Un nou establiment, un hotel amb camp de golf
Els mateixos comensals que freqüentaven el Menjador Pairal, molts d’ells estrangers que s’hi aturaven per agafar forces durant els viatges d’anada i tornada entre les seves residències d’estiu i llurs països, van ser els que els van engrescar a tirar endavant un nou projecte, un hotel de 38 habitacions, on fer-hi sojorn durant aquells llargs trajectes. Després, amb el ‘boom’ del turisme a la Costa Daurada, va venir un camp de golf que els diferencià del turisme de platja.
“Serà veritat que a Mas Gallau la millor publicitat no són els anuncis sinó el bon tracte i el boca-orella dels clients?“
L’Ernest Piqué, es mostra content i orgullós del què s’ha fet fins ara: quan ell falti la seva obra tindrà continuïtat perquè la Janina, la petita dels sis fills, s’ha posat al capdavant de l’hotel, i la Mireia, una de les nétes, li ha agafat el relleu al restaurant i gestiona banquets i celebracions de tota mena.
Això sí, compten amb la creativitat d’en Carles, l’artista de la família, que no para d’idear i dissenyar activitats i esdeveniments: creu fermament que “el dia que es deixin de fer cosetes s’entra en una decadència i la gent no en parla, no té el ressò que té ara Mas Gallau”.
Serà veritat que a Mas Gallau la millor publicitat no són els anuncis sinó el bon tracte i el boca-orella dels clients?
