El presidente de la Generalitat, Pere Aragonés, no ha participado este domingo en el saludo protocolario a Felipe VI previo a la cena inaugural del Mobile World Congress (MWC) como gesto de distanciamiento hacia el jefe del Estado, aunque luego en el cóctel ha estado charlando con el rey.
El líder del PP, Pablo Casado, ha reunido al equipo jurídico de su partido para estudiar cómo recurrirán los indultos a los políticos del 'procés'. La base de su acción judicial será el informe del Supremo, que negó que existieran razones de justicia, equidad o utilidad pública en los indultos. También el expresidente del Gobierno José María Aznar y la presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, se han mostrado críticos con la medida y con el apoyo de los empresarios catalanes.
El conjunto de los ciudadanos en España están en contra de los indultos. No es así, en cambio, en Cataluña, donde una amplia mayoría apoya esta medida de gracia. Es lo que se extrae de las encuestas publicadas recientemente que también reflejan que la mayoría de españoles creen que el presidente del Gobierno ha indultado a los líderes independentistas condenados por el procés para amarrar el apoyo de los partidos catalanes en el Congreso y garantizarse así la continuidad de la legislatura. En ‘La Hora de La 1’ analizamos todas las posturas junto al sociólogo y profesor de la Universidad Complutense de Madrid, José Pablo Ferrándiz.
Esa será la primera cuestión que tendrán que abordar los jueces de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo: unos consideran que afectados y familiares, mientras que otros abren la puerta a quienes estuvieron en el proceso penal, es decir, Fiscalía y Vox, que ejerció como acusación particular. En el supuesto de que se admita el recurso, su resolución podría tardar en torno a un año y, algo en lo que coinciden todos los expertos consultados por Radio Nacional, es que el Supremo no parará los indultos hasta que resuelva el fondo porque "supondría generar más prejuicios a esas personas". Los casos en los que el Supremo han anulado indultos son limitados, por eso hay pocas posibilidades de que el Tribunal los tumbara. Nos lo cuenta Araceli Sánchez.
Programa dedicat a la Generalitat de Catalunya com a institució històrica, amb comentaris de Jaume Sobrequès, catedràtic d'Història de Catalunya de la Universitat de Barcelona.
L'antiga façana del carrer de Sant Honorat. Estances de la seu actual, cambra daurada, Saló de Sant Jordi, escala, detalls del sostre i pintures, despatx del president. Pintures i gravats de la Guerra dels Segadors, del 1640 fins la capitulació de Barcelona l'11 de setembre del 1714, llibres dels "Capitols del general del Principat". Monument a Rafael de Casanova. Diada. Prat de la Riba, la proclamació de la República a Barcelona el 14 d'abril del 1931 per Francesc Macià;Estatut de Núria del 1932; veu original de Macià al discurs d'inauguració del Parlament el 6 de desembre del 1932. Enterrament de Macià. Proclamació de l'Estat Català el 6 d'octubre del 1934 pel president Lluís Companys, repressió de l'exèrcit. Empresonament de Companys. Estatut del 1932. Escola de Treball, (1913-1923); L'Institut Escola, Escola Normal, Escola d'Olot, divisió territorial; formació de la dona; les col·lectivitzacions, eleccions del 1936; Guerra Civil. Façana de la Generalitat bombardejada. Exili. Josep tarradellas. Primeres eleccions generals democràtiques, 15 juny 1977. Jordi Pujol i Adolfo Suárez. Saint Martin Le Beau. Reunió de representants dels partits polítics per al restabliment de la Generalitat. Jordi Pujo, Josep Verde Aldea, Josep Benet, Jordi Solé Tura, Cañellas, Joan Reventos, Antoni Gutiérrez Diaz, etc. So original del Parlament de Sánchez Terán sobre l'acord per al restabliment del govern català provisional. Joian Armengol entrevista Tarradellas a casa seva a França, arriba a Madrid i després a Barcelona el 29 d'octubre del 1977. Oriol Martorell dirigeix Els Segadors. "Ja sóc aquí", "Jo també vull l'Estatut". Tarradellas pren possessió del càrrec i nomena el primer govern de la Generalitat provisional, el 8 de disembre del 1977. Primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el març del 1980.
Amb comentaris de Jaume Sobrequès, catedràtic d'Història de la UB i direcció i realització de Francesc Rovira Beleta; guió d'Enric Josa, muntatge de Joé Luis Díaz i locució de Lluís Pruneda. Emès a la Segona cadena el 25/10/1979.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha inaugurat les jornades del Cercle d'Economia refermant davant els empresaris la voluntat de diàleg i d'obrir una nova etapa en les relacions entre Catalunya i Espanya.
Un discurs pronunciat poques hores després que la presència de la consellera de presidència al sopsar amb el rei hagi provocat les primeres desavinències entre el Govern i la CUP al Parlament.
Mentrestant, a l'exterior de l'Hotel W de Barcelona l'ANC ha convocat una concentració de rebuig per la presència del monarca.
En pocs minuts comença la concentració contra els desnonaments 24 hores després que un veí de Sant se suïcidés abans de ser desnonat del seu pis.
Un fet que han qualificar de 'gravíssim' des de l'ajuntament de Barcelona. Diuen que és injustificable la decisió de la justícia de no aplicar la moratòria en el desnonament.
Des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya asseguren que l'expedient de vulnerabilitat dels serveis socials de l'Ajuntament no acreditava la vulnerabilitat econòmica amb la documentació requerida.
Tot plegat, el mateix dia en què el govern central ha aprovat en el Consell de Ministres d'avui presentar recurs al Tribunal Constitucional contra la llei catalana que regula el preu del lloguer d'habitatge.
L'Ajuntament de Barcelona exigeix una aplicació de la llei de desnonaments garantista per a protegir els drets de les persones vulnerables després que ahir un home de 58 anys es suïcidés quan anaven a desallotjar-lo de casa seva al barri de Sants per impagament. Segons fonts del TSJC l'informe de vulnerabilitat presentat pels serveis socials de l'Ajuntament no justificava la vulnerabilitat econòmica amb la documentació necessària i per això el jutge va decidir executar el desnonament. El govern català serà present demà al sopar oficial de les jornades del Cercle d'Economia presidit pel rei Felip VI. Serà amb la figura del vicepresident Jordi Puigneró. Aragonès divendres serà a Bruseles per reunir-se amb Carles Puigdemont. Respecte la covid, la velocitat de transmissió continua per sota del punt i el risc de rebrot es situa en 83 punts. Però ha pujat el nombre de pacients ingressats a l'hospital, avui són 546, 7 MÉS que ahir... també augmenta el nombre de pacients a les UCI, avui són 185, 5 MÉS que en l'anterior recompte. En les darreres hores s'han notificat més de 500 nous contagis i 4 defuncions. I avui és el dia per a la consciència respecte el maltractament de la gent gran.
Marta Vilalta, secretaria general adjunta y portavoz de Esquerra Republicana, ha opinado en el informativo 24 horas que el Gobierno debería firmar los indultos "si están convencidos": "En vez de hablar y especular, que los hagan y no den vueltas". La portavoz republicana también ha explicado que hay un compromiso de que la mesa de diálogo "se celebre durante junio" y que les gustaría que Oriol Junqueras estuviese presente: "Nos gustaría porque significaría que ha salido de prisión y porque es el líder de Esquerra". Asimismo, Vilalta ha manifestado su malestar con el recurso a la ley de vivienda de la Generalitat porque el Gobierno "ni hace, ni deja hacer" y asegura que "es una ley útil que sirve para contener los precios de la vivienda", aunque dice que, de producirse, el recurso no minaría las relaciones entre gobiernos.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, inicia amb Junts la roda de reunions amb els Grups Parlamentaris. L'objectiu és arribar a un consens sobre l'etapa actual, especialment amb els indults, que centren el debat polític.
En paral·lel, el Govern ha presentat un nou paquet d'ajudes amb més de mil milions d'euros d'inversions, en forma d'ajuts, orientats als empresaris, autònoms i treballadors en ERTO per afrontar la crisi econòmica derivada de la pandèmia.
Un context, que continua la seva tendència a la baixa, però de forma lenta. A Catalunya ja hi ha 2 milions 50 mil persones que han rebut la pauta completa i més de 3,3 milions amb almenys una dosi.
