La lingüista i experta en llengües de signes reclama més suport institucional i alerta que negar l'accés a la llengua de signes afecta drets de les persones
Esperanza Moles, lingüista i experta en bilingüisme de llengües de signes i llengües orals, defensa que la llengua de signes és una llengua plena i essencial per al desenvolupament de les persones sordes i sordocegues. Segons explica, no només és clau per a la comunicació, sinó també per al desenvolupament cognitiu, emocional i social. Moles subratlla que, quan no és possible accedir a la llengua oral, la llengua de signes esdevé imprescindible per garantir el desenvolupament del llenguatge i la inclusió de les persones sordes en la societat.
L'experta alerta de l’existència de nombrosos casos de privació lingüística entre infants i joves sords a Catalunya. Aquest fenomen es produeix quan els menors no tenen accés efectiu ni a la llengua oral ni a la llengua de signes, sovint perquè es confia exclusivament en pròtesis auditives o implants coclears que no sempre ofereixen els resultats esperats. Moles assegura que aquest problema està documentat internacionalment i lamenta que, tot i haver informat les administracions educatives, encara no s'hagin adoptat mesures suficients per identificar-lo i prevenir-lo.
Esperanza Moles també critica la confiança excessiva en les solucions tecnològiques i reclama una mirada més àmplia que impliqui educació, salut i les famílies. Defensa que la llengua de signes no és incompatible amb els avenços tecnològics, sinó que pot complementar-los i facilitar fins i tot l'aprenentatge de la llengua oral. En el cas de les persones sordocegues, destaca que aquesta llengua esdevé una eina fonamental d'accés al món i reclama més recursos i professionals especialitzats per garantir-ne l'ús i l'aprenentatge. | Informa: Olga Rodríguez
