Amb el tractament adient, els pacients poden continuar la seva vida amb normalitat, tot i que han d'estar pendents del nivell de sucre en sang
Quan parlem de diabetis mellitus ens referim a un conjunt de malalties metabòliques cròniques caracteritzades per un augment sostingut de la glucosa en la sang. Una alteració estretament relacionada amb la insulina, com explica el doctor Àlex Mesa, endocrinòleg de l'Hospital de Sant Pau i membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana d'Endicronologia, Nutrició, Diabetis i Metabolisme.
Prop del 10 % dels pacients de diabetis ho són del tipus 1. En aquest cas és autoimmune: l'organisme ataca les cèl·lules del pàncrees encarregades de fabricar insulina, de manera que no en generen. A banda de l'alimentació i l'activitat, l'estrés físic i emocional, les infeccions i les variacions hormonals, com les del cicle menstrual, també afecten els nivells de glucosa.
En la diabetis tipus 2, que concentra el 90%dels diagnòstics, el cos ha desenvolupat resistència a la insulina, que no funciona de manera eficient i amb el temps pot perdre la capacitat de generar-ne prou. Està més associada a l'estil de vida, tot i que també té un component de predisposició genètica.
Identificar els símptomes inicials, como ara set excessiva, miccionar fraqüentment, fatiga, visió borrosa o pèrdua de pes sense explicació és clau per establir un diagnòstic precoç i evitar complicacions a llarg termini.
Avui dia, els sensors de monitoratge continu de glucosa i les bombes d'administració d'insulina faciliten el tractament de la malaltia i proporcionen una major qualitat de vida als pacients. | Informa: Joaquín Calvente