El Sindicat de Llogateres convoca noves mobilitzacions
- Descarta fer acampades com la de Madrid, però crida a participar en una protesta dilluns aprofitant la presència de Pedro Sánchez a Barcelona
- Els col·lectius per l'habitatge pressionen els grups parlamentaris que negocien el decret antidesnonaments que s'aprovarà dimarts vinent
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
En una entrevista a Ràdio 4, la portaveu del Sindicat de Llogateres Carme Arcarazo, defensa que el decret antidesnonaments, que el govern d'Espanya negocia amb els grups parlamentaris, hauria d'incorporar mesures estructurals per protegir les persones que viuen de lloguer. Entre les seves propostes hi ha la renovació automàtica dels contractes, la regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions per evitar fraus i que es congelin els preus dins dels contractes per normativa.
Arcarazo considera que l’actual sistema permet expulsar un llogater de casa seva encara que hagi pagat puntualment durant anys, tal com ha passat recentment amb la Mari Carmen, una dona de 87 anys a Madrid, i l'Olga, una veïna de l’Hospitalet que es va suïcidar després de ser desnonada amb la seva filla menor. En aquest sentit, reclama canvis legislatius que aproximin Espanya a altres models europeus.
La portaveu del Sindicat de Llogateres critica especialment Junts per Catalunya, el PP i Vox per haver votat contra una moratòria dels desnonaments i assenyala que la crisi de l'habitatge afecta especialment les dones, sobretot les mares solteres, perquè sovint suporten una major precarietat laboral i càrregues de cures. Amb tot, avisa que la vulnerabilitat residencial ja no es limita a les persones amb baixos ingressos i que qualsevol llogater pot trobar-se en una situació de fragilitat davant l'augment dels preus i la manca d'estabilitat contractual.
Negociacions per aprovar el decret antidesnonaments
El desenllaç desgraciat del desnonament de la Maricarmen, una dona de 87 anys, a Madrid, ha portat el govern espanyol a mirar de ressuscitar a corre cuita el decret antidesnonaments que el PP, Vox i Junts van tombar fa unes setmanes al Congrés.
L'executiu estudia les mesures que ha plantejat Junts i s'ha obert a acceptar algunes de les seves peticions perquè pugui tirar endavant el Reial Decret Llei en què treballa i que el soci minoritari, Sumar, vol aprovar al Consell de Ministres de dimarts que ve.
És l'enèssim intent de tallar d'arrel la sagnia que suposen els desnonaments i l'impacte social que provoquen, en un mercat de l'habitatge molt complicat de regular i on els interessos de part estan tan allunyats que és gairebé impossible assolir un consens.
De fet, la regulació del mercat de l'habitatge ha canviat profundament a Catalunya i a Espanya des del 2019. En 7 anys, les administracions han aprovat limitacions a les rendes, mesures extraordinàries davant la crisi de la covid, una nova llei estatal d’habitatge i, més recentment, controls sobre els lloguers de temporada.
Al mateix temps, el problema de l’accés a l’habitatge ha continuat arribant als jutjats: entre 2019 i 2024, Catalunya ha registrat 50.729 llançaments judicials, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La xifra inclou diferents tipus de procediments i no equival necessàriament al nombre de famílies desnonades, ja que l’estadística judicial comptabilitza els immobles objecte de llançament i no únicament habitatges habituals.
El desplegament legislatiu recent en matèria d'habitatge, a mesura que la dificultat d'accedir a un sostre digne ha anat en augment, es pot dividir en 3 fases. La primera etapa, entre el 2019 i el 2021 va estar marcada per l'intent de Catalunya de regular directament els preus dels arrendaments. El 2019, la Generalitat, governada aleshores per Junts i Esquerra Republicana, va aprovar mesures d'emergència residencial i d'ampliació del parc d’habitatge protegit.
Un any després, el Parlament va aprovar la Llei 11/2020 de contenció de rendes, que permetia limitar els preus dels nous contractes en les zones declarades de mercat d’habitatge tens. El model, però, va tenir una vida curta. El Tribunal Constitucional va anul·lar el març de 2022 bona part de la llei en considerar que la regulació de la renda dels contractes envaïa competències estatals en matèria de legislació civil.
En una segona etapa, entre el 2022 i el 2023, el govern de l'Estat va assumir el protagonisme. En un moment de tensió inflacionària per l'esclat de la guerra a Ucraïna, l'executiu socialista de Pedro Sánchez va aprovar limitar temporalment l'actualització anual dels lloguers per contenir l'impacte de la inflació.
Ara bé, el canvi més estructural va arribar el maig de 2023 amb l'aprovació de la Llei estatal pel dret a l'habitatge. La norma creava el concepte de zona de mercat residencial tensionat i establia un nou sistema de regulació de les rendes en aquests territoris. D'aquesta manera, la capacitat d'intervenir sobre els preus passava a articular-se a través d'un marc estatal que les comunitats autònomes poden aplicar en els territoris que complien els requisits.
El govern català, primer sota la presidència de Pere Aragonès i després amb Salvador Illa, va optar per aplicar la política de control de preus amb la declaració de zones tensionades. És l'inici de la tercera etapa en la regulació, quan el març de 2024 va declarar 140 municipis on es permetia aplicar els límits de renda previstos per la llei estatal. Posteriorment es van incorporar 131 municipis més.
Aquest canvi ha permès contenir l'increment de preus en algunes localitats, però no ha estat del tot efectiu en d'altres tenint en compte que la pressió sobre el lloguer continua sent especialment elevada per falta d'oferta a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons el CGPJ, el 2024 Catalunya va registrar 7.381 llançaments judicials, la xifra més alta de totes les comunitats autònomes. D’aquests, 5.539 van ser conseqüència d’impagaments del lloguer i 1.121 d’execucions hipotecàries. Catalunya va concentrar així el 26,8% dels llançaments practicats a tot l'Estat.
