El naixement de la Segona Cadena de TVE: un canal innovador en l'era de l'UHF
60 ayns en catala
- L'1 de gener de 1965, TVE va iniciar les emissions en proves del seu segon canal, l'actual La 2, amb una programació experimental
- El 15 de novembre de 1966 va començar la programació regular, amb un 50% dels continguts produïts des del centre de Barcelona
Quan la tecnologia de l’UHF va començar a implementar-se a Espanya, el ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, va impulsar la creació d’un segon canal de Televisió Espanyola (TVE). L’objectiu era oferir una alternativa a la Primera Cadena, seguint el model que ja es desenvolupava en altres països europeus. Les emissions en proves van començar l'1 de gener de 1965 a Madrid, amb una programació limitada de quatre hores al vespre, composta principalment per redifusions del Telediario i Estudio 1.
La programació regular es va establir el 15 de novembre de 1966, amb la meitat dels continguts produïts des del centre de Barcelona, cosa que va suposar una descentralització significativa. Salvador Pons Muñoz va ser el primer director d’aquest segon canal, que es va convertir ràpidament en un banc de proves per a nous creadors, especialment de l'Escola de Cinema d'Espanya. Creadors com Claudio Guerin, Pedro Olea i Antonio Mercero van aprofitar aquesta plataforma per experimentar amb formats nous, tant en documentals com en ficció.
“En els seus inicis sol podia sintonitzar-se a les zones cobertes pels enllaços d'UHF de Madrid, Zaragoza i Barcelona, emetia només a la nit, i no tots els receptors estaven preparats. En el cas dels televisors sense UHF incorporat era necessari comprar un adaptador, la qual cosa va retardar la seva consolidació. “
La Segona Cadena, avui coneguda com La 2, va adoptar una línia editorial més minoritària i cultural, oferint programes de música clàssica, teatre i cinema, a través de cicles com Cinema Club i Sombras recobradas. A més, programes com el documental Conozca usted España (1966-1969) i el musical Último grito (1968), produït per Iván Zulueta, van contribuir a popularitzar figures com José María Íñigo i Judy Stephen, que es van convertir en cares conegudes per l'audiència.
Durant els seus primers anys, la Segona Cadena va destacar per l’excel·lència en les adaptacions dramàtiques, amb obres com Electra, Medea, , La Celestina, o El Rey Lear", incloses dins de l’espai Teatro de siempre. Aquestes adaptacions, realitzades per directors com Claudio Guerín, van establir un alt nivell de prestigi cultural i van fer de La 2 una referència per a la producció de continguts teatrals i cinematogràfics.
A més, TVE va apostar per la formació de nous talents en locució, destacant noms com Rosa María Mateo, Clara Isabel França i Elena Martí, que van començar les seves carreres en aquest període.
