Manifestació 25N: Barcelona clama a "teixir resistències" contra les violències masclistes

Crits de denúncia i reivindicació

La manifestació ha transcorregut amb un caire festiu i reivindicatiu i s'han pogut veure diversos cartells de denúncia contra la violència i les agressions sexuals i contra els feminicidis. A més a més, s'han cridat consignes com ara 'Si ens toquen a una ens toquen a totes', 'Ni víctimes ni passives, dones combatives' o 'Visca, visca, visca, la lluita feminista'.

Al pas per Via Laietana, les manifestants han ballat al ritme de cançons com 'Perra' i 'Mamá' de Rigoberta Bandini, i al punt final, ja a la plaça d'Antoni Maura, hi ha hagut una actuació de la cantant de rap mexicana Masta Quba, que ha aprofitat per reivindicar la situació a Mèxic, d'on va haver de marxar sota amenaces de ser segrestada.

Rozina Bertran, portaveu de l'organització, assegura que és imprescindible “alçar la veu per aquelles que no ho poden fer”, mentre que Marisa Fernández, també membre, reclama “més recursos” per garantir que les dones puguin identificar i aturar la violència: “Si no hi ha recursos, no ens en sortirem”.

Reaccions polítiques

La majoria de partits polítics, excepte PP, Vox i Aliança Catalana, han denunciat que les agressions i els feminicidis “no són fets aïllats”, sinó la punta d’un iceberg estructural.

La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, ha subratllat que la lluita contra la violència masclista “requereix unitat de totes les institucions i de la societat” i ha alertat del risc que les eines digitals es converteixin en “espais afavoridors” d’agressions.

Des d’ERC, la secretària general Elisenda Alamany ha qualificat les violències masclistes de “problema estructural inadmissible” i ha cridat a una “resposta valenta, clara i col·lectiva”. Alamany ha criticat que partits com PP, Vox i Aliança Catalana “donen l’esquena” a la lluita feminista i ha instat el moviment a “anar a l’ofensiva”.

La secretària d’organització de Junts, Judith Toronjo, ha reclamat “alçar la veu” contra aquesta “xacra” i ha insistit en “actualitzar la llei” per reconèixer formes emergents de violència, com la digital o la sanitària.

Per part dels Comuns, Jéssica Albiach ha posat el focus en la “violència institucional” que sovint pateixen les dones quan denuncien: “Moltes vegades el patiment no acaba a comissaria, continua als jutjats i als serveis socials”. Ha reclamat més recursos i polítiques públiques amb perspectiva feminista.

La CUP, amb la portaveu Susana Moreno, ha denunciat que el capitalisme i el patriarcat continuen sostenint les violències i precaritzant la vida de les dones. Ha reivindicat el feminisme com a “moviment antifeixista” i ha remarcat que les violències masclistes “no tenen a veure amb el color de pell ni la procedència”.

Protecció i recursos "reals" i justícia "feminista"

El manifest ha denunciat que les violències masclistes es manifesten en múltiples àmbits: sexuals, institucionals, digitals, econòmiques, al món laboral, en les cures, a les fronteres, a l’escola i als jutjats. També han advertit de l’augment d’agressions sexuals entre joves i de la persistència de la violència vicària i els feminicidis.

El text exigeix posar fi a la “impunitat institucional”, reforçar els serveis d’atenció i garantir habitatge segur, suport psicològic i jurídic i acompanyament real. També reclama reconèixer totes les formes de violència, incloses les digitals i les obstètriques, i una justícia feminista i reparadora.

Les convocants critiquen que “els protocols no s’apliquen” i assenyalen la manca de diligència d’administracions com l’antiga DGAIA. I alhora, rebutgen els discursos “reaccionaris, conservadors i feixistes” i reivindiquen l’educació afectivosexual com a eina de transformació.