El Govern espanyol promet 20.975 milions a les autonomies amb el nou model de finançament
- La ministra d'Hisenda presenta un nou model de finançament que "garanteix la solidaritat" i "blinda l'Estat del Benestar"
- Les autonomies augmentaran la participació que tenen en la recaptació de grans impostos com l'IRPF o l'IVA
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha presentat aquest divendres la proposta de model de finançament pactada amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Un sistema que suposaria, segons càlculs de la ministra, 20.975 milions més per a les comunitats autònomes gràcies, entre altres coses, a augments de recaptació de fins al 56,5% en el cas de l'IVA (ara és el 50%) i fins al 55% en l'IRPF (també del 50% actualment).
Del total de pràcticament 21.000 milions addicionals que anirien al conjunt d'autonomies, 4.686 milions (22,3%), els rebria la Generalitat de Catalunya, de manera que el Govern català veuria incrementats els seus recursos un 15%, per sobre de la mitjana de comunitats, que és de l'11,82%.
Montero defensa que la proposta s'adapta a les "singularitats" de totes les comunitats gràcies al criteri de la població ajustada, i nega que sigui beneficiós exclusivament per a Catalunya, perquè es tracta d'un nou model que "garanteix la solidaritat" i "blinda l'Estat del Benestar".
Segons la ministra d'Hisenda, és una reforma molt treballada que vol substituir el model vigent en els últims 17 anys i que garanteix més recursos per a tots els territoris. El sistema, diu, s'adapta a la realitat dels diferents territoris de l'Estat, amb unes característiques molt diverses de població, dispersió, envelliment, risc de canvi climàtic o desocupació.
És per aquest motiu que nega que sigui "un model a mesura d’una comunitat autònoma". Montero està convençuda que serà fins i tot més solidari que l'actual perquè és "més transparent", totes les comunitats autònomes veuran incrementats els recursos que reben i alhora té en compte cadascuna de les "singularitats territorials".
Bases d'un nou sistema
Segons la ministra d'Hisenda, el nou sistema aportaria a les comunitats autònomes 20.975 milions d’euros més que si es mantingués el sistema actual. D'aquesta manera, l'any 2027, el primer any d'aplicació del nou model, les comunitats autònomes rebrien en conjunt 224.507 milions d’euros.
La base del sistema és el criteri de la "població ajustada", que és l'instrument que determinarà els recursos que van a cada territori. Això vol dir que a l'hora de repartir els recursos es tindran en compte i es ponderaran conceptes com la dispersió, l'envelliment o la insularitat.
El punt de partida és el padró de població, que suposarà el 30% del model, i després s'hi afegeixen altres factors, com ara la "població protegida", que equival a un 38%, la xifra d'habitants d'entre 0 i 17 anys (17%), els habitants d’entre 18 i 24 anys i alumnes desplaçats (3,5%), els majors de 65 anys (7%), els aturats sense prestació (1,5%), la superfície (1,6%), la dispersió (0,5%), la insularitat un (0,5%) i els costos fixos un (0,4%).
Una de les novetats més rellevants de la proposta presentada per María Jesús Montero és que el nou sistema planteja un increment dels impostos que reben les comunitats. En el cas de l'IVA, les comunitats passarien de rebre el 50% de la recaptació de l'IRPF al 56,5%, mentre que en el cas de l'IVA la participació passaria del 50% actual al 56,6%. Es mantindria també el 58% d'impostos especials sobre el tabac i l'alcohol.
Un altre aspecte nou és que els tributs recaptats en concepte de successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impost especial sobre determinats mitjans de transports, el joc i taxes i l’impost sobre electricitat s'inclourien en la cistella que es tornaria a entregar a les autonomies després d'haver estat recaptades.
Tot plegat, segons María Jesús Montero, permetria que el sistema anivellés el 75% de la distància de cada comunitat respecte a la mitjana de recursos per habitant ajustat. D'aquesta manera, les comunitats amb habitant ajustat per sota de la mitjana rebrien recursos, mentre que les que quedarien per sobre n'aportarien.
Això no només garantiria la solidaritat interterritorial, sinó que l'augmentaria, segons la ministra, i permetria reduir la diferència de finançament per càpita entre comunitats, que avui arriba als 1.500 euros per habitant.
El sistema incorpora un fons de "canvi climàtic" dotat de 1.000 milions d’euros. Dos terços d’aquests diners es destinarien a les comunitats de l'arc mediterrani, les més afectades per inundacions i incendis. A més a més, en el cas de l'IVA de les pimes, les autonomies podrien decidir si reben aquests diners en funció del domicili fiscal de les companyies, i no segons el consum a cada comunitat. Per a Catalunya, que té un ecosistema amb moltes petites i mitjanes empreses, aquesta proposta permetria augmentar el que rebria en concepte d'IVA.
El Govern espanyol es compromet a reformar el fons de compensació interterritorial per garantir una "aportació addicional" per a les comunitats que se situen per sota de la mitjana de finançament per habitant.
Es faria a través d’un tram específic del fons, fora del sistema, que equivaldrà al diferencial de cada territori respecte a la mitjana, i suposaria una aportació addicional de 3.300 milions d’euros.
Millores de gestió i aportacions de l'Estat
Tot i que el model contempla mecanismes de compensació entre les comunitats (anivellament horitzontal) per garantir una prestació homogènia dels serveis públics arreu de l'Estat, l'Estat contempla aportar més diners a algunes comunitats (anivellament vertical) amb l'objectiu de reduir en dos terços la distància de cada comunitat respecte als territoris que presenten un finançament més elevat per habitant. Hisenda calcula que l'aportació en aquest concepte estaria al voltant dels 19.000 milions d'euros addicionals.
El Ministeri pretén que l'entrada en vigor del nou sistema vagi acompanyat d'una millora en la gestió i l'eficiència del repartiment de recursos a les comunitats autònomes. Per això es proposa canviar el sistema de bestretes, és a dir, el mecanisme pel qual l'Estat avança uns diners a compte en funció de les previsions d'ingressos i que es liquida dos anys després amb les xifres reals.
Per evitar que es produeixin desajustos i les autonomies no hagin d'elaborar pressupostos a partir de xifres estimades, el nou model de finançament preveu que les entregues de diners es puguin fer a temps real o el més a prop possible del moment de recaptació. En aquest sentit, quedaria en mans dels governs autonòmics decidir si mantenen la fórmula actual o opten pel d'entregues immediates.
D'altra banda, la ministra d'Hisenda també insisteix que estudien fórmules per evitar la competència deslleial entre comunitats i el 'dumping' fiscal. En aquesta línia, María Jesús Montero apunta a l'Impost sobre les Grans Fortunes com un exemple de mesura que ha permès posar fi a la desigualtat que suposa que algunes comunitats eliminin o baixin impostos, mentre miren de no perdre ingressos demanant-los a l'Estat o esperant que se les compensi a través del model de finançament.
Un calendari complicat
La voluntat del Govern espanyol és que el nou model de finançament es pugui sotmetre a votació en el Congrés dels Diputats abans de l’estiu. Durant els pròxims dos mesos, el Ministeri redactarà la llei, després la portarà al Consell de Ministres, i finalment el text arribarà a la cambra baixa. El primer pas, però, arribarà la pròxima setmana quan es convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). María Jesús Montero ha avançat que serà dimecres i és en aquest fòrum on totes les comunitats podran debatre els detalls del sistema.
Encara que la majoria d'autonomies estan governades pel Partit Popular, el Govern disposa de mecanismes per impedir que hi hagi un bloqueig, de manera que, independentment del que passi dimecres, el Ministeri començarà a redactar la llei, que ha de passar de ser simplement un model a ser un text legal. Hisenda espera tenir-lo enllestit en dos mesos per aprovar-lo al Consell de Ministres com a reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA).
Com a avantprojecte, la llei haurà de rebre els informes preceptius d’organismes com el Consell d’Estat, i un cop superat el tràmit ja podrà tornar al Consell de Ministres per ser aprovada com a projecte de llei. En aquest punt, Montero convocarà un nou Consell de Política Fiscal i Financera per aprovar la reforma.
Superats aquests tràmits, la llei arribarà al Congrés, que és l’escull més important. Allà sí que el Govern espanyol necessitarà el vot favorable de tots els seus socis per tirar-la endavant, inclòs el de Junts per Catalunya, que ja s'ha mostrat obertament en contra de la proposta actual i diu que no donarà suport a cap reforma que no impliqui un concert econòmic.
“No és el millor finançament per a Catalunya, president. Ni ens dona la clau de la caixa, ni hi ha singularitat, ni redueix el dèficit fiscal, ni garanteix l’ordinalitat. És una simple actualització del model de ‘cafè per a tothom’.
— Mònica Sales 🎗 (@mncsls) January 9, 2026
Avui hem perdut una oportunitat per millorar… pic.twitter.com/Q05rNVsQEj“
Un altre obstacle important, i que condiciona l'aprovació de pressupostos a l'Estat i a Catalunya, és que Esquerra Republicana assegura que només negociarà els comptes si s'acorda prèviament la manera que la Generalitat pugui recaptar directament el 100% de l'IRPF que paguen els catalans. Els republicans tenen registrada al Congrés una iniciativa en aquesta línia, però Hisenda ja ha advertit que no ho veu viable i parla, més aviat, d'habilitat un mecanisme que permeti una "gestió compartida".
