El comerç de barri, l'ànima que manté viva Barcelona
- Negocis històrics i nous emprenedors conviuen entre el turisme, la digitalització i la pressió immobiliària
- Del Gòtic al Camp de l’Arpa, quatre establiments que expliquen la ciutat des del taulell
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'olor de xocolata, el pa acabat de fornejar o una conversa improvisada entre prestatgeries de llibres de segona mà. El comerç local forma part del paisatge quotidià de Barcelona i és, també, un dels seus fortins.
La ciutat ha estat designada capital europea del comerç local el 2026 i el reconeixement posa nom a una realitat que fa dècades que es construeix als barris.
Al carrer Petritxol al Gòtic, la Granja Dulcinea serveix xocolata, suïssos i xurros des de 1941. L’establiment conserva l’essència original i continua en mans de la mateixa família. L'Eduard Cabestany, encarregat des de fa 17 anys, explica que el local s'ha mantingut gairebé intacte, però el carrer, i també el client, han canviat.
Imatge de la Granja Dulcinea, al barri Gòtic. Fa 17 anys que l'Eduard (a la dreta) n'és l'encarregat Maria Huguet
Als matins hi predomina el turisme; a les tardes i caps de setmana, els avis i àvies que han portat sempre als fills i ara porten als nets. En un context de lloguers elevats, ser propietaris, diu, ha estat clau per garantir-ne la continuïtat.
Després de 15 minuts caminant, deixant a un costat la catedral de Barcelona, plena de turistes i tantes altres persones que capturen el moment amb el telèfon mòbil, enfilem el carrer Princesa fins a arribar al carrer del Comerç 28-32.
Allà trobem La Tienda de Alarcón, un altre exemple de persistència. Fundada el 1972, combina cistelleria, catifes, mobles i articles de regal. El negoci ha passat de pares a fills i nets, ens explica la Míriam.
En Marc, el seu fill, va decidir treballar al negoci familiar, començant mà a mà amb l'avi, i va introduir el món de les xarxes socials. Els ha permès recuperar "clients que pensaven que la botiga ja no existia i atraure’n de nous", assegura.
Imatge de La Tienda de Alarcón, un negoci familiar al carrer del Comerç, al Born Maria Huguet
D'altra banda, destaca la importància del turisme: "ens ajuden a les botigues a facturar"; però també parla de la fidelitat d’una clientela de tota la vida.
Tres parades de metro separen la botiga de la següent destinació. Al carrer Rogent 74, al Clot, la llibreria de segona mà La Bohème representa una altra cara del comerç de proximitat: la dels qui comencen.
Oberta fa dos anys per dues germanes de 28 anys, ven llibres a tres euros i ha aconseguit fer-se un lloc al barri gràcies al tracte proper i als preus accessibles. 10 minuts de trajecte que modifiquen també el tipus de client: "ens diuen: us vull comprar a vosaltres i no a El Corte Inglés".
Imatge de la Clàudia i l'Íngrid, germanes que van obrir fa dos anys la Llibreria La Bohème al carrer Rogent Maria Huguet
Reconeixen que gestionar un negoci és complex i exigent, però defensen el valor de crear un projecte propi arrelat a la comunitat.
La ruta acaba al Camp de l’Arpa, al Forn Giralt (carrer de Ruiz Padrón, 89), en funcionament des de 1926. Jaume Fernández Giralt, tercera generació de forners, ha adaptat horaris i processos per fer viable l’ofici sense renunciar a la qualitat. "En comptes d'aixecar-me a les 12 de la nit com el meu pare, em llevo a les 4 de la matinada", diu.
El forn també és present a les xarxes, però per a en Jaume, més enllà de fer promoció, la clau és cuidar bé al client del barri i fidelitzar-lo, fent un bon producte i amb la Laura i l'Esther, les seves treballadores, venent-lo.
Imatge del Forn Giralt, al Camp de l'Arpa. En Jaume (a la dreta) n'és el forner, i en Poli (esquerra) fa més de dos anys que treballa amb ell Maria Huguet
A l'obrador, també hi treballa en Poli, qui agafarà el relleu, i un altre treballador, que haurà de marxar per culpa de la gentrificació. L’augment dels preus ha transformat el barri i ha obligat a molts a deixar casa seva.
Tots coincideixen a defensar el que el comerç suposa per al veïnat: teixir xarxa i fer de Barcelona una ciutat més humana i habitable.
