Rebutjada la querella dels exconsellers de Cultura contra la jutgessa del cas Sixena
- El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó ha inadmès a tràmit la querella presentada contra la magistrada Rocío Pilar Vargas
- El tribunal aragonès veu possible mala fe processal en la querella pel cas Sixena
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) ha inadmès a tràmit la querella presentada per cinc exconsellers de Cultura de la Generalitat contra la magistrada Rocío Pilar Vargas per un presumpte delicte de prevaricació, en no apreciar cap indici de delicte.
La querella feia referència a l’execució de la sentència que ordena la devolució de les pintures murals del Monestir de Sixena, una resolució dictada pel jutjat d’Osca el 4 de juliol de 2016 i ratificada pel Tribunal Suprem el 27 de maig de 2025.
Possible sanció per mala fe processal
En la seva resolució, la Sala Civil i Penal del TSJA subratlla que la magistrada va actuar legítimament i d’acord amb els articles 669 i següents de la Llei d’Enjudiciament Civil, davant l’“incompliment voluntari” de la sentència per part dels condemnats.
El tribunal també desestima la petició de l’Ajuntament de Villanueva de Sixena d’obrir una causa penal per injúries i calúmnies contra els exconsellers, en considerar que no existeix objecte penal.
Els magistrats apunten una “absoluta falta de fonament” de la querella i obren una peça separada per analitzar si hi ha hagut abús de dret o mala fe processal, amb sancions que podrien anar de 180 a 6.000 euros.
La querella rebutjada
En el seu escrit, els exconsellers demanaven diverses mesures cautelars com exigir a la jutgessa d'Osca que paralitzés qualsevol actuació derivada de l'execució del trasllat de les obres. Ho van argumentar dient que no es pot posar en perill el valor jurídic a protegir, que en aquest cas és el patrimoni històric.
Segons la querella, els càrrecs municipals de Sixena i del govern aragonès van induir la magistrada a executar forçosament la seva sentència del 2016 "amb plena consciència i voluntat que l'execució sol·licitada obviava l'evidència constatada que comportava la destrucció o greu alteració d'uns béns d'interès cultural".
També van apuntar que sol·licitud d'execució forçosa és "conseqüència d'una voluntat política allunyada del necessari respecte al principi de legalitat".
