Enlaces accesibilidad

Setmana decisiva per desencallar el conflicte laboral al sector educatiu

  • La consulta als docents per ratificar o rebutjar el preacord amb Educació se celebra entre dilluns i dijous
  • La USTEC i Professors de Secundària suspenen les aturades territorials, però mantenen la vaga general de divendres
Aula de l'escola Alfons I de Puigcerdà
Aula de l'escola Alfons I de Puigcerdà Albert L. Cobo (ACN)
Roger Franco

Els sindicats del sector educatiu USTEC, CGT, Intersindical i la COS han decidit convocar una consulta perquè els docents es pronunciïn sobre el preacord que divendres una majoria de les organitzacions sindicals van assolir amb el departament d'Educació. La consulta començarà aquest dilluns 1 de juny a les 12 del migdia i s'allargarà tres dies, fins a dijous a la mateixa hora.

La pregunta que se sotmetrà a la consideració dels docents és "Acceptes el preacord pel personal docent del 29 de maig?" i amb dues possibles respostes: "Sí" o "No, i em comprometo a fer les vagues necessàries fins acabar el curs". Segons fonts sindicals, mestres i professors podran participar en la votació només una vegada a través d'un missatge que rebran a la seva adreça de correu electrònic corporatiu. El sindicat Professors de Secundària (Aspepc) ha fet una consulta interna entre els seus afiliats i en els pròxims dies donarà a conèixer el resultat.

El professorat decideix

Tant aquesta organització com USTEC han decidit suspendre les vagues territorials que hi havia previstes per dilluns, dimarts, dimecres i dijous perquè entenen que això podria interferir en el procés de votació.

La negociació estava al límit

Andreu Montbrú, excoordinador d'Acció Sindical d'USTEC reconeix que no és un acord de màxims, tot i així, per què creuen que s'ha de votar que sí: "El que és més important és que l'última paraula la tingui el col·lectiu. Hem fet moltes vagues, molta pressió, molta mobilització i hem aconseguit...passes importants...(...) La negociació estava al límit, vam arribar a una situació de molta fragilitat en la negociació i, per tant, hem cregut que el millor era tancar aquest preacord i que fos el col·lectiu qui decidís si el millor és consolidar aquests guanys i replantejar els objectius, replantejar la lluita, replantejar quins han de ser els horitzons per a la millora de l'educació i de les nostres condicions laborals, o bé, dir que no i, per tant, escalar el conflicte, continuar amb la vaga del dia 5 de juny i convocar noves vagues d'aquí a final de curs".

Mumbrú ha assegurat que seguiran lluitar per les millores en l'etapa de 0 a 3 anys i l'escola inclusiva. I deixa la porta oberta a fer una altra vaga general per fer una "aturada de país".

En canvi, la CGT o la Intersindical, sindicats minoritaris, que ja han anunciat que faran campanya pel "No", mantenen les mobilitzacions en els mateixos termes que estaven convocades. Aquest dilluns es mobilitzen a Girona, i uns 300 docents han passat la nit davant la seu de la Generalitat, en el que han batejat com les últimes colònies. I han fet concerts i un sopar popular. També hi ha convocades mobilitzacions a la Catalunya Central.

Per tant, el suport a la consulta no està garantit. Laura Gené, secretària general de la Federació d'Ensenyament de la CGT Catalunya, consideren que l'acord és insuficient. "Les ràtios són les del mes de març, que en aquell moment ens semblava insuficients i, per tant, ens continuen semblant insuficients. Tampoc s'ha avançat en la internalització de les vetlladores, en clau d'inclusiva el que veiem és que la memòria econòmica continua sent la mateixa. Evidentment, aquestes concrecions que s'han fet USTEC I ASPEC, fa que hi hagi un complement nou que han pogut negociar, benvinguts siguin... no ens volem posar a confrontar-nos entre sindicats. El que no volem fer és fer-nos mala sang, tenim posicions diferents.

"El que veiem és que les millores més plausibles o més immediates, tot i que són a quatre anys vista, és el sou i la nostra proposta política no és aquesta. La nostra proposta política és poder donar una resposta i poder arreglar la situació d'emergència educativa en què vivim i aquest acord no arriba poder-ho fer", ha argumentat Gené

En paral·lel, continua vigent la convocatòria d'una aturada general al sector dirigida a tots els docents de Catalunya el divendres 5 de juny, tot i que això podria canviar en funció del resultat que surti de la consulta. La de divendres seria l'última vaga del cicle de 18 aturades que s'havien fixat al calendari entre els mesos de maig i juny.

Condicions del preacord

L’acord que es va assolir divendres amb la USTEC i Professors de Secundària (Aspepc) després de moltes hores de negociació preveu incorporar 50 euros més per al complement de nova creació per a tots els docents. L'increment salarial serà progressiu en un període de 4 anys. Així doncs, el 2029 els docents rebran 173 euros més, que s'han de sumar a l'increment del 30% del complement específic acordat amb CCOO i UGT al març i els increments estatals, cosa que permetria a mestres i professors cobrar uns 600 euros bruts mensuals.

La concreció del nou complement lineal per a tots els docents serà de 50 euros mensuals per al 2026, 52,25 per al 2027, 103,30 per al 2028 i 173,30 per al 2029. D'aquesta manera, d'aquí a 4 anys els docents percebrien una quantitats de 2.426,20 euros anuals més del que estan cobrant ara.

A aquest complement, cal sumar-hi l'increment del 30% del complement específic, ja pactat al març, i aquesta suma suposaria un increment de 384 euros per als mestres de primària i de 389,50 euros per als professors de secundària si es té en compte només la part d'increment que aporta la Generalitat (uns 450 si s'hi inclouen els imports afectats pels increments estatals). Si s'hi afegeixen els increments salarials pactats a escala estatal per a tots els funcionaris, les quanties són de 599,50 i 633,58 euros mensuals a quatre anys, respectivament.

Preacord per rebaixar la tensió al sector educatiu

El preacord també inclou millores en altres àmbits. Per exemple, es preveu la recuperació del deute dels sexennis, és a dir, les quantitats que cobren els professionals de l'educació per antiguitat, en un termini, en un termini de 5 anys. Fins al 2012 aquests imports es cobraven a 6 anys, però amb les retallades es van passar a cobrar a 9 anys. Des del 2024 aquesta retallada ja no existeix, però els sindicats exigien percebre allò que no es va cobrar durant els últims 12 anys.

D'altra banda, Educació ha acceptat convocar 5.000 càtedres per a professors de secundària en dos anys, o sigui 2.500 l'any vinent i 2.500 addicionals el següent. Pel que fa a les dotacions de suport a l’escola inclusiva, la proposta inclou 1.088 dotacions per al curs vinent, 1.651 per al 2027-2028, i 2.023 per al 2029-2030, fins a assolir una previsió global de 6.413.

Tot plegat suposa, segons Educació, un increment de la despesa de 726 milions d'euros, que s'han de sumar als 2.000 milions d'inversió pactats al març amb Comissions Obreres i la UGT.

Acord històric o pacte insuficient

Després de moltes setmanes de conflicte obert en canal al sector educatiu, el Govern respira més tranquil i considera que el principi d'acord assolit amb els representants d'una majoria de la plantilla docent és un "pas de gegant" per al reconeixement de les condicions laborals dels docents i també per a la millora de la qualitat educativa.

El mateix president de la Generalitat deia dissabte que es tracta d'un "preacord històric". Salvador Illa està convençut que "és un primer pas per remuntar en l'àmbit educatiu i per posar a partir d'ara tots els esforços a assolir l'excel·lència en aquest àmbit educatiu".

El president manté la confiança en la consellera d'Educació, Esther Niubó, i agraeix "la feina i l'actitud de diàleg" dels sindicats i dels representants del departament.

En canvi, els sindicats que divendres es van aixecar de la taula de negociació perquè entenien que no s'estaven atenent les seves demandes, com són la CGT, la Intersindical i la COS, ja han anunciat que demanaran als docents que rebutgin el preacord. Malgrat admetre que el pacte inclou algunes millores, creuen que deixa fora bona part de les reivindicacions del col·lectiu per les quals s'han fet les vagues i que s'ha perdut una "oportunitat històrica" per aconseguir avenços estructurals per a l'educació pública.

Entre els aspectes que troben a faltar, hi ha més reducció de ràtios, millores per a més col·lectius més enllà dels docents, recuperació de més poder adquisitiu perdut, clàusules de revisió salarial, derogació dels decrets que limiten la democràcia als centres, canvis en el currículum o el blindatge del català.

La plataforma Aules que Cremen també ha fet una crida al professorat a votar 'no' perquè el preacord "no garanteix la climatització real de tots els centres educatius del país". La plataforma ha impulsat una pàgina web on recullen les temperatures per denunciar el "maltractament sistemàtic i crònic" que pateixen per la situació climàtica de les aules. Divendres passat les xifres recollides pels termòmetres que han instal·lat en algunes instal·lacions educatives es van disparar fins als 39 graus.

La calor entra a les aules

En concret, a finals d'aquesta setmana a l'Institut Pius Font i Quer de Manresa es va arribar als 39,4 graus i a l'Escola Jaume Vicens Vives de Roses el sensor de temperatura va marcar 39,1 graus. També es van recollir registres de 38,3 graus a l'Institut Valèria Haliné de Castelldefels i de 37,5 graus a l'Institut Provençana de l'Hospitalet de Llobregat.