Els efectes de la hiperconnectivitat en la salut mental dels joves catalans
- El 93% participa en almenys una xarxa social i gairebé vuit de cada deu en fan servir tres o més
- Més ansietat, dependència emocional i risc suïcida entre els adolescents amb usos problemàtics de les plataformes digitals
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La pantalla és sovint el primer i l'últim que veuen cada dia els joves catalans: el 41% dormen amb el mòbil a l'habitació. Els acompanya en la seva rutina per comunicar-se, entretenir-se, informar-se o construir la seva identitat.
Però, segons l'informe 'Infància, Adolescència i Benestar Digital', elaborat per UNICEF amb la participació d'entitats acadèmiques i professionals, aquesta connexió constant també té costos.
“🧠📱 La dependència de les xarxes socials, associada a més ansietat, vulnerabilitat emocional i depressió, segons @unicef_cat.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) June 12, 2026
En els casos més greus, el risc de conducta suïcida es pot arribar a multiplicar per quatre. pic.twitter.com/D15wDNLeVV“
El primer mòbil arriba als 11 anys
L'accés al telèfon intel·ligent és cada cop més precoç. Els infants reben el primer mòbil propi de mitjana als 11 anys. Entre l'alumnat de 5è i 6è de primària, quatre de cada deu ja disposen d'un dispositiu propi, una xifra que supera el 90% a l'ESO.
Tenir-ne un implica també entrar a les xarxes socials. El 93% dels adolescents participa en almenys una xarxa social i el 79% en fa servir tres o més. A primària, tres de cada quatre infants d'últim curs ja tenen perfil en alguna plataforma.
"Hi ha exposició a tots els riscos amb un nivell d'acompanyament familiar encara baix", adverteix Nacho Guadix, responsable d'Educació i Drets Digitals d'UNICEF Espanya.
La salut mental, en el punt de mira
Els experts alerten que el problema no és només allò que infants i adolescents fan a internet, sinó també allò que deixen de fer. La hiperconnectivitat redueix el temps dedicat a activitats clau per al desenvolupament, com l'esport, la lectura, el joc lliure o les relacions presencials
Antonio Rial, director científic de l'informe, adverteix que algunes habilitats bàsiques es poden veure afectades. "La psicomotricitat fina no és moure els dits sobre una pantalla; els infants han d'escriure, dibuixar, manipular objectes, explorar la natura", assenyala.
L'estudi situa el malestar emocional en el 14,2% de l'alumnat, amb una incidència molt superior entre les noies. Els nivells més elevats es registren al batxillerat i a la formació professional.
Ansietat, depressió i risc suïcida
S'ha detectat una relació clara entre els usos problemàtics de les xarxes socials i una pitjor salut mental. La necessitat constant de validació, l'exposició a la comparació social o la dependència dels m'agrada s'associen a més ansietat, depressió i vulnerabilitat emocional.
El 5,7% dels adolescents presenta indicis d'un ús problemàtic de les xarxes socials, una proporció que augmenta amb l'edat i és superior entre les noies.
L'informe també alerta sobre el risc suïcida: un 7,4% de l'alumnat presenta indicadors elevats.
