Un estudi alerta d'un major risc de depressió i conducta suïcida en el col·lectiu LGBTQIA+
- Un informe de l’IDIBAPS apunta que lesbianes, gais i bisexuals tenen més del doble de risc d’intents de suïcidi que les persones heterosexuals
- L'anàlisi també identifica que els bisexuals presenten més ansietat i risc d’autolesions
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El treball, publicat en World Psychiatry i liderat pel grup de recerca Trastorns bipolars i depressius de l’IDIBAPS-Hospital Clínic, sintetitza de manera global l'evidència disponible en tot el món. Fins ara, els resultats estaven fragmentats en estudis sobre problemes o poblacions concretes, sense una anàlisi conjunta que possibilités determinar quines desigualtats disposaven del suport científic més robust.
Vincenzo Oliva, investigador del grup IDIBAPS, ha examinat 22 revisions sistemàtiques amb metaanàlisi que agrupen 398 estudis sobre el tema i ha analitzat les 162 associacions sobre salut mental sintetitzades en aquestes metaanàlisis. “No només hem volgut recopilar què s’ha publicat, sinó determinar fins a quin punt podem confiar en cadascuna de les associacions observades”, ha afegit.
Les persones LGBTQIA+ presenten major risc de depressió i conducta suïcida
L'estudi conclou que les lesbianes, gais i bisexuals, adolescents i adultes, presenten aproximadament el doble de risc de trastorns depressius i més del doble de risc d’intents de suïcidi que les persones heterosexuals. Oliva relaciona els problemes de salut mental amb les dificultats a les quals està sotmesa el col·lectiu. "Enfrontar-se a discriminació en molts àmbits de la vida, com a l'escola, el treball, en la família o quan busquen ajuda; i tot això, quan s'acumula, pot generar estrès constant i provocar depressió i ansietat", ha valorat.
Tot i això, les desigualtats no són les mateixes dins del col·lectiu. Les evidències mostren que les persones bisexuals presenten més simptomatologia ansiosa i més risc d’autolesions no suïcides que les lesbianes o gais.
Jakub Krechowicz Jakub Krechowicz
Diferències en els comportaments relacionats amb els TCA
Pel que fa als trastorns de la conducta alimentària, l'informe demostra que hi ha diferències significatives en els comportaments relacionats amb aquests. Entre els adolescents, els gais presenten sovint més conductes de dieta i purgatives que els nois heterosexuals.
Incrementen els TCA en nenes d’entre 10 i 12 anys
Així mateix, els resultats sobre l'alteració corporal evidencien que existeix un gradient notable segons el sexe i l'orientació sexual. Els nivells més alts pertanyen a les dones. Afecta més les heterosexuals que a les lesbianes. En grau més baix influeix en els homes, tot i que afecta més els homes gais que als heterosexuals.
Més prevenció i actuació inclusiva
L'anàlisi mostra la necessitat de desenvolupar estratègies inclusives de prevenció i detecció precoç, millorar l’atenció en salut mental i abordar factors socials i estructurals, com l’estigma i la discriminació, que poden contribuir a combatre les desigualtats.
Eduard Vieta, cap del grup de recerca i director de l’Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic, considera que davant d'aquestes desigualtats calen més recursos per identificar les persones en risc. "Conèixer les vulnerabilitats específiques de les persones LGBTQIA+ ens pot ajudar a incorporar-les de manera sistemàtica a l’avaluació clínica i a adaptar millor el seguiment i les intervencions a les necessitats de cada pacient“, ha exposat.
Dos personas miran el paisaje envueltos en una bandera del colectivo LGTBIQ+ GETTY IMAGES
L'objectiu de l'estudi és posar en relleu que les persones LGBTQIA+ pateixen un risc més elevat envers les persones heterosexuals, fet que moltes vegades no es reflecteix en els estudis científics perquè no es pregunten l'orientació sexual, i les desigualtats no queden recollides.
A més, l'informe detecta buits de coneixement. Els investigadors han apuntat que queden altres aspectes pendents, dels quals falten més dades per a arribar a conclusions sòlides, com la situació a Àsia o Amèrica del Sud o el nivell d'eventuals desigualtats en l'atenció a trastorns més greus, com el bipolar o l'esquizofrènia.
Per aquest motiu, els autors proposen dirigir la recerca en aquest sentit i en estudis longitudinals que permetin entendre millor els mecanismes que expliquen per què es produeixen les desigualtats.
