10 científiques catalanes que has de conèixer!

Magda Campins i Martí

Nascuda a Barcelona l’any 1956, és una metgessa i epidemiòloga catalana. Investigadora del grup d'Epidemiologia i Salut Pública del Vall d'Hebron Institut de Recerca, també és professora de medicina preventiva i epidemiologia a la Facultat de Medicina (UAB). L'any 2021 va ser nomenada presidenta del Comitè Científic Assessor de la Covid-19.

La doctora va aconseguir el Premi ACRA 2021, per a la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones, en la categoria de “millor trajectòria professional”. També va realitzar accions comunicatives destinades al conjunt d'associats i del sector, on es va difondre la importància de la vacunació per a combatre la covid i com a principal mesura de protecció per al conjunt de la població.

Anna Veiga Lluch

Nascuda a Barcelona el 25 d'agost de 1956, és una biòloga, investigadora i professora universitària; especialitzada en reproducció assistida, embriologia clínica, genètica reproductiva i bioètica; així com en l'estudi de les cèl·lules mare i les seves aplicacions clíniques en el tractament de les malalties degeneratives.

Ha publicat més de 280 articles científics en revistes nacionals i internacionals. El 2011 publica el seu llibre El Miracle de la Vida, una vida dedicada a la ciència explicada en primera persona. Ha rebut diverses distincions entre elles la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya l’any 2004 o la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic el 2005.

Gemma Marfany

Barcelonina nascuda el 1963, és doctora en biologia. Catedràtica de Genètica a la Universitat de Barcelona i membre del consell d'estudis del Grau de Biologia, va ser membre també del consell directiu de la Societat Espanyola de Genètica.

Especialitzada en genètica molecular, estudia les malalties humanes hereditàries. La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford. A més, és cofundadora d'una empresa dedicada al diagnòstic genètic de malalties hereditàries de la visió: DBGen Ocular Genomics.

És guardonada amb la VI Distinció, atorgada conjuntament pel Claustre de Doctors i pel Consell Social de la Universitat de Barcelona a les millors activitats de divulgació científica i humanística.

Sílvia Osuna

Nascuda a Castelló d'Empúries (Alt Empordà) l’any 1983, és una investigadora de la Universitat de Girona, adscrita a l'Institut de Química Computacional i Catàlisi. Ha obtingut el Premi 2016 a Joves Investigadors per part de la Real Sociedad Española de Química, i també el Premi Princesa de Girona d'Investigació 2016 i el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2019.

El seu camp principal de recerca és el desenvolupament d'enzims a la carta per a la síntesi i la producció de fàrmacs. Desenvolupa simulacions per ordinador i eines per al disseny de nous enzims d'interès industrial, que poden accelerar les reaccions químiques. És investigadora ICREA de la Universitat de Girona, on dirigeix el grup CompBioLab de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC).

Carme Jordi i Nebot

És doctora en Física per la Universitat de Barcelona. Va néixer a Barcelona l’any 1958. La seva carrera científica va començar en el camp de l’astrometria de precisió i sistemes de referència. Paral·lelament, va treballar com a tècnic de sistemes en el sector privat i en 1991, es va incorporar com a professora titular en la UB.

Pertany a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, a l'Institut de Ciències del Cosmos i a la Unitat Associada amb l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC.

La seva activitat científica inclou la determinació de paràmetres fonamentals d'estrelles i cúmuls estel·lars. Es va involucrar en les missions espacials Hipparcos i Gaia de l’ESA, per la seva rellevància. Actualment, és co-IP del projecte de REPTES ESP2016 del grup Gaia-Barcelona amb 25 científics i enginyers.

Pilar Bayer Isant

Va néixer a Barcelona el 1946. És acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 2001, de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya des de 1996, i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, des de 2001.

El 1968 es va llicenciar en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i el 1975 es va doctorar amb la tesi 'Extensiones maximales de un cuerpo global en las que un divisor primo descompone completamente'. Ha treballat com a professora de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1982 va obtenir la càtedra d'àlgebra de la Universitat de Barcelona.

Ha creat un important grup de recerca en teoria de nombres. Les seves publicacions versen sobre funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i corbes de Shimura.

Enriqueta Felip

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va especialitzar en Oncologia Mèdica i va assolir el seu Doctorat. Té una àmplia trajectòria professional i acreditada experiència en el sector de l'oncologia, així com coneixements en l'àmbit científic i d'investigació.

Doctora Cum laude, la Dra. Felip Font dirigeix la Unitat de Càncer de Pulmó i la Unitat de Càncer de Cap i Coll de l'Institut Oncològic Baselga. Al seu torn, és cap de Secció i responsable de la Unitat de Càncer de Pulmó del Servei d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron.

És membre actiu de nombroses associacions de l'especialitat nacionals i internacionals, com la Societat Americana d'Oncologia Clínica (FÀSTIC) i l'Aliança Nacional contra el Càncer de Pulmó nord-americana entre altres. Ha publicat més de 70 articles sobre tumors toràcics per a prestigioses revistes científiques.

Marta Prevosti Monclus

L’arqueòloga, nascuda a Barcelona el 1952 és membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. És investigadora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, al qual es va incorporar l'any 2014, després de quatre anys de dirigir el Museu de l'Estampació de Premià de Mar.

Ha centrat la seva recerca en els estudis de territori i poblament rural dins del marc de la ciutat romana i s'ha especialitzat en la topografia arqueològica. Ha publicat més d'un centenar de llibres i articles científics. Abans, havia estat professora d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Entre els anys 1982 i 1985 va codirigir les excavacions de la vil·la romana de Torre Llauder, a Mataró, que van restaurar uns mosaics localitzats durant la dècada de 1960 i van excavar nivells inferiors, l'anàlisi dels quals va permetre una seriació cronològica fiable.

Núria López Bigas

Nascuda a Monistrol de Montserrat el 1975, és una biòloga catalana especialitzada en la genòmica computacional del càncer. És professora en Institució Catalana d'Investigació i Estudis Avançat (ICREA) a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on ha sigut cap del grup d'investigació en genòmica biomèdica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS-UPF), al Parc d'Investigació Biomèdica de Barcelona (PRBB), durant més de 10 anys.

Actualment, dirigeix el seu grup en l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB).

La seva investigació se centra en el desenvolupament d'eines computacionals que ajuden a la identificació de mutacions causants de tumors. Algunes de les aportacions del seu grup de recerca han sigut el descobriment de per què en alguns tipus de tumor, s'acumulen mutacions en llocs específics del genoma, o la descripció de les mutacions de més de 4.000 tumors originats en 13 òrgans diferents.

Carme Torras Genís

Barcelonina nascuda l’any 1956, és una matemàtica i escriptora especialitzada en intel·ligència artificial i robòtica. Compagina l'escriptura literària amb la investigació científica. És, en l'actualitat, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC). És membre numerària de l'Acadèmia Europea i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Està llicenciada en matemàtiques i té un doctorat en informàtica. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Torras es declara plenament interessada en les implicacions socials de la robòtica i el debat ètic que comporta l'aplicació de les noves tecnologies.

Compta amb una sèrie de guardons, entre els quals destaquen el Premi Divulga del Museu de la Ciència de Barcelona, el Premi Rafael Campalans de l'Institut d'Estudis Catalans i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes 10 científiques han contribuït des de diferents camps de la ciència per fer un món millor. Gràcies a elles i a moltes més, es promou el talent científic i s'anima a futures generacions de nenes i joves, interessades pel fascinant món de la ciència, a aportar el seu granet de sorra.