Vaginisme i disparèunia: quan la vagina es tanca i la penetració fa mal
Sexband - Entre un 5 i un 15% de les dones pateixen vaginisme
- Les molèsties de la disparèunia poden anar des d'una cremor o picor a un dolor fort, tallant i intens
- 'SexBand', programa presentat per la Terremoto de Alcorcón, a RTVE Play Catalunya
Sabies que entre un 5 i un 15% de les dones tenen vaginisme o disparèunia? La primera és la contracció involuntària dels músculs que envolten la vagina. I la segona, fa referència al dolor que se sent durant o després del coit. En aquest capítol de 'SexBand', la Terremoto de Alcorcón aprèn que són aquestes dues afeccions sexuals i descobreix si tenen cura.
El vaginisme té cura i diversos tractaments
El vaginisme, un acte involuntari
Tenir relacions sexuals amb penetració o actes tan quotidians com col·locar-se un tampó o fer-se una exploració ginecològica, són impossibles pel petit percentatge de dones que pateixen vaginisme. Un problema sexual que provoca que els músculs de la vagina es contreguin involuntàriament en resposta a la penetració.
La Maria té 25 anys i va descobrir que tenia aquesta afecció quan només en tenia 12. La seva autoestima va quedar tocada i sentia rebuig i angoixa cap a la seva pròpia vagina. “Semblava que no em pertanyia a mi” confessa.
Assegura, però que “hi ha moltes més coses que es poden fer, a més de la penetració” i la comunicació amb la parella és de vital importància, més encara en aquests casos.
“La meva vagina era com un mur on no entrava res“
Un trauma o abús sexual i problemes de salut mental, són algunes de les causes que es poden associar al vaginisme o la disparèunia. En algunes ocasions, no n'hi ha cap motiu d'aparició.
I la disparèunia, què és?
La disparèunia femenina pot semblar el mateix, però no ho és. Apareix normalment amb el coit tot i que hi ha dones que també tenen dolor abans o després de la penetració. Les molèsties poden ser de diferent intensitat: des d'una cremor o picor a un dolor fort, tallant i intens.
L'experiència de la Maria amb el vaginisme
És freqüent que la disparèunia estigui motivada per la sequedat vaginal provocada per una manca de lubrificació que pot ser conseqüència d'un estímul sexual poc eficaç o de la carència d'estrògens per la menopausa. Altres trastorns orgànics que la poden causar són les infeccions de la vulva, la vagina i el tracte urinari. La diabetis o la hipertensió, les malalties de transmissió sexual o les al·lèrgies també fomenten la seva aparició.
Tenen cura?
El vaginisme i la disparèunia tenen cura i els tractaments van indicats en funció de la causa subjacent. Aquests poden incloure:
- Dilatadors vaginals: són cons cilíndrics de diferents grandàries que s'utilitzen en la comoditat de la teva pròpia casa perquè t'acostumis progressivament a inserir-te alguna cosa dins de la vagina. Pot durar dies o mesos, i el pacient ha d'anar al seu propi ritme.
- Exercicis del sòl pelvià: són recomanats juntament amb el tractament anterior, per la qual cosa la pacient s'acostuma a la sensació de contreure i relaxar els músculs, amb l'objectiu de poder triar voluntàriament relaxar-se mentre manté relacions sexuals, per exemple.
- Teràpia sexual: la teràpia psicològica és una opció recomanada, especialment si la causa subjacent és un trauma sexual. Es poden emprar anàlisis dinàmiques, assessorament o teràpies cognitiu-conductuals.
- Cirurgia: en casos on pot haver-hi hagut un trauma quirúrgic previ, o un bloqueig que causa un estrenyiment de la vagina, pot ser que sigui necessària la cirurgia.
