Vaginisme i disparèunia: quan la vagina es tanca i la penetració fa mal
- Entre un 5 i un 15% de les dones pateixen vaginisme
- Les molèsties de la disparèunia poden anar des d'una cremor o picor a un dolor fort, tallant i intens
- 'SexBand', programa presentat per la Terremoto de Alcorcón, a RTVE Play Catalunya
Sabies que entre un 5 i un 15% de les dones tenen vaginisme o disparèunia? La primera és la contracció involuntària dels músculs que envolten la vagina. I la segona, fa referència al dolor que se sent durant o després del coit. En aquest capítol de 'SexBand', la Terremoto de Alcorcón aprèn que són aquestes dues afeccions sexuals i descobreix si tenen cura.
El vaginisme, un acte involuntari
Tenir relacions sexuals amb penetració o actes tan quotidians com col·locar-se un tampó o fer-se una exploració ginecològica, són impossibles pel petit percentatge de dones que pateixen vaginisme. Un problema sexual que provoca que els músculs de la vagina es contreguin involuntàriament en resposta a la penetració.
La Maria té 25 anys i va descobrir que tenia aquesta afecció quan només en tenia 12. La seva autoestima va quedar tocada i sentia rebuig i angoixa cap a la seva pròpia vagina. “Semblava que no em pertanyia a mi” confessa.
Assegura, però que “hi ha moltes més coses que es poden fer, a més de la penetració” i la comunicació amb la parella és de vital importància, més encara en aquests casos.
“La meva vagina era com un mur on no entrava res“
Un trauma o abús sexual i problemes de salut mental, són algunes de les causes que es poden associar al vaginisme o la disparèunia. En algunes ocasions, no n'hi ha cap motiu d'aparició.
I la disparèunia, què és?
La disparèunia femenina pot semblar el mateix, però no ho és. Apareix normalment amb el coit tot i que hi ha dones que també tenen dolor abans o després de la penetració. Les molèsties poden ser de diferent intensitat: des d'una cremor o picor a un dolor fort, tallant i intens.
És freqüent que la disparèunia estigui motivada per la sequedat vaginal provocada per una manca de lubrificació que pot ser conseqüència d'un estímul sexual poc eficaç o de la carència d'estrògens per la menopausa. Altres trastorns orgànics que la poden causar són les infeccions de la vulva, la vagina i el tracte urinari. La diabetis o la hipertensió, les malalties de transmissió sexual o les al·lèrgies també fomenten la seva aparició.
Tenen cura?
El vaginisme i la disparèunia tenen cura i els tractaments van indicats en funció de la causa subjacent. Aquests poden incloure:
- Dilatadors vaginals: són cons cilíndrics de diferents grandàries que s'utilitzen en la comoditat de la teva pròpia casa perquè t'acostumis progressivament a inserir-te alguna cosa dins de la vagina. Pot durar dies o mesos, i el pacient ha d'anar al seu propi ritme.
- Exercicis del sòl pelvià: són recomanats juntament amb el tractament anterior, per la qual cosa la pacient s'acostuma a la sensació de contreure i relaxar els músculs, amb l'objectiu de poder triar voluntàriament relaxar-se mentre manté relacions sexuals, per exemple.
- Teràpia sexual: la teràpia psicològica és una opció recomanada, especialment si la causa subjacent és un trauma sexual. Es poden emprar anàlisis dinàmiques, assessorament o teràpies cognitiu-conductuals.
- Cirurgia: en casos on pot haver-hi hagut un trauma quirúrgic previ, o un bloqueig que causa un estrenyiment de la vagina, pot ser que sigui necessària la cirurgia.