El Serrallo, el barri emblemàtic del port de Tarragona
La Recepta Perduda- Qui viu en aquesta part de la ciutat defineix als veïns com a gent amb caràcter però molt oberts i acollidors
- Romesco amb moixina, el plat més mariner de El Serrallo
LORENA MONTÓN
Les localitats que viuen vora el mar tenen un caràcter especial, una manera de ser molt específica que va passant de generació en generació de forma natural, gairebé màgica. Això és el que passa amb els veïns i veïnes del Serrallo, el barri mariner de Tarragona on la tradició, el bon menjar i la gentilesa queden perfectament representades.
Orígens molt humils
Amb la proximitat del mar, era evident que la gent que vivia al Serrallo havia de dedicar-se a la pesca. El gastrònom Quim Marquès el defineix com al “barri tarragoní per excel·lència” a la vegada que explica que té uns orígens molt humils: “Vivien per treballar".
A poc a poc va anar evolucionant i es van començar a construir comerços a la vora del port, conformant l’estètica i personalitat que té avui dia. “És un barri absolutament nou. A qualsevol qui li expliquis el seu origen, no s’ho podrà creure perquè és un origen que va ser de feinejar molt”, apunta Marquès.
Barques de pescadors als barri del Serrallo
Amb caràcter, valors i acollidors: així són els veïns
Totes les persones amb qui es troba Sílvia Abril en aquest capítol de ‘La recepta perduda’ coincideixen en descriure els veïns i veïnes del Serrallo com a persones molt acollidores. “Som especials, tenim el nostre caràcter”, “amb el cor molt gran” o “alegres” són algunes de les frases que ells mateixos fan servir per a descriure’s. “Si entres amb bon ull tens amics per a tota la vida, som com una família”, afegeixen.
Per tant, es pot afirmar que la gent del barri, tot i tenir la seva personalitat forta, són solidaris, amb principis i valors, fiats, una mica cridaners i, en definitiva, bona gent. A més a més, senten un gran orgull per haver nascut i viure al Serrallo, el que els fa ser com una família, ja que gairebé tots es coneixen entre ells.
En Quim Marquès també esmena la importància que li donen a la tradició, ja sigui amb els plats que serveixen a taula, com el romesco amb moixina, com amb les entitats culturals del barri. El Gremi de Marejants, la colla de castellers, els diables... són les columnes vertebrals del Serrallo.
Veïns del barri del Serrallo, a Tarragona
Que no falti l’escapulari!
Una altra de les característiques que defineix aquesta part de la ciutat de Tarragona és la devoció que professen pels seus patrons, en especial per la Mare de Déu del Carme. Una passió que queda reflectida en activitats com el pas de Setmana Santa per part de les confraries. A més a més, la primera veïna amb qui es troba Sílvia Abril desvetlla un dels costums propis del Serrallo: dur un escapulari com a element de protecció. “No hi ha barca que no porti la seva Mare de Déu del Carme ni el seu escapulari”, assegura quan va camí d’una petita església dedicada a Sant Pere, patró dels pescadors.
