Camamilla, l'or del camp de Linyola
- La camamilla té un ús molt estès a Linyola i és la base del licor amb què s’acaben els àpats
- Linyola, el poble amb més tractors del món
Moltes poblacions s’associen directament amb un plat o producte de la terra i Linyola, al pla d'Urgell, té com a companya inseparable la camamilla. Aquesta planta silvestre, present a les terres de la zona des de fa dècades, serveix per a preparar receptes, infusions i també licors. A ‘La Recepta Perduda’, Sílvia Abril aprofundeix sobre la presència de la camamilla a la cultura i costums dels linyolencs i linyolenques.
El lligam entre Linyola i la camamilla
Linyola és famosa per la seva camamilla. Així ho reflecteixen frases populars com “La camamilla de Linyola cura tota sola” o “Amb timó i camamilla oblidat de qualsevol pastilla”. Allà tenen molt naturalitzada la seva presència i no pot faltar a les cuines com a ingredient de pastissos, per exemple, a les cases com a element ornamental o al rebost com a infusió.
Fa unes dècades, els joves de Linyola tenien per costum collir-la i vendre-la per les cases dels veïns. D’aquesta manera guanyaven uns cèntims per les seves despeses d’oci. Tot i que fa més de 20 anys que aquesta tradició s’ha perdut, hi ha veïns i veïnes que treballen perquè es recuperi. Tal com indica el pagès Òscar Camí, el motiu principal que ha fet que ja no es continuï amb aquesta activitat és el conreu industrial. “És molt difícil trobar un camp on surti camamilla”, comenta.
Usos de la camamilla
“La camamilla és una planta boníssima, amb moltes propietats guaridores”, comenta Àlex Mases, pagès, qui també reivindica la cultura mil·lenària de les plantes. “Hi ha usos i escrits de l'època dels egipcis. És una de les plantes que coneixem de les més estudiades i consumides del món”, explica, assegurant que a Linyola hi ha documents i referents dels seus usos des de fa més de 150 anys.
Per tots és conegut l’ús de la camamilla per tractar els mals de panxa, ja que “provoca el vòmit, és un rentat gàstric natural”, detalla Mases. A banda d’algunes receptes que també la inclouen, el més destacat és el licor de camamilla típic de Linyola. Es tracta d’un destil·lat semblant a la ratafia que és tot un referent a la zona. Es pren en acabar els àpats i com explica Àlex Mases, “serveix de lligam amb l’entorn, la societat i la cultura pròpia en aquest món tan globalitzat”.