Augmenta l'esperança de vida a Barcelona, però creixen les violències i les ITS
- Sarrià-Sant Gervasi té l'esperança de vida més alta, i Ciutat Vella, la més baixa
- L'informe sobre salut a la ciutat detecta que hi ha més pobresa energètica a l'estiu que no a l'hivern
L'esperança de vida dels barcelonins ha augmentat després de la pandèmia de la covid, tot i que es manté una desigualtat per districtes. Així ho demostra l'informe que radiografia la salut a la ciutat, que també detecta més denúncies per violència contra infants, un augment de les Infeccions de Transmissió Sexual i un canvi quant a la pobresa energètica, que ara es dona més a l'estiu.
Augmenta l'esperança de vida
L’informe mostra que l’esperança de vida es recupera de forma gradual després de la covid-19, que va fer que baixés fins als 85,6 anys en el cas de les dones i 80,4 en el cas dels homes. En el cas dels homes, la longevitat ha augmentat el 2022 i se situa en els 82 anys, encara per sota del 2019. En canvi, l’edat mitjana de les dones es manté estable en comparació amb l’any passat, amb 87,5 anys.
També s'observen desigualtats territorials. Ciutat Vella és el districte amb l'esperança de vida més baixa, amb 85,6 anys en les dones i 78,7 anys en els homes, i on s'observen més malalties cròniques. En canvi, Sarrià-Sant Gervasi és on es registra una longevitat més llarga, amb 88,8 anys en les dones i 83 anys en els homes. Segons l'informe, aquesta desigualtat es correspon amb el patró socioeconòmic de la ciutat.
Tenint en compte la dada de les dones, Les Corts és el segon districte en el rànquing (88,5 anys), seguit de Sant Andreu (87,9 anys), Sant Martí (87,7 anys) i Horta-Guinardó (87,5 anys). A la banda baixa, es troben l'Eixample i Gràcia (87,4), Sants-Montjuïc (87,2) i Nou Barris (86,7), just per sobre de Ciutat Vella. La mitjana de diferència en l'esperança de vida entre homes i dones se situa en els cinc anys i mig.
Més denúncies per violència infantil
L’informe de salut de Barcelona ha detectat un augment de denúncies el 2022 en relació amb el 2021 per violència contra infants o adolescents, i per violències masclistes en menors de 18 anys. El 2022 es va registrar gairebé 900 denúncies a la capital catalana contra els menors de 18 anys per maltractaments, i 833 per violència masclista.
També s'assenyala un increment de les ITS a la ciutat, sobretot en homes i especialment en el cas de la gonocòccia i la clamídia que pràcticament dupliquen les xifres anteriors a la pandèmia. En les dones, en canvi, es manté una certa estabilitat. La gonocòccia va ser la ITS més freqüent amb una incidència de 365,1 per 100.000 habitants i majoritàriament es concentra en els homes. La segona és la clamídia.
Més pobresa energètica a l'estiu
El darrer informe de Salut també posa de manifest la mala qualitat de l’aire, amb llindars que superen els de l’OMS i arribant ja a les dades prepandèmiques. I és que 800.000 vehicles entren cada dia a la ciutat, mentre un milió de barcelonins es desplacen diàriament amb transport públic. La regidora de Salut, però, Marta Villanueva, no es pronuncia sobre l’oportunitat d’instal·lar un peatge urbà.
L’Ajuntament adverteix que la contaminació atmosfèrica i l’impacte de la crisi climàtica continua sent un problema de salut a Barcelona. A la ciutat, ja hi ha més persones que pateixen pobresa energètica a l’estiu que a l’hivern. Aquestes dificultats d’accés a una temperatura confortable agreugen les malalties cròniques i augmenten el risc de mortalitat i cops de calor.
