Donant-nos ànims mútuament
Catalans coneguts de molts diversos àmbits ens expliquen la seva percepció de la campanya electoral. I la percepció no treu ni un quatre. Però els possible canvi de govern i la gran necessitat de sortir de la greu situació econòmica fan que tothom pari l'orella. Al fons de l'escenari, l'Estatut, l'atur, la relació amb Espanya, la identitat catalana.
Tornar a la portada d'eleccions 2010
No són el que se'n diu 'famosos', sinó coneguts pels seus mèrits, la seva professió a la que dediquen l'esforç vital. I no són poítics, perquè busquem la seva opinió sobre la campanya electoral i potser, els polítics no serien tan clars.
Hem preguntat als nostres 'coneguts' com veuen la campanya, si la seguiran amb interès o si ja s'han cansat de les picabaralles entre partits. De retruc, com no podria ser d'altra manera, tots ens parlen dela crisi econòmica.
Joan Margarit: "el tema cabdal, la relació amb Espanya"
El poeta Joan Margarit, l'home del somriure i la paraula clara, ens diu que ja s'ha avorrit del llenguatge que fan servir els polítics, però que com que no en tenim pas cap d'altre, seguirà aquesta campanya. Puntualitza que és una campanya difernt per dos motius: la cris econòmica i el problema amb l'Estatut. Amb l'estatut global, puntualitza. I la identitat. Afegeix que els polítics haurien de parlar de com superar la crisi i sobretot, ens adverteix 'que les mesures que acabin prenent no siguin una sorpresa, com sempre'. Per Margarit, el tema que sobretot caldria tractar a la campanya és el tema cabdal, 'la relació de Catalunya amb Espanya'.
Lorenzo Milà: els blocs electorals, sistema absurd sumat a la sobreactuació dels polítics
Lorenzo Milà ens escriu des de Washington: 'la campanya electoral la segueixo poc per la distància i perque crec que les campanyes electorals a Espanya tenen molt poc interés. De moment no veig res en aquesta campanya que sigui diferent a les altres, tot molt previsible, missatges oportunistes, intercamvis absurds entre els líders als mitjans de comunicació, contacte forçat amb la gent... Potser el més sorprenent ha estat l'anunci del president de la Generalitat que no repetiran tripartit!"
Continua dient que li agrada molt la política en general però que troba que les campanyes "son una part (inevitablement?) forçada de l'acció política. Tampoc és fàcil pels candidats: amb la sobreatenció mediàtica, qualsevol relliscada pot arribar a pesar més que deu dies d'esforç per explicar als ciutadans un projecte politic." I rebla el clau: "Tot és una mica absurd." Quan ens parla de la impressió que li causa la campanya actual, Milà té clar que "haurien de ser més naturals, més honestos, més ells. Si no ho son és en bona part culpa dels mitjans de comunicació i el soroll polític que emetem: ells son perfectament conscients que les estratègies comunicatives son sovint més importants fins i tot que el seu projecte polític."
Això no té sentit i hauriem de construir entre tots una forma més real, més honesta de explicar projectes als ciutadans. En aquest sentit, alguns mitjans de comunicación, sobre tot les radiotelevisions públiques, portem anys lluitan per canviar l'absurd sistema de quotes que la llei estableix i que ens obliga a informar dels actes de cada partit o líder polític, no pel seu interés informatiu sino respectant unes proporcions relacionades amb els resultats de les darreres eleccions.. Aixó genera molta irrealitat a l'informació electoral als Telediarios o informatius en general i els espectadors simplement desconecten quant comença el bloc".
Joan Cruz: 'simple enumeració dels problemes que patim"
El director de cinema Juan Cruz, ja ens va deixar clar a ''Pelotas'', codirigida amb Jose Corbacho, que coneix la realitat dels nostres pobles i ciutats. Cruz ho té clar: diu que la campanya és ''insípida, amb un patró que es repeteix en les últimes campanyes: plena de retrets i amb una absència absoluta de propostes.'' Però de seguida, com a bon artista, hi troba la gràcia: ''potser la variable més remarcable és la lleugera italianització de l'escenari polític-explica Joan Cruz- degut a l'arribada d'alguna de les nostres particulars “cicciolines” i el seu discurs populista."
I diu que es mira l'actual escenari polític amb atenció perquè desconfia dels que diuen que no els interessa la política: ''és el mateix que en deia Franco. En concret en aquesta campanya paro l’orella per saber quines són les propostes dels candidats per activar polítiques que fomentin l'ocupació, així com per desbloquejar la situació en que es troben petites i mitjanes empreses per la manca de líquid. També mostro un interès especial per saber de quina manera els candidats pensen convidar a participar en la recuperació a tot l'entramat financer que, al cap i la fi, ens ha portat a la situació que ara mateix patim. I estic pendent de tot alló que té a veure amb política medi ambiental i de possibles plans d’inversions en investigació i desenvolupament''.
Quan li demanem de quins temes creu que els polítics haurien de parlar, cruz diu que "d'això de parlar ja ho fan. Modestament penso que els polítics en campanya el que haurien de fer és demostrar amb propostes la seva capacitació per governar perque em sorprèn molt la facilitat amb que el seu discurs es queda només amb una simple enumeració dels problemes que patim i que ja coneixem. Sense cap mena de dubte la gran oblidada és la cultura. I ja sabem que una societat sense accés a la cultura és una societat sense accés al benestar." I ens acaba recordant que "votar és un dret, però també un deure i és molt important no oblidar-ho."
Núria Feliu:
La cantant, veu apassionada de la vida sencera, de tot el que s'hi viu, no perd temps: ''crec que hi haurà un guanyador clar- m'esbotza' però aquesta vegada no hi haurà pactes tripartits. La campanya la segueixo molt, perquè segons totes les enquestes sembla que hi haurà un canvi de govern i per la crisi econòmica. ''I també, afegeix, per la necessitat de reafirmar la nostra voluntat d’autogovern sense limitacions". Diu la Núria que els polítics han de parlar del que preocupa als ciutadans, "i això vol dir avançar en la qualitat de vida d’un país. Per això, a més d’economia, sanitat, cultura, feina, immigració i educació també cal parlar del futur polític de Catalunya.'
Eduard Estivill: 'la democràcia la defensem entre tots'
"Les circunstancies socials fan diferent aquesta campanya. La motivacio de la gent es escasa, però la participacio ha de ser important. La democracia la defensem entre tots." Les solucions a la crisi serà el més escoltat per la gent: els politics intenten parlar de tot, pero les circunstancies de cada moment condicionen les prioritats.
Joan Carles Navarro: 'els polítics han de pensar en els esportistes que comencen'
Joan Carles Navarro Seguiré la informació sobre les eleccions, com sempre per televisió, sobrtoto. Per internet segueixo més aviat temes esportius. Sí que els demano als poític que parlin més d’esport, no tant per mi –que per sort ja sóc on sóc- sinó pels que comencen, per impulsar l’esport
Teresa Gimpera: 'el govern ens anima i l'oposició ens desanima'
L'actriu i empresària d’una agència de models diu que segueix la informació política sobretot pel pel diari. "Em preocupa molt el canvi polític perquè sempre es critica la situació, però ningú no diu que als altres països també hi ha també problemes: mira Alemanya, mira la Gran Betanya… Si hi ha canvi i guanya l’oposició em sabria greu perquè a veure què faran!. Els polítics que governen intenten animar-nos i l’oposició deprimir-nos." I té clar que els polítics han de parlar "del més important: que la gent és a l’atur". Li preocupa molt que no hi ha posiilitat de caniar de professió quan van maldades "no s’està preparat, qui perd la feina ha de poder treballar en un altre lloc de treball. El país millorarà per la formació, i hi ha pocs diners per la investigació" i sentència "la fuga de cervells és molt greu."