Torra nega cap relació amb els CDR que l'impliquen en l'assalt al Parlament i les defenses parlen de coaccions
- El President català demana que s'aclareixen les circumstàncies de les declaracions
- Les defenses diuen que s'han fet "sense garantir els drets dels acusats"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat en un comunicat que no té cap relació amb els Comitès de Defensa de la República detinguts en 'l'Operació Judes' que l'acusen d'estar implicat en un pla per atrinxerar-se dins del Parlament de Catalunya. Torra, que aquest matí ha defensat la mobilització de l'independentisme, ha demanat també que s'aclareixin les circumstàncies en les què han declarat.
“La defensa: 'No hi ha base jurídica pels delictes que se'ls imputen'“
Les defenses de cinc dels CDR acusats i detinguts el 23 de setembre, denuncien que les declaracions judicials que assenyalen Torra no tenen validesa. Asseguren que es van fer sense "garantir els drets" dels seus clients.
EL CNI CATALÀ
Segons el sumari de l''Operació Judes', els CDR haurien planejat tancar-se al Parlament amb Torra, "un cop feta la proclamació unilateral d'una República Catalana", almenys durant 5 dies. Això és el que ha declarat davant la justícia un dels arrestats, tal com recull l'informe de la causa oberta a l'Audiència Nacional. S'hi parla d'un grup denominat 'CNI català' que hauria fet dues peticions:
- als anomenats membres de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), se'ls hauria demanat el "tancament i atrinxerament" -entre altres- del president Torra a la Cambra Catalana.
- als CDR, crear una "xarxa de comunicació segura i indetectable" que pogués "aguantar almenys una setmana" amb el Parlament assaltat. L'objectiu del pla era poder mantenir comunicacions des de l'interior a partir del dia "D" sense que la policia pogués intervenir-la.
"EL DIA 'D', COSA DEL PRESIDENT"
Un dels detinguts, Xavier Buigas, es va posar en contacte amb Ferran Jolis -el CDR que ha revelat a la Guàrdia Civil els plans que afecten el president Torra- perquè preparés la infraestructura logística necessària. Segons el primer, aquest 'CNI català' disposava d'infraestructura organitzada a nivell "tècnic i tàctic" i d'"amplis recursos econòmics i capacitat per a mobilitzar milers de persones".
“Ferran Jolis: El dia D era 'cosa del President, no en tenia ni idea'“
Ferran Jolis és un dels membres de l'anomenat ERT que va col.laborar amb els CDR de Santa Perpètua de la Mogoda pels seus coneixements informàtics. Va declarar davant del jutge Manuel García-Castellón i de la Guàrdia Civil que desconeixia quin era el "dia D" perquè era "cosa del President, no en tenia ni idea". Tampoc no aclareix massa sobre el CNI català: "alguna cosa em sona, és una mica confús. L'encàrrec de les antenes em sembla recordar que era del CNI català i tot el tema relacionat amb el President Torra (...). Lo del Parlament suposo que ho pagarà els del CNI. Em van dir, no et preocupis que diners n'hi ha". Jolis ha explicat que un altre CDR imputat, Xavier Duch, li va dir que els plans venien "de dalt, de Presidència, de Torra".
Segons el sumari, l'encàrrec d'atrinxerar-se que va assumir l'ERT "es trobava en fase de consolidació i expansió". Jolis va explicar que havien de comptar amb dos pisos francs i que el pressupost seria d'uns 6.000 euros.
L'OCUPACIÓ DEL PARLAMENT I EXPLOSIUS
X. Buigas va aportar detalls sobre l'ocupació de la cambra catalana. Es realitzaria "per la porta principal del Parlament, ja que se'ls facilitaria l'accés des de l'interior" i li va dir a F.Jolis que cooperarien amb l'esmentat 'CNI' i s'encarregarien "del lloguer d'immobles i locals que els proporcionin seguretat i l'establiment de bases de 'intendència'".
La Guàrdia Civil va intervenir a un dels membres dels CDR detinguts i en presó provisional Jordi Ros un paper "amb diverses anotacions manuscrites" amb el títol "esquema bomba". L'investigat, segons s'extreu de la seva declaració, "després de constatar la dificultat de sintetitzar compostos explosius com cloratita i C-4, es decanta finalment per la producció de nitrocel·lulosa, qualificant-la el propi investigat com a material explosiu".
Segons el sumari, els "explosius i elements incendiaris" anaven a ser usats "contra infraestructures crítiques o punts sensibles com el Parlament de Catalunya, torres elèctriques, casernes de la Guàrdia Civil, o com sosté l'investigat, com a maniobra de distracció o decepció".
La Guàrdia Civil sosté que s'utilitzaven tècniques i procediments "en clara similitud" amb bandes terroristes com a ETA o Terra Lliure.
GANDALF I LISA
En els documents s'assenyala també que tant Torra com l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont tenien noms en clau per als CDR: Torra era Gandalf i Puigdemont, Lisa. També diu que volien organitzar talls de carreteres amb milers de persones, per sobrepassar els Mossos i haver de mobilitzar l'Exèrcit.
Els investigadors van punxar una conversa el 19 de setembre, quatre dies abans de les detencions del 23 de setembre i quan ja es preparaven les accions de protesta contra la sentència, en la què es deia: "Seria una victòria, l'Exèrcit aquí (...) Seria com l'1 d'octubre". En la conversa es parla de Tsunami Democràtic i de Pícnic per la República.
