Un 50% de l'equip de treball de l'aeroport de Castelló està format per dones
- Els alts càrrecs de l’aeroport de Castelló estan ocupats per dones, malgrat que es tracta d'un sector habitualment masculinitzat
- Segons l’Institut Nacional d’Estadística, al 2020 el percentatge de dones en Consells d’Administració de les empreses espanyoles era del 28%
La mitat del personal de l’aeroport de Castelló són dones. No sols hi ha presència femenina en, pràcticament, tots els departaments sinó que, a més, els càrrecs de responsabilitat estan ocupats per dones. Es tracta d’un sector que històricament ha estat relacionat amb el gènere masculí.
“L’aeroport té presència femenina en quasi tots els departaments“
Irene Bort és repostadora d’avions. S’encarrega d’alimentar les aeronaus amb el combustible corresponent. Treballa amb els aparells de Panamedia, una escola d’aviació que hi ha en el mateix aeroport de Castelló. Explica que “la societat està evolucionant i cada vegada hi ha més dones en este sector”.
Al departament d’operacions hi ha un altra dona: Silvia Hidalgo. És tècnica d’operacions i s’encarrega de garantir la seguretat. Tot i que, a causa de la pandèmia ara mateix no volen en vols ordinaris, sí és imprescindible el manteniment. Entre altres tasques, Silvia ha de dirigir, el recorregut dels avions a la pista. “Estos llocs sempre han estat dirigits per homes, és molt important que les dones estiguem accedint a ells”.
Els càrrecs de responsabilitat estan ocupats per dones
La direcció de l’aeroport és una faena indispensable, s'encarrega del funcionament global de la instal.lació. Vetla per a mantindre l’aeroport en bones condicions segons els manuals de la Unió Europea. Distribuïx responsabilitat entre els treballadors i treballadores i vigila què cada pas es faça amb una seguretat exhaustiva.
Ivana Guinot és la Directora General de l’aeroport de Castelló i s’encarrega de totes estes tasques. Diu que sempre ha tingut molta sort i que mai no s’ha sentit menyspreada pel fet de ser dona, tot i que sap que es mou en un ambient majoritàriament masculí. “No penses en la responsabilitat, sols l’acceptes i fas el possible perquè tot funcione. Ací som prou dones, en general, està bastant dividit, també hi ha homes. És un món súper interessant on mai no t’avorrixes, sobretot quan entres dins i veus com funciona tot, com vas solucionant cada problema. És fascinant”, rebla Guinot.
“El 2012 hi havia un 11% de dones als consells d’administració de les empreses IBEX-35“
Inés Altur és cap d’operacions de l’aeroport. La seua tasca és que totes les instal·lacions estiguen en un estat correcte i que tant els operadors d’avions com els passatgers tinguen una seguretat total. “Moltes vegades estic en una reunió de treball, mires al teu voltant i el percentatge de dones és inferior. Des què he eixit de la universitat sempre he tingut càrrecs de responsabilitat; he sigut molt afortunada. Les dones que volen dedicar-se al món de l’aviació han de tirar avant".
Altur afegix que "la meua filla s’anomena Amèlia per Amèlia Earhart, la primera dona pilot i la primera que intentà fer la volta aèria al món sobre la línia equatoriana”. Altur i Guinot conten que han treballat juntes i que també han pogut compartir equip amb altres dones enginyeres aeronàutiques però que, d’altra banda, sí que són conscients que continua sent un àmbit majoritàriament masculí. “La gent que pensa que el sector de l’aviació és masculí ha de canviar el xip. Això ja no és així, i ací estem nosaltres per a demostrar-ho”, conclou.
La directora general d'Aerocas, Blanca Marín, constata que “encara hi ha una infrarrepresentació i particularment en l’aviació, que és encara un sector molt masculinitzat”. A més, destaca que l’aeroport de Castelló és un clar exemple de què les dones sí que tenen un lloc al món de l’aviació i que la societat, a poc a poc, està canviant de camí.
La (encara curta) presència femenina als consells d’administració de les empreses
L’Institut Nacional d’Estadística publica mitjançant els seus informes que, des del 2012, la presència de les dones en els Consells d’Administració de les empreses espanyoles ha augmentat 17 punts. Una diferència notable en comparació amb el 28% actual. Però encara queda un llarg camí. Elena Muñoz Salas treballa per a l’oficina CECOA de l’aeroport de Castelló. Coordina que tot siga correcte en les pistes, i diu que “les dones, hui dia, podem estar en qualsevol lloc”.
Montse Subirats s’encarrega de dirigir la base de l’escola de vol Panamedia a la Comunitat Valenciana. Un centre que prepara els futurs i les futures pilots de vol. Subirats explica que cada any augmenta el nombre de dones que se preparen per a l’aviació, i que això suposa que ens aproximem a un futur, ja quasi immediat, on les dones pilots estaran molt més presents que no ho estaven dècades arrere.
“Les alumnes de l’escola de vol Panamedia augmenten cada any“
“Fa cinc anys, en una classe potser sols hi havia una dona... o cap ni una. Enguany, pràcticament, hi ha el mateix nombre d’homes que de dones”, diu, remarcant este canvi. “Si tens les competències adequades la qüestió de gènere és indiferent. Qualsevol dona que vullga unir-se a l’escola és més que benvinguda. Pot fer-ho igual, o millor, que un xic. El món de l’aviació és un col·lectiu majoritàriament masculí. L’alumna pilot és una alumna molt disciplinada, amb molta responsabilitat i que trau molt bones notes”, constata Subirats.
L’aviació és un sector que ja defensaren pioneres com Amèlia Earthart. O d'altres, com Katherine Stinson, als vint-i-un anys, va ser la tercera dona que va obtindré el certificat de pilot als Estats Units. Va deixar la seua carrera de pianista per a poder volar, una vocació que també compartia amb Élise Léotine Derroche, coneguda com a Raymonde de Laroche, pionera francesa, la primera que va rebre una llicència de pilot. Comptat i debatut, en l'actualitat, és un sector que demostra, tal i com exemplifica l’aeroport de Castelló, que, pas a pas, les dones..., alcen el vol.