Puchol II: "La gent que ara ve al trinquet coneix la pilota perquè l'han donada a escola, i això fa moltíssim"

• Francesc Xavier Puchol Catalunya, Puchol II, és el número u de la pilota valenciana en l'actualitat
• El jugador de Vinalesa repassa la seua trajectòria i mostra el seu compromís amb la inclusió de la pilota a l’escola

Puchol II va iniciar-se al món de la pilota valenciana als 9 anys

P - Com comences en el món de la pilota? Imaginem que per ascendència familiar...

R - Així és. Vinc d’una família de pilotaris amb molta tradició: el meu avi va ser un dels fundadors del club de pilota de Vinalesa i mon pare s’ha dedicat molts anys a la pilota professional. L’afició me ve d’això. Vaig començar a jugar als 9 anys i vaig apuntar-me al club del poble. Vaig anar evolucionant per les diferents categories, fins arribar a la pilota professional.

“Vaig començar a jugar a pilota valenciana als 9 anys“

P - Quina modalitat practicaves al començament?

R - La pilota té moltes modalitats i segons la zona o el territori se’n juga una o un altra. Jo sóc de Vinalesa, a l’Horta Nord, i ahí es practica la galotxa i el frontó. Aleshores vaig començar jugant a eixes dos modalitats. Tan bon punt agarres un nivell, et dediques exclusivament a jugar a escala i corda, que és la modalitat reina, i la que hui en dia, junt amb el raspall, es practica professionalment.

Puchol II i els seus inicis en la pilota valenciana

P - Tenies temps per a altres esports amb els amics?

R - Primer jugava a futbol, abans que a pilota, amb el grup d’amics. Però paral·lelament tenia un altre grup de coneguts que jugaven a pilota. Així que anava alternant els grups i els esports fins que va arribar una edat en què era difícil compaginar-ho, i vaig dedicar-me exclusivament a la pilota.

P - En quin moment t’adones que vols dedicar-te professionalment a l’esport autòcton? És una evolució o hi ha un punt d’inflexió?

R - És un procés. Quan eres menut i jugues a pilota, encara que destaques, plantejar-te la professionalitat és molt complex. Però va arribar un moment en què vaig adquirir bon nivell, comencí a entrenar i a competir amb el grup de tecnificació que muntava la Federació, on estaven els xiquets que més destacaven dels pobles de la contornada. En eixa època vaig fer-me a la idea que podria ser professional, que m’agradava molt este món, i que volia dedicar-me i donar-ho tot per la pilota.

“Sempre he tingut de referent mon pare“

P - Tenies ídols?

R - Sempre he tingut de referent mon pare: he pogut vore com és la vida d’un jugador de pilota professional, sobretot com van ser els últims anys amb la retirada i l’etapa posterior, perquè jo era molt menut quan ell competia. No he sigut molt d’ídols, des de menut m’ha agradat anar a vore partides perquè em fixava en gestos tècnics de jugadors, moviments concrets. A voltes anava a vore detalls d’un jugador, com feia el rebot o la volea. Buscava coses específiques. I anava aprenent.

El jugador de Vinalesa ocupa el número u de la classificació actual de l'esport autòcton ENRIC ROIG / MARTA Y PABLO FIKA ESTUDIO / WITS COMPANY

El futur de la pilota està a les escoles

P- La pilota té bona salut?

R - Tenint en compte que estem en mitat d’una pandèmia, la situació és complexa. Però si deixarem el coronavirus de banda, podríem dir que la pilota ha viscut uns temps convulsos i de canvi. Tot i això, de fa pocs anys cap ací, té una estructura més forta darrere, el suport de les institucions, s’està treballant millor i això està fent que se puga evolucionar. Cal tindre en compte quin és el problema de la pilota, la difusió. Cal donar-la a conèixer millor. I s’està treballant en eixe sentit en les escoles per a què els més menuts la coneguen. Això és treball que a mig termini es notarà en la pilota.

“El problema és de difusió: cal donar a conéixer la pilota millor“

P - En eixe sentit, com veus la tasca que es fa a l’escola? La consideres determinant per al seu futur?

R - Evidentment, la base que cal fonamentar és l’escola. Fa uns anys la gent no coneixia la pilota o l’havia coneguda només perquè el seu iaio l’havia portat al trinquet. Però de fa pocs anys cap ací, la gent que ve és perquè han donat pilota a escola, i això fa moltíssim.

Donar-li difusió i que sàpien que hi ha un esport autòcton, que és d’ací, que està molt lligat a la cultura pròpia, és molt important. Acostar-se al trinquet ja serà el pas següent, però que la coneguen és bàsic.

P - En quin moment de la temporada te trobes i què tens a mig termini?

R - El calendari s’ha vist alterat per la pandèmia i les restriccions. Estem jugant a porta tancada però almenys la pilota està rodant, podem vore les partides per televisió i en línia, eixa és la part positiva. Fins ara hem disputat la Lliga Bankia, ara venen dos campionats més curts, el Trofeu Llevant UE i el Trofeu Villarreal CF. Després toca l’individual, un dels campionats més grans. Més tard arriba la temporada estival on, si tot va bé, es disputen moltes partides als pobles en festa, i d’exhibició. En el tram final jugarem la Copa Diputació, alguns torneigs menors i el Trofeu de Mestres.

Els alumnes d'una escola de la Pobla de Vallbona coneixen la pilota de la ma de Puchol II

El coronavirus als trinquets

P - Imagine que jugar sense públic és una experiència que mai no t’havies plantejat...

R - En la pilota, en concret en l’escala i corda, el públic forma part del joc. Cal tindre en compte que l’escala està a gom de gent i el jugador el tens a 3 metres escassos. El públic influïx, una pilota pot colpejar en algú i canviar una partida. Així que, sense públic, canvia l’estil de joc i les sensacions del jugador són diferents.

“Jugar sense públic canvia l'estil de joc“

P - I la pressió de ser el número u, ser qui atrau totes les mirades... com la portes?

R - Ho porte bé, és una cosa que tot jugador de pilota vol, estar ahí dalt en la classificació. Estic molt content de les temporades que porte fent estos darrers anys, en les quals m’he trobat molt bé i he pogut donar bon nivell. Però també hi ha una responsabilitat, perquè la gent paga una entrada per a vore Puchol II i vol la millor versió del jugador: seu a l’escala i vol disfrutar dels grans jugadors i que guanyes. Això m’obliga tot l’any a tindre nivell i exigència en les partides.

El calendari de la pilota valenciana també s'ha vist afectat per la pandèmia ENRIC ROIG / MARTA Y PABLO FIKA ESTUDIO / WITS COMPANY

P - Sempre m’ha paregut exemplar el bon ambient entre pilotaris. Com és la relació amb els altres?

R - En la pilota, des de sempre, tant l’equip roig com el blau, ens canviem en el mateix vestidor. Durant l’hora que estem arreglant-nos la mà, estem junts. No oblides que cada campionat que disputem, ho fem amb companys diferents. Pot ser que estiguem jugant una partida en contra i al sendemà ens trobem jugant a favor. Això fa que tots siguem companys. Tenim una relació molt cordial. A més, molts ens coneixem de molts anys, perquè hem començat junts en categories inferiors o hem coincidit en diferents competicions. Són una mitjana de 85 partides a l’any... dona temps per a tot.

“La relació entre els pilotaris és molt cordial“

P - La preparació física del jugador de pilota és particular o diferent a la resta d’esports?

R - Podria ser una preparació física pareguda al tennis. Tens de ser ràpid, el colp va a una gran velocitat, cal moure el braç també molt ràpid i cal estar veloç de cames per efectes que pren la pilota o pels rebots.

P - I l’edat? Sovint sembla que la maduresa del pilotari arriba passats els 30 anys... i fins quasi als 40.

R - L’escala i corda és una modalitat molt tècnica. Els jugadors arriben al seu millor moment tècnic i es consoliden professionalment un poc més majors que en altres esports, per l’aspecte tècnic, crec jo. Pots vore jugadors de pilota de 39 o 40 anys, fins i tot disputant les primeres competicions a un gran nivell. Però ara la pilota està evolucionant molt cap a l’aspecte físic, i no sé si això farà que la franja d’edat es reduïsca. L’evolució és així. Però això dona per a debatre: es necessita físic, clar, però la tècnica és molt important també.

Puchol II és el vigent guanyador del campionat individual