Un estudi indica les varietats d'ametller i de vinya que són més resistents a la Xylella

• Els investigadors recomanen als pagesos que s'acostumin a coexistir amb la plaga, que no podrà ser erradicada
• Formentera és l'única illa que encara és lliure del bacteri

Els experts demanen resignació als pagesos que hauran de conviure amb la Xylella

Després de dos anys d'estudi, els investigadors coneixen bé el bacteri que està arrasant principalment els ametllerars de les Illes Balears i que també fa mal altres espècies vegetals de cultiu com la vinya i olivera, i altres de silvestres, de garriga. Per exemple la investigadora Bàrbara Maria Quetglas deia que "s'ha constatat que hi ha varietats de vinya que resisteixen millor el bacteri".

“S'ha constatat que hi ha varietats de vinya que resisteixen millor el bacteri“

L'estudi determina que s'ha detectat un major percentatge de ceps afectats en vinyes comercials qu en les col·leccions dels bancs de germoplasma.

Mantonegro i Chardonnay, entre les més fortes

El comportament és desigual segons la varietat, així i tot, entre les menys afectades a l'estudi realitzat destaquen les varietats negra Mantonegro i blanca Chardonnay, i la més afectada és la Giró ros. Pel que fa a l'ametller, s'ha manifestat una menor presència del bacteri a la varietat Vairo i les més afectades són la Corona i l'Alzina. Les condicions de maneig del cultiu intervenen directament sobre el grau d'afectació d'aquesta espècie, i són especialment destacables la variable hídrica i de fertilització.

Vegetació silvestre, també afectada

Però també s'ha observat que resulta afectada la vegetació silvestre. El doctor Joan Rita, del departament de Biologia de l'UIB, constata que s'han localitzat 18 espècies silvestres sensibles al bacteri, 10 de les quals no es coneixia fins ara que ho eren.

“S'han localitzat 18 espècies silvestres sensibles al bacteri“

La majoria de les espècies sensibles són arbust de les garrigues, com l'estepa blanca, garlanda, llampúdol, el romaní, la vidalba, l'argelaga o la gatosa d'Eivissa. També afecta l'ullastre i el fleix.

Les alzines, lliures del bacteri

Per altra banda, preocupa que se n'han trobat casos de plantes endèmiques afectades d'espècies com la camamil·la de Maó a l'illa de Menorca. De moment, no s'ha detectat el bacteri sobre l'alzina. Finalment, s'ha analitzat també la incidència de la malaltia dins de les comunitats forestals. Els investigadors consideren que la Xylella fastidiosa difícilment entra a dins de la vegetació densa de l'ullastrar i afecta especialment zones forestals perifèriques més que al seu interior.

Demanen resignació als pagesos

Entre les conclusions d'aquesta jornada de transferència destaca el fet que, segons els investigadors, els pròxims anys l'agricultura de les Balears no només es resignarà a conviure amb el bacteri, sinó que des d'un coneixement més gran de l'epidemiologia de les malalties es podrà intervenir per minimitzar el seu impacte en l'agricultura i en menor mesura en el medi forestal. Per això recomanen que s'apliquin els tractaments necessaris per evitar l'extensió de la plaga, com es fa amb altres que ja formen part del dia a dia de la pagesia.

La bona notícia és que Formentera queda encara al marge de la plaga i és l'única illa de les Balears on no s'ha detectat encara cap cas de Xylella.