Enlaces accesibilidad

Dia Mundial de la Salut Mental Materna

  • Una qüestió necessària per el desenvolupament dels fills
  • Els problemes de salut mental durant la maternitat encara són un tabú

Por
La doctora Crespo i Neus Serra a l'Hospital d'Inca
La doctora Crespo i Neus Serra a l'Hospital d'Inca

El primer dimecres de maig és un dia per visibilitzar la salut mental de les mares, una qüestió rellevant per al desenvolupament dels fills. Una jornada reivindicativa per fugir de l'estigmatització que la societat ha creat al voltant de la maternitat. Els problemes de salut mental continuen estigmatitzats, això s'agreuja en aquesta situació.

L'estigma de la maternitat

Perdre un fill és assignatura i encara està molt desautoritzat en l'àmbit social

Els prejudicis que envolten aquest tipus de malalties ha provocat que moltes mares tenguin por a dir que pateixen una malaltia mental. La idealització de la maternitat com un moment en què sempre t'has de sentir bé i la falta de preocupació en l'àmbit sanitari per l'estat anímic de les dones embarassades, dificulta encara més la comunicació.

Yaiza Crespo és psiquiatra especialitzada en salut mental perinatal a l'Hospital d'Inca. La seva feina és, sobretot, ajudar a mares que es troben en el període de l'embaràs o del postpart. Els diagnòstics més comuns que tracta a la consulta són trastorns depressius i d'ansietat.

Les mares han de poder fer el seu dol

Si pateixes una malaltia de salut mental i ets mare, és molt important sentir-te escoltada i acompanyada

Aquests trastorns engloben un 20% de les pacients que viuen aquesta etapa i no tots arriben a ser tractats.També acompanya a les dones que han patit la pèrdua d'un fill durant l'embaràs. Les mares han de poder fer el seu dol i haurien de tenir més espais i personal sanitari especialitzat per poder parlar amb llibertat dels seus sentiments.

Neus Serra és activista i mare d'una nina de sis anys. Abans de ser mare, va ser diagnosticada amb una malaltia de salut mental quan era molt jove. Es quedà embarassada, la primera etapa de la maternitat va estar estable, fins al primer any. Quan la petita tenia un any va patir una recaiguda i es separà de la seva filla. Durant l'ingrés va ser molt dur perquè a totes les dificultats d'una malaltia d'aquestes característiques, s'afegeix el sentiment de culpabilitat per abandonar a la nina. Sis anys després, la maternitat i la seva malaltia conviuen cada dia. Na Neus no va tenir por i considera que totes les mares haurien de compartir les seves vivències i el més important, demanar ajuda si la necessiten.