Localitzen les restes d'Aurora Picornell al cementeri de Manacor

• També han trobat quatre esquelets de dones que podrien ser les 'Roges del Molinar'
• Va ser torturada i assassinada per un escamot falangista la nit de Reis de 1937

Trobar les restes de Picornell a Son Coletes ha estat un fet històric perquè pensaven que era a Porreres

Avui s'ha fet pública la identificació de les restes de la sindicalista i militant del Partit Comunista, Aurora Picornell,  assassinada el 5 de gener de 1937 a Son Coletes.

Les proves d’ADN han confirmat que Aurora Picornell és una de les cinc dones els cossos de les quals foren trobats a la fossa número 3 del cementeri de Son Coletes entre novembre i desembre de 2021, durant la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Manacor, que va dur a terme la Sociedad de Ciencias Aranzadi, en col·laboració amb ATICS, dins del Tercer Pla de Fosses (2020-2021) del Govern Balear.

La troballa històrica ha estat comentada a les xarxes.  La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha dit que "Tenc la pell de gallina. Per coses així, per moments com aquest, estic en política. Gràcies infinites a tothom." També ha reaccionat a les xarxes socials la presidenta del Consell de Mallorca i el president del Parlament. També ho ha fet Marga Prohens, la presidenta del PP de les Balears, que ha dit que "Gràcies a una llei nascuda del consens polític es tancarà amb aquesta troballa un capítol fosc de la nostra història. El reconeixement a la dignitat de totes les víctimes era un deure amb la democràcia. Sempre des del consens i la concòrdia."

Probablement són les 'Roges del Molinar'

“Avui és un dia històric per a les Illes Balears“

Encara no s’han pogut identificar les restes de les altres quatre dones, els cossos de les quals varen aparèixer en aquesta mateixa fossa, però tot apunta al fet que es tracta de les seves companyes Belarmina González Rodríguez, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pasqual, totes elles lluitadores antifeixistes, conegudes com les Roges del Molinar.

«Avui és un dia històric per a les Illes Balears», ha dit el vicepresident Yllanes, que ha qualificat la identificació d’Aurora Picornell com «un èxit de tota la societat balear, dels i les demòcrates i del moviment memorialista, sense excepció». «Estam molt orgullosos d’haver-la trobat perquè els seus botxins la volien fer desaparèixer i esborrar-la de la història; però no s’han sortit amb la seva», ha afegit.

A més, al costat de les restes de la figura més emblemàtica del panorama polític republicà a les Illes Balears, varen aparèixer diversos objectes, en la seva majoria elements de vestimenta, i també una ploma estilogràfica jaspiada que està sent restaurada en els laboratoris de ATICS, a Mataró.

Que les restes d’Aurora Picornell i de les Roges del Molinar hagin aparegut al cementeri de Manacor i no en el de Porreres obliga a descartar la hipòtesi que varen ser assassinades a la Creu de Porreres, tal com ha plantejat tradicionalment la historiografia.

«L’excavació de Son Coletes ha revolucionat l’estudi de la repressió franquista, amb sorpreses com la de la recuperació de les restes de Pere Llull Fullana, alcalde d’Algaida, a qui sempre s’havia situat com a assassinat a Son Mas, i ara aquesta», ha assenyalat Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria Democràtica del Govern, qui ha volgut agrair especialment a la Comissió de Fosses i Desapareguts de les Illes Balears per la seva ferma decisió d’obrir la fossa de Son Coletes malgrat tots els informes que qüestionaven la seva viabilitat.

Qui sí ha estat identificat com una de les víctimes assassinada i enterrada a Porreres és el pare d’Aurora Picornell, Gabriel Picornell Serra,  les restes del qual s’haurien localitzat a la fossa número 10 del cementeri de Porreres, exhumada el febrer de 2021.

Han trobat una ploma estilogràfica

Al costat del cos d’Aurora Picornell varen ser recuperats també una sèrie d’objectes, en la seva majoria elements de vestimenta: un botó blanc de nacre, una sivella metàl·lica, un imperdible, un botó de pressió metàl·lic i dos pesos circulars de plom amb orifici central. A més, en el tòrax dret va ser trobada una ploma estilogràfica jaspiada.

Repressió franquista

La família Picornell Femenias va ser una família molt coneguda pel seu activisme polític en defensa dels drets dels treballadors i de les classes més desfavorides. Encara que fou especialment coneguda al barri palmesà del Molinar, el seu activisme transcendiria molt més enllà del barri i de la ciutat. També va ser una de les famílies més represaliades pel franquisme.

El pare de la família, Gabriel Picornell Serra, va ser assassinat a Porreres el gener de 1937. A principis del segle XX va militar en el Partit Socialista i més endavant, ja entrada la dècada dels anys vint, seria un dels impulsors de l’Agrupació Comunista de Palma.

Gabriel Picornell i Joana Femenias varen tenir set fills. A més d’Aurora Picornell Femenias, també moririen assassinats a Mallorca els seus germans Gabriel i Ignasi.

A més, el germà menor, Joan, que va marxar per participar a l’Olimpíada Popular de Barcelona al costat de la seva germana menor, Llibertat, seria deportat anys més tard al camp de concentració nazi de Dachau, a Alemanya. Va morir poc després de ser alliberat, a conseqüència de les seqüeles.

De les germanes restants, dues quedarien a Mallorca al costat de la seva mare. Llibertat, la menor de totes, que va deixar Mallorca amb tan sols 15 anys, va viure en l’exili a Mèxic i França, país aquest últim on va passar la resta de la seva vida. Llibertat no tornaria a trepitjar Mallorca fins ja entrada la dècada dels 50, i només per visitar la seva mare i les seves dues germanes.

Assassinada la nit de Reis de 1937

Palmesana del barri del Molinar. Nascuda el 1912, casada i amb una filla petita, era modista de professió. Responsable de l’organització de dones del Partit Comunista a les Illes Balears, havia estat membre també de la directiva de la Lliga Laica de Mallorca. Sindicalista i feminista, fou la primera impulsora del Dia de la Dona Treballadora a Mallorca. Aurora fou detinguda en els primers dies després del cop d’estat militar, va ser tancada primer a la Presó Provincial de Palma i després a la presó de dones del carrer de Can Sales. Va desaparèixer juntament amb altres companyes la nit del 5 de gener de 1937.