Enlaces accesibilidad
SOCIETAT

La prostitució es deslocalitza

Por
UIB i Metges del Món han fet un estudi sobre la situació de les dones prostituïdes
El Consell d'Eivissa utilitzarà les dades de l'estudi per fer actuacions de benestar social

El Consell d'Eivissa ha impulsat un estudi sobre la prostitució a l'illa per poder actuar des dels serveis socials i ajudar a les dones prostituïdes. L'estudi ha estat dut a terme per l'UIB i Metges del Món i ahir el doctor Lluis Ballester i Belén Matesanz, responsables del treball, en donaren els resultats. Uns resultats que han deixat palès que la prostitució ha repuntat amb força després dels anys més durs de la pandèmia.

"Només a l'illa d'Eivissa hem localitzat un total de 34 pàgines web que ofereixen serveis sexuals i que ocupen entre 400 i 500 dones i trans,  en temporada alta", ha dit Ballester que sosté que cada la contractació de serveis sexuals s'està traslladant del carrer a internet amb la qual cosa, diu, es produeix l'ocultació de l'activitat, que no es veu, però que continua a través de les webs especialitzades.

Dona llatinoamericana i sense papers

El perfil de la dona, o trans, prostituïda és una llatinoamericana sense papers que té una trentena d'anys. Els clients, la majoria, són homes joves que demanden practiques de risc. Un fet que és conseqüència, diuen els experts, del turisme d'excessos.

La majoria de l'activitat es concentra a Vila,  més d'un 75% del total, i durant la temporada alta.

"Cada vegada és més freqüent que el servei es contracti a través de les webs i no al carrer o en clubs que funcionen com prostíbuls. Moltes vegades aquells que visiten pàgines web de pornografia ja troben ofertes que els proporcionen el servei en trenta minuts perquè són a la mateixa illa".

Danys col·laterals

Belén Matesanz, de part seva, ha posat l'accent en el fet que moltes d'aquestes dones s'han de medicar per distintes causes, no només per combatre les infeccions que contreuen per haver d'acceptar pràctiques sense preservatiu, sinó també perquè presenten depressió o episodis d'ansietat derivats de la seva situació irregular i d'explotació.

"El Consell Insular, ha dit Carolina Escandell, consellera de Benestar Social i Recursos Humans, ha pres bona nota i ara que té la informació podrà actuar de forma més precisa per ajudar aquestes dones".