Joan Fuster, el primer escriptor valencià en la llengua pròpia que arriba a la Caja de las Letras de l'Instituto Cervantes

• Un llegat simbòlic de l’intel·lectual valencià ja es troba en la cambra cuirassada de l’antic Banc d’Espanya junt a les grans figures de la cultura hispànica
• La iniciativa amb l'Instituto Cervantes va partir de la comissió Any Fuster de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Poeta i assagista, Fuster va escriure sobre moltes disciplines: art, filosofia, política, literatura...

La Caja de las Letras de l’Instituto Cervantes, a Madrid, ha rebut el llegat de l’escriptor valencià Joan Fuster (Sueca, la Ribera Baixa, 1922-1992). Amb aquest acte es tanca l’Any Fuster 2022, que ha celebrat el centenari del naixement de l’intel·lectual valencià més important del segle XX. Fuster és el primer autor valencià en llengua autòctona present en este espai.

Els objectes que s'han ficat dins de la caixa són una foto de Fuster fent ganyotes i una edició especial dels seus aforismes 'Judicis Finals' FERNANDO VILLAR / AGENCIA EFE

En la caixa de seguretat número 1.077 de la cambra cuirassada s’ha depositat un llibre i una fotografia, que ha triat seu hereu, Josep Palacios, que simbolitzen la seua activitat literària i el seu caràcter. Judicis finals arreplega els seus aforismes que va escriure en la dècada dels cinquanta.

En el retrat, Fuster posa amb un gest burleta, traent la llengua. La iniciativa amb l'Institut Cervantes va partir de la comissió Any Fuster de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

TVE recupera les imatges censurades de l'atemptat contra Joan Fuster

Perseguit per pensar

Joan Fuster és un dels autors més prolífics de les nostres lletres. Tot i que va estudiar Dret a la Universitat de València, prompte va tindre clar que la seua vocació era l’ofici d’escriure. Sarcàstic, mordaç, combatiu, escèptic rigorós, va fer assaig i poesia, i parlà de qualsevol tema de la vida: la filosofia, la política, l’art, la literatura… El seu compromís amb la llengua i el país el convertiren en un referent del valencianisme.

Joan Fuster es va convertir en tot un símbol per al valencianisme AGÈNCIA EFE

L’escriptor va patir la persecució política. L’extrema dreta intentà assassinar-lo amb tres bombes a sa casa del carrer Sant Josep de Sueca. Això va fer que reduïra la producció en els últims deu anys de la seua vida. Els atemptats s’emmarquen en un context de violència contra l’esquerra valenciana durant la Transició. En cap lloc més d’Europa, només a la Comunitat Valenciana, s’han concentrat tants atacs al món de la cultura des de la Segona Guerra Mundial. Alguns historiadors ho han batejat com a terrorisme de baixa intensitat.

Fuster és el primer escriptor valencià en llengua autòctona present en l'Institut Cervantes