Les nou dones que aconseguiren la participació femenina als Moros i Cristians d'Ontinyent

• El 1989 nou dones desfilaren en l'entrada de les festes de la ciutat per primera vegada
• En l'actualitat, el 42% dels 5.000 festers a Ontinyent són dones

El documental narra la història de nou dones que canviaren la idiosincràsia de la celebració

Ontinyent, 25 d’agost de 1989. Una esquadra de nou dones desfila pels carrers de la ciutat en l’entrada dels Moros i Cristians, per primera vegada en 126 anys d’història de la festa.

Més de tres dècades després, el documental ‘Les valquíries: les pioneres de la festa’ conta la història d'estes dones que canviaren la idiosincràsia de la celebració, després que la periodista Maria Casanova alliberara de l’oblit la gesta de les Valquíries en un treball universitari, ara fa tres anys.

Les pioneres dels moros i cristians d'Ontinyent

Les dones protagonistes

Reis, Marian i Isabel recorden, mentre passegen per la Vila, el barri medieval de la ciutat, que formaren part d’eixe esquadró de nou guerreres que desafiaren el patriarcat fester, en una democràcia recent i un masclisme molt arrelat a la societat. “Nosaltres només volíem ser festeres de ple dret i a l’època en què ens trobàvem, estàvem anant a contracorrent i teníem por del que podia passar el dia de l’entrada”, explica Reis Alborch, que a més fou capitana cristiana el 2022.

“Nosaltres només volíem ser festeres de ple dret“

Fins al 1989, la dona tan sols participava de forma puntual i sense paper rellevant. “La dona estava d’adorn, per exemple, quan el meu home va ser primer tro, jo vaig eixir amb ell en la carrossa”, conta Marian Tortosa.

Eren anys en què a la capital de la Vall d’Albaida hi hagué moviments reivindicatius, com arreu d’Espanya, i a la tradició festera a Ontinyent no anava a ser menys. “L’any anterior havien desfilat a l’entrada tres dones camuflades a la comparsa Fontanos. Les descobriren i això provocà que la gent es plantejara de veritat que les dones isqueren”, recorda Reis.

“L’any anterior havien desfilat tres dones camuflades a la comparsa Fontanos“

L’únic impediment per a tindre els mateixos drets que els hòmens era l’article 20 de l'estatut de la Societat de Festers, l’òrgan que regix la celebració a la ciutat. Este impedia expressament la participació femenina. La col·laboració i pressió de l’Ajuntament de l’època, en mans dels socialistes, fou clau per a poder derogar-lo.

Reis, Marian i Isabel recorden que formaren part d¿eixe esquadró de nou guerreres que desafiaren el patriarcat fester RTVE COMUNITAT VALENCIANA

25 d’agost de 1989

“Jo recorde que eixe dia anava un poc angoixada, perquè clar, no sabíem si ens anaven a tirar tomaques”, recorda Isabel Plà. “Vam dir: fins al final siga com siga”, recorda Marian. Amb la comparsa Fontanos, i la por al cos, decidiren que eixe dia havia de quedar marcat per a sempre. “En eixe moment no n’érem conscients, però estàvem reivindicant totes les dones d’Ontinyent, no tan sols a nosaltres”, rebla Marian.

“En eixe moment (...) estàvem reivindicant totes les dones d’Ontinyent, no tan sols a nosaltres“

“Valentes, sou unes valentes!” cridava aquell dia el públic en vore passar l’esquadra Valquíries. Nou dones amb el trage oficial de la comparsa i amb un somriure que mai no s’esborrarà. “Era impressionant, la gent s’alçava de la seua cadira i ens aplaudia”, recorda Isabel emocionada.

“La gent s’alçava de la seua cadira i ens aplaudia“

Mai no havien somniat la reacció del públic. “Jo he tingut molts dies feliços a la meua vida, i eixe és un d’ells”, conta Marian. A partir d’eixa fita, encara que la reacció no va ser immediata, les altres vint-i-tres comparses ontinyentines començaren a a plantejar-se la participació femenina de ple dret.

Fins al 1989, la dona tan sols participava de forma puntual i sense paper rellevant RTVE COMUNITAT VALENCIANA

El 42% dels festers són dones

La gesta de les Valquíries marcà un abans i un després. Gràcies a elles, a hores d’ara les festeres, a Ontinyent, són el 42%. “La bona reacció de la gent va fer que fora ja incontestable que les dones pogueren participar en festes”, sentencia Reis.

“Les xiquetes i les jóvens tenen la il·lusió d’incorporar-se a les comparses“

Ontinyent no s’entén sense la festa dels Moros i Cristians, declarada d’Interés Turístic Nacional. De fet, un de cada set ontinyentins està vinculat a alguna comparsa, i qui no, forma part de la festa d’una altra manera. “Les xiquetes i les jóvens tenen la il·lusió d’incorporar-se a les comparses, i això és gràcies al fet que unes dones en el seu moment van trencar les regles establertes”, explica Natàlia Enguix, regidora d’Igualtat d’Ontinyent.

Más igualdad en las fiestas populares