30 anys de l'assassinat de Guillem Agulló, el crim d'odi que marcà la història judicial i mediàtica valenciana
- Recordem el jove antiracista de Burjassot assassinat a Montanejos per un grup de nazis l’onze d’abril de 1993
- Televisió Espanyola recupera un Informe Semanal sobre el cas
La matinada de l’onze d’abril de 1993 un grup de neonazis va assassinar un jove antiracista d’una navallada al cor a Montanejos, a l’Alt Millars. La víctima, Guillem Agulló, era un xic de díhuit anys de Burjassot amb ideals d’esquerres i antifeixistes. Fou el primer crim d’odi a la Comunitat Valenciana i va marcar un punt d’inflexió en la lluita contra l’extrema dreta. Guillem ha esdevingut un símbol per les llibertats i contra la intolerància.
Primer crim d'odi a la Comunitat Valenciana
En aquell moment, la justícia va dictaminar que no hi hagué una motivació política en l’assassinat, i el va qualificar d’homicidi resultat d’una “baralla juvenil”. Únicament un dels acusats, Pedro Cuevas, va ser condemnat a catorze anys de presó però només en va complir quatre. Més tard, el detingueren amb altres dèsset neonazis en l’Operació Panzer per tindre un arsenal d’armes de guerra, entre les quals un llançagranades. L’Audiència de València els va absoldre en considerar il·legals les escoltes telefòniques que s’havien fet en el procediment. I encara l’Estat hagué d’indemnitzar un dels acusats perquè les armes es destruïren “per error”.
“El rodejaren entre cinc, i el mataren d’una navallada certera al cor“
“El rodejaren entre cinc, i el mataren d’una navallada certera al cor. Anaven directament a assassinar-lo. Se n’anaren cantant el Cara al sol i cridant Viva España”, relaten sos pares, Carme Salvador i Guillem Agulló Lázaro, en el trenta aniversari. Mirant unes fotografies de l’acampada poques hores abans que l’assassinaren, recorden el seu fill. “Era un bon xic, solidari, antiracista, antifeixista, esportista… Per això el mataren: pels seus ideals i per la seua manera de ser”, diuen.
“Per això el mataren: pels seus ideals i per la seua manera de ser“
La fiscal delegada de delictes d’odi a València, Susana Gisbert, inicià la seua carrera judicial precisament al jutjat de Sogorb que va portar el cas Agulló. Gisbert reconeix que la sentència no s’ajustava als fets. “Va marcar un abans i un després, va ser una fita i un toc d’atenció. No fou una baralla, ni un assassinat sense més, fou més important i va demostrar que calia una regulació jurídica específica dels crims d’odi com la que ara tenim”, sosté.
L'assassinat de Guillem als mitjans de comunicació
El tractament mediàtic que se’n va fer va marcar la història del periodisme valencià. El catedràtic de periodisme en la Universitat de València, Francesc Martínez Gallego, considera que el diari Las Provincias va fer “una campanya de criminalització de Guillem Agulló, que pretenia fer recaure la responsabilitat del crim en la mateixa víctima i no en els agressors” . “Las Provincias va jugar amb foc i es va cremar, va perdre credibilitat i va demostrar que difondre notícies falses no ix debades”, sentencia.
La constància de la família Agulló Salvador, i d’amics i associacions que els han fet costat, ha evitat l’oblit i ha aconseguit el reconeixement, encara que tardà, de les institucions.
La seua memòria la perpetuaran també el llibre ‘Guillem’ de Núria Cadenes, les cançons d’Obrint Pas, Opció K-95, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Xavi Sarrià i d’altres, i fins i tot una pel·lícula, ‘La mort de Guillem’, de Carlos Marqués-Marcet.
Ara, RTVE recupera un capítol de l’any 1993 de la sèrie ‘Cabezas rapadas, cabezas huecas’, del programa Informe Semanal, dedicat al cas Agulló. Podeu vore’l a continuació.