Restes de ceràmica demostren l'ocupació de Bellpuig en època prehistòrica

• Les excavacions arqueològiques han permès documentar estrats i estructures que aporten noves dades sobre l’evolució d’aquest indret
• La Direcció Insular de Patrimoni ha destinat 283.000 euros a les excavacions arqueològiques

Bellpuig va passar de ser un priorat a transformar-se en una casa de pagès

L’equip multidisciplinari que ha duit a terme la intervenció arqueològica a Bellpuig, dirigit i coordinat per Cesc Busquets, ha explicat les troballes fetes. Les excavacions han permès documentar estrats i estructures que aporten dades noves sobre l’evolució de l’ocupació en aquest indret. L’actuació s’emmarca dins el projecte de rehabilitació del conjunt de Bellpuig del Consell de Mallorca.

La institució insular, a través de la Direcció Insular de Patrimoni, ha destinat 283.000 euros a les excavacions arqueològiques, que començaren el mes de desembre i han finalitzat a principi d’abril. L’objectiu era obtenir tota la informació sobre la història i l’evolució dels edificis i espais pròxims, per a després definir els criteris d’intervenció que s’inclouran en el projecte de restauració, respectant i potenciant els valors patrimonials de l’immoble.

Bellpuig va ser ocupat durant l'època perhistòrica

El resultat ha estat la troballa de restes de ceràmica de cocció reduïda i mixta, que demostren l’ocupació d’aquest indret durant l’època prehistòrica. A més, els períodes tardoantic i islàmic (segles VI-XII) es troben representats a través d’alguns murs i una important necròpolis. En total, s’han trobat 41 unitats funeràries, de les quals se n’han excavat 22 en diferents espais del jaciment. També s’han localitzat 4 sitges amb materials ceràmics que feien la funció d’abocadors, atribuïdes al segle XIV.

Elements compatibles amb la Guerra Civil

Així mateix, s’han recuperat alguns elements compatibles amb la Guerra Civil espanyola o el circuit estratègic de la II Guerra Mundial. Es tracta de gairebé 20 beines reglamentàries de Sevilla, pintes de munició, una cullera de context militar, una llauna de conserva del nord peninsular, una rajola anterior a la guerra, una ampolla de Palmil Jiménez (oli de ricí) i fragments de mina Lafitte.

De priorat a casa de pagès

La intervenció arqueològica i l’estudi de les construccions existents també han evidenciat la reorganització d’aquest espai al llarg dels segles. Bellpuig va passar de ser un priorat a transformar-se en una casa de pagès, que poc després evolucionà cap un complex amb una funció més agropecuària, més que residencial.