RTVE recupera la primera emissió en valencià de la televisió

• "Jaume I, itineraris d’una conquesta”, fet per Alfons Llorenç i narrat per Eduardo Sancho i Rosa Balaguer, s’emeté el 27 de juliol de 1976, la primera vegada que s’utilitzava el color i la llengua pròpia
• “De dalt a baix”, nascut dos anys abans en Ràdio Nacional d’Espanya, fou el primer programa en valencià

Imatge del reportatge sobre la conquesta del Regne de València, amb motiu del 700 aniversari de la mort del rei fundador.

27 de juliol de 1976: una data per a la història. La televisió, que es feia en cine, començava a mudar del blanc i negre al color, i el centre territorial de Televisió Espanyola a la Comunitat Valenciana el va usar per primera vegada per a vestir una altra novetat: la seua primera emissió en valencià, als dos anys del seu naixement. S’afegia així a una tímida normalitat que ja es practicava a les Illes Balears i a Catalunya. Va ser un fet aïllat, però cabdal: un reportatge extens sobre la conquesta del Regne de València, amb motiu del 700 aniversari de la mort del rei fundador. Al cap de quasi mig segle, RTVE recupera un document audiovisual clau del nostre patrimoni històric i per al retorn a l’ús normal, en tots els àmbits de la vida quotidiana, d’un idioma propi prohibit i marginat.

El periodista Alfons Llorenç, autor del documental, narrat amb la veu de Rosa Balaguer i Eduardo Sancho, director d'Aitana en aquell moment RTVE COMUNITAT VALENCIANA

Un documental de 20 minuts

“Jaume I, itineraris d’una conquesta” és un documental de vint minuts del periodista d’esta casa Alfons Llorenç, amb la veu de Rosa Balaguer i Eduardo Sancho, director d’Aitana en aquell moment. S’emeté a migdia en la desconnexió territorial, i a la nit a tot Espanya, en castellà, però mantenint en valencià les cites del ‘Llibre dels fets’ de Jaume I. “Va ser continuació del Telediario, i en horari de màxima audiència”, explica Alfons Llorenç.

“Va ser continuació del Telediario, i en horari de màxima audiència“

“El director va decidir que havia de ser una cosa molt especial. I per això va demanar pel·lícula de color, que ací encara no es gastaven”, conta Alfons. “El color en eixe moment era signe de modernitat. Que a més de ser la primera emissió en valencià, fóra també en color, era una manera de donar-li prestigi”, raona Áurea Ortiz, historiadora del cinema i programadora de la Filmoteca Valenciana.

“Que a més de ser (...) en valencià, fóra en color, era una manera de donar-li prestigi“

El documental fa un recorregut pels indrets que va transitar Jaume I durant la conquesta. Un “retaule del país”, explica Llorenç, que va des dels castells de Morella i Peníscola, passant per les muralles musulmanes de València i d’Alzira, fins a Oriola i Guardamar, en la frontera de migjorn. Una joia artística audiovisual que visita edificis i pintures històriques, i emmarca el paisatge urbà i rural valencià. Evoca el passat des del present, des de la modernitat de les carreteres i els cotxes dels anys 70, i esbossa el futur: els xiquets vestits de moros i cristians a Alcoi, la garantia de continuïtat de la nostra societat.

El documental també es va emetre en castellà, a continuació del Telediario i en horari de màxima audiència RTVE COMUNITAT VALENCIANA

El reportatge té una gran força simbòlica, i un caràcter decidit de recuperació de la identitat valenciana en l’inici de la Transició, huit mesos després de la mort del dictador Franco. S’emmarca en els moviments per la restitució de l’autogovern, que aconseguí l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia en 1982, i de recuperació de la llengua, amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

“Calia parlar en valencià, recuperar la nostra història i contar qui érem com a poble“

S’hi percep la voluntat de “fer país”, valora Áurea Ortiz, en un context on s’albirava ja el final de la dictadura i “calia parlar en valencià, recuperar la nostra història i contar qui érem com a poble”. La determinació del director Eduardo Sancho fou clau per a la construcció d’un espai de comunicació d’àmbit valencià i en l’idioma propi.

Moment de l'entrevista amb Áurea Ortiz, historiadora del cinema i programadora de la Filmoteca Valenciana RTVE COMUNITAT VALENCIANA

L’inici de la televisió en la nostra llengua

Va ser la primera pedra dels inicis del valencià en l’informatiu d’Aitana, quan la televisió ja havia despuntat com a mitjà modern i sols n’existia un canal, el de TVE. Francesc Martínez Sanchis, doctor en Periodisme i expert en la història mediàtica valenciana, explica que fins a l’arribada d’Aitana, que també emetia per a Eivissa i l’aleshores regió de Múrcia (que incloïa la província d’Albacet), no hi havia cap mitjà de comunicació que cobrira tot el país.

“Les dictadures foren moments d’alta repressió contra els mitjans de comunicació en valencià“

“Fins aquell moment, hi havia un desert. La dictadura de Primo de Rivera i la de Franco foren moments d’alta repressió contra els mitjans de comunicació en valencià, molestava qualsevol llengua diferent a la castellana”, exposa. Les poques publicacions escrites que s’editaven en valencià foren tancades i censurades, i alguns dels periodistes, repressaliats.

Raonant amb Francesc Martínez Sanchis, doctor en Periodisme i expert en la història mediàtica valenciana RTVE COMUNITAT VALENCIANA

“De dalt a baix”, nascut en 1974, fou el primer programa en valencià, presentat per Toni Mestre en Ràdio Peninsular i Ràdio Nacional d’Espanya. Calgué esperar dos anys per a que la llengua fera el salt a la televisió. La primera vegada que es va fer una emissió de televisió a Espanya en una llengua no castellana, va ser a Catalunya, al centre de producció de Sant Cugat.

El 27 d’octubre de 1964 l’audiència catalana pogué vore per primera vegada un programa en llengua pròpia: una adaptació de l’obra de teatre ‘La ferida lluminosa’, de Josep Maria de Sagarra, i al cap de tres anys, en 1967, el primer informatiu. El poble valencià hagué d’esperar una dècada per a l’obertura del centre territorial Aitana, i dos anys més per a escoltar la seua llengua com a vehicle de comunicació.

Un documental de 1976 sobre Jaume I, la primera emissió en valencià de la història de la televisió

Un dels pocs rodatges salvats de les flames

L’arxiu de Televisió Espanyola a la Comunitat Valenciana ha patit uns quants desastres al llarg de la seua història. Les imàtgens dels últims anys de la dictadura i de la Transició es pergueren en l’incendi del centre territorial en 1980, que va destruir vora el 80% de les pel·lícules. Dècades després, traslladaren a Madrid bona part del material que sobrevisqué de les flames. El reportatge de Jaume I de 1976 anava en el lot.

Se’n feren quatre còpies: dos en castellà i dos en valencià, dos en so magnètic i dos en so òptic. El muntatge es va fer a Prado del Rey i la postproducció del so i les còpies a Fotofilm, a Barcelona.

Els negatius de cine originals de 16 mil·límetres en color es conserven en l’arxiu de seguretat del fons documental de RTVE de Prado del Rey. Estan guardats amb unes condicions ambientals, a baixa temperatura, òptimes per a la seua conservació i per a evitar que el pas del temps puga degradar-los.

L'equip de Documentació de TVE a la Comunitat Valenciana va haver de fer una recerca exhaustiva per a aconseguir trobar este document històric, ja que no estava guardat amb el títol original RTVE COMUNITAT VALENCIANA

La cinta l’havien digitalitzada l’any 2010 a Madrid, però a València no se’n sabia de la seua existència. Per això, l’equip de Documentació de TVE a la Comunitat Valenciana, amb Vicente Fortea, Josep Antoni Moya i Helena Chaves, va haver de fer una recerca exhaustiva per a aconseguir trobar este document històric, ja que no estava guardat amb el títol original de l’obra i l’havien digitalitzada directament a Madrid, sense tindre’n cap referència perquè a caixa de llanda on es guardava el film no n’hi havia cap informació.

Ricardo Fernández de Latorre, cap de conservació i divulgació del fons documental de RTVE de Prado del Rey, conta que quan els documentalistes visionaren les cintes, com que en desconeixien l’origen, les titularen a colp d’ull com a “Rey Jaime I”. Algú havia tallat els crèdits i la capçalera, per tant, no existia cap informació que poguera completar la documentació.

Quaranta-set anys després, la troballa permetrà documentar la cinta amb totes les dades per a que conste en la història de l’audiovisual la primera vegada que la llengua dels valencians començà a sentir-se per televisió.

'Jaume I, itineraris d'una conquesta': el documental complet en valencià