Polèmica per la modificació de la llei valenciana del joc

• El PP i Vox presenten a les Corts dos esmenes per a què es puga renovar la llicència de les sales de joc que estiguen a menys de 850 metres de centres educatius, el límit actual
• Les associacions de famílies d’alumnes, i les que tracten les addiccions critiquen la intenció del Consell perquè diuen que es prioritza el benefici particular per damunt del bé comú

Si s'aproven les esmenes es reduiran o s'eliminaran restriccions i prohibicions per a la renovació de llicències de sales de jocs

Les esmenes que han presentat a les Corts el PP i Vox a la llei d'acompayament al pressupost de 2024, per a modificar la llei del joc, ha alçat en peu de guerra les associacions de mares i pares d’alumnes de la Comunitat Valenciana i les que tracten les adiccions al joc.

Si s’aproven, com es preveu per la majoria parlamentària dels dos partits, es reduiran o s’eliminaran algunes restriccions i prohibicions actuals per a la renovació de llicències de sales de jocs, locals d’apostes i màquines escurabutxaques. La més controvertida és que podran estar a menys de 850 metres d’un centre educatiu. Les associacions de mares i pares ho consideren impresentable.

“Saben perfectament que ens van a fer retrocedir d’una manera molt perillosa i que es posarà en risc la salut mental dels nostres jóvens”, es queixa Rubén Pacheco, president de la Confederació FAMPA Gonzalo Anaya. Patim, entitat dedicada al tractament d’addiccions, lamenta els canvis que estes esmenes comportaran en la llei del joc. “Van a modificar la llei pel procediment d’urgència amb la qual cosa, l’esperit preventiu de la norma ens el saltarem a la lleugera”, diu Carolina de Mingo, assessora jurídica de Patim. “No podem legislar sense abans pensar si els punts que anem a modificar afectaran el creixement dels menors i la seua vida digna”, afegix.

“Es posarà en risc la salut mental dels nostres jóvens“

Segons un estudi del Ministeri de Sanitat sobre trastorns de la conducta, un de cada cinc adolescents ha jugat amb diners en l'últim any. Les associacions que tracten la ludopatia remarquen la necessitat de mantindre el perímetre saludable. “L’actual és una llei innovadora, regula el joc i prevé contra la ludopatia. Treballa per la protecció de col·lectius vulnerables”, explica l’assessora de PATIM.

La modificació de la llei del joc indigna a les associacions de mares i pares d'alumnes

Regular el joc, segons el PP

El PP considera que les modificacions de la llei faran reduir la ludopatia, ja perquè el joc estarà regulat i ordenat. “Som partidaris, com la Unió Europea, d’ordenar el sector. Els partidaris de la il·legalitat són els qui van intentar tancar 500 sales de joc a la Comunitat Valenciana”, explica el síndic dels populars a les Corts, Miguel Barrachina. “Els jóvens tenen prohibida l’entrada als centres legals, i per tant se’n van als il·legals. El govern anterior ha portat el joc a la clandestinitat, els locals il·legals han crescut un 17%”, detalla Barrachina. “Nosaltres estem a favor del control i de l’ordenació”, afegix, i aclarix que “no s’obrirà cap local més, es respectarà la moratòria que ja existíx. No hi haurà sales noves”.

“El govern anterior ha portat el joc a la clandestinitat“

Per a PATIM, les conseqüències de la reforma de la llei poden ser devastadores. “Si posem sales de joc al costat de centres educatius o de zones amb població vulnerable, els adolescents banalitzaran el risc i els efectes del joc, i tornarem a la situació dels anys 90, amb el “jo ho controle”, advertix De Mingo. “Un cervell que no ha crescut del tot tindrà moltes més possiblitats de generar una addicció”.

“Si posem sales de joc al costat de centres educatius (...) els adolescents banalitzaran el risc“

El PP, a més, subratlla especialment que amb la modificació es podran preservar quatre mil llocs de treball, un argument que critica el president de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, “és una excusa de mal pagador, han tingut cinc anys de moratòria per a traslladar-se o per a plantejar ubicacions allunyades dels centres educatius, i no ho han fet”, recorda Rubén Pacheco.

La reforma de la llei del joc es va aprovar al maig de 2020 a les Corts amb el vot del PSPV, Compromís i Unides Podem, després de 3 anys de tramitació RTVE COMUNITAT VALENCIANA

Una llei qüestionada des de l’inici

La reforma de la llei del joc es va aprovar al maig de 2020 a les Corts amb el vot del PSPV, Compromís i Unides Podem, després de 3 anys de tràmitació, tres ajornaments, unes quantes esmenes i negociacions amb la patronal del gremi. La llei està recorreguda i en espera del pronunciament de la justícia. En setembre, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va enviar al de la Unió Europea una qüestió prejudicial sobre si la restricció de la distància entre centres educatius i les sales de joc és compatible amb la normativa europea.

“Estem davant la norma més repressiva de la Unió Europea“

“Estem davant la norma més repressiva de la Unió Europea, va contra el lliure mercat europeu i també contra la normativa espanyola”, assegura Barrachina, que a més explica que evitaran el pagament de multes de la UE i d’indemnitzacions milionàries a les empreses. “Evitarem que els valencians hagen de pagar més 400 milions d’euros en sancions pel tancament possiblement il·legal de sales que tenien dret a seguir obertes”, apunta el síndic popular.

Les associacions de mares i pares i les que tracten les addiccions lamenten que el Consell no els han consultat sobre el tema RTVE COMUNITAT VALENCIANA

“Hauria de prevaldre l’interés comú i dels menors“

De la seua banda, el president de la Confederació Gonzalo Anaya considera que el Consell hauria de fer un pas arrere perquè s’està prioritzant el benefici particular per damunt del bé comú. “Es un interés econòmic pur i dur, quan hauria de prevaldre l’interés comú i dels menors”, rebla Pacheco.

Les associacions de mares i pares i les que tracten les addiccions lamenten que el Consell no els ha consultat sobre un tema tant important que els afecta directament, i anuncien mobilitzacions si no recula en la modificació de la llei.